Eix cronològic - Una història de la filosofia.

  • Period: 600 BCE to 301 BCE

    El bressol d'occident

  • 470 BCE

    Sòcrates

    Atenes, Grècia
    Considerat el pare de la filosofia occidental, el seu mètode socràtic de preguntes i respostes busca arribar a la veritat. Mai va escriure els seus pensaments; coneixem la seva filosofia gràcies als escrits de Plató.
  • 428 BCE

    Plató

    Atenes, Grècia
    Alumne de Sòcrates i mestre d’Aristòtil. Fundador de l'Acadèmia d'Atenes. La seva obra més famosa és "La República", on planteja la seva teoria de les Idees o Formes.
  • Period: 400 BCE to 500

    Naixement de l'imperi

  • 384 BCE

    Aristòtil

    Estagira, Grècia
    Alumne de Plató i mestre d'Alexandre el Gran. Fundador de la lògica formal i autor d'obres fonamentals en ètica, política, metafísica i biologia. Va desenvolupar una visió teleològica de la natura.
  • Period: 476 to

    L'ordre de deu

  • Period: 1501 to

    La raó i l'època de les llums

  • René Descartes

    La Haia, França – Estocolm, Suècia
    Pare del racionalisme modern i del mètode científic basat en el dubte metòdic. La seva famosa frase "Cogito, ergo sum" (penso, doncs existeixo) és la base de la seva filosofia.
  • John Locke

    Wrington, Anglaterra
    Fundador de l'empirisme i del liberalisme polític. A "Dos tractats sobre el govern", planteja la idea dels drets naturals i el contracte social com a base del govern legítim.
  • David Hume

    Edimburg, Escòcia
    Filòsof empirista i escèptic. A la seva "Investigació sobre l'enteniment humà", qüestiona la idea de causalitat i la possibilitat del coneixement absolut.
  • Immanuel Kant

    Königsberg, Prússia
    Fundador de la filosofia crítica i de l'idealisme transcendental. Autor de "Crítica de la raó pura", on planteja la distinció entre fenomen i noümen, i de l'imperatiu categòric en ètica.
  • Friedrich Hegel

    Stuttgart, Alemanya
    Va desenvolupar la dialèctica com a procés històric i filosòfic, on l'esperit absolut es manifesta a través de tesi, antítesi i síntesi. La seva "Fenomenologia de l'esperit" és clau en el seu pensament.
  • Period: to

    Existencialismes i vitalismes

  • Period: to

    Crisis de la raó moderna

  • Period: to

    L'esperit del poble

  • Period: to

    El rerefons del subjecte

  • John Stuart Mill

    Londres, Anglaterra
    Filòsof utilitarista. A la seva obra "Utilitarisme", sosté que les accions són correctes si promouen la major felicitat possible per al major nombre de persones. També va ser un defensor dels drets de les dones.
  • Karl Marx

    Trèveris, Alemanya – Londres, Regne Unit
    Fundador del socialisme científic i del materialisme històric. A "El capital" i el "Manifest Comunista", critica el capitalisme i planteja la lluita de classes com a motor de la història.
  • Friedrich Nietzsche

    Röcken, Alemanya – Weimar, Alemanya
    Crític del cristianisme, el racionalisme i la moral tradicional. Famós pels seus conceptes de "superhome", "voluntat de poder" i "mort de Déu". Obres destacades: "Així parlà Zaratustra" i "Més enllà del bé i del mal".
  • Sigmund Freud

    Freiberg, Imperi Austrohongarès – Londres, Regne Unit.
    Fundador de la psicoanàlisi. Va introduir conceptes com l'inconscient, el "jo", el "superjò", i va subratllar la importància dels somnis en la vida psíquica.
  • José Ortega y Gasset

    Madrid, Espanya
    Filòsof espanyol conegut per la seva obra "La rebel·lió de les masses". Defensà el perspectivisme, la idea que la realitat es coneix des de múltiples perspectives.
  • Martin Heidegger

    Messkirch, Alemanya
    Figura clau de l'existencialisme i la fenomenologia. A la seva obra "Ser i temps", analitza el concepte de "ser" i l'existència humana, amb un enfocament en el "ser-en-el-món".
  • Hans-Georg Gadamer

    Marburg, Alemanya
    Fundador de la hermenèutica filosòfica moderna. A "Veritat i mètode", explora com entenem i interpretem el món, posant èmfasi en la història i el llenguatge.
  • Period: to

    La ciència a debat

  • Karl Popper

    Viena, Àustria – Londres, Regne Unit
    Filòsof de la ciència, conegut per la seva proposta del falsacionisme com a criteri per a la demarcació científica. La seva obra més coneguda és "La lògica de la investigació científica".
  • Jean-Paul Sartre

    París, França
    Principal exponent de l'existencialisme. A "L'ésser i el no-res", reflexiona sobre la llibertat humana, l'angoixa i la responsabilitat. Famosa per la seva frase "l'existència precedeix l'essència".
  • Thomas Kuhn

    Cincinnati, Estats Units – Cambridge, Estats Units
    Filòsof de la ciència, conegut pel seu concepte de "paradigmes científics" i les "revolucions científiques" en el seu llibre "La estructura de las revoluciones científicas".
  • Paul Feyerabend

    Viena, Àustria – Zuric, Suïssa
    Defensor de l’anarquisme epistemològic. A la seva obra "Contra el mètode", critica la idea d’un mètode científic universal i defensa el pluralisme en la ciència.
  • Jürgen Habermas

    Düsseldorf, Alemanya
    Teòric de la comunicació i últim gran exponent de l'Escola de Frankfurt. A la seva "Teoria de l'acció comunicativa", analitza com el llenguatge i la comunicació serveixen per a la racionalitat i la democràcia.
  • Period: to

    L'espectador entra a escena