-
1799 Cop d’estat de Napoleó.
El cop d'estat de Napoleó Bonaparte, el 18 de Brumari (9 de novembre de 1799), va marcar el final del Directori i una nova etapa a França. Napoleó, un general influential, va aprofitar la inestabilitat política per prendre el poder. Va dissoldre el Directori, establint el Consulat i convertint-se en Primer Cònsul. Això va conduir a reformes radicals i eventualment a la seva coronació com a emperador el 1804, instaurant una dictadura que transformaria França i Europa. -
1802 Napoleó, cònsol vitalici
Durant el 1802, Napoleó Bonaparte va ser nomenat cònsol vitalici a França, un pas que consolidava el seu poder després de la Revolució Francesa. Aquest canvi va ser ratificat per un referèndum, que va mostrar un ampli suport popular. El nomenament va permetre a Napoleó establir una governança més autoritària, consolidar reformes legals com el Codi Civil i iniciar una política exterior expansionista. -
1804 Codi civil napoleònicç
El Codi Civil Napoleònic, promulgat el 21 de març de 1804, va unificar les lleis franceses, establint la igualtat davant la llei i protegint el dret de propietat. Va introduir reformes en el dret de família i contractes, influenciant legislacions d’altres països i modernitzant la societat europea. -
1804 Napoleó, emperador francès
El 1804, Napoleó es va coronar emperador de França el 2 de desembre, proclamant la restauració de la monarquia. Va iniciar reformes significatives, com el Codi Civil, i va preparar el camí per a les guerres napoleòniques a Europa. -
1805 Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar, lliurada el 21 d'octubre de 1805, va ser un enfrontament naval clau entre la flota britànica, comandada pel vicealmirall Nelson, i la flota francoespanyola. Malgrat ser inferior en nombre, els britànics van guanyar gràcies a tàctiques innovadores, assegurant el domini britànic sobre els mars i impedint la invasió napoleònica. La victòria va consolidar el poder naval britànic i va fer de Nelson un heroi. -
1812 Màxim domini napoleònic sobre Europa
L'any 1812 va marcar el màxim domini napoleònic a Europa, amb França controlant gran part del continent. Napoleó va liderar la invasió de Rússia, però les dificultats logístiques, el clima extrem i la táctica de terra cremada dels russos van resultar en una nova derrota i el començament del seu declivi. -
1813 Fracàs de la invasió de Rússia
Durant 1813, el fracàs de la invasió de Rússia va tenir conseqüències devastadores per a Napoleó. La retirada de les seves tropes va provocar elevades pèrdues humanes i materials. Més enllà de Rússia, diverses coalicions europees van unir forces contra ell. Això va portar a la Batalla de Leipzig, un dels moments decisius que va marcar l’inici del final de l'era napoleònica. -
1804-1815: Imperi napoleònic
Entre 1804 i 1815, Napoleó Bonaparte va establir i expandir el seu Imperi francès, proclamant-se emperador el 1804. Va conquerir gran part d'Europa, imposant reformes legals i administratives. La seva derrota es va produir a la Batalla de Waterloo el 1815, culminant amb el seu exili a Santa Helena. -
1799-1804: Consolat
Durant el Consulat (1799-1804), Napoleó Bonaparte va consolidar el seu poder, establint reformes polítiques, econòmiques i socials. Va centralitzar l'administració, promoure el Codi Civil i reconciliar-se amb l'Església catòlica. El Consulat va crear estabilitat després de la Revolució Francesa, però va preparar el camí per a la seva autocràcia.