-
Sans-culottes
L'agost del 1792, els sans-culottes van assaltar la residència dels monarques, el palau de les Tulleries, els reis Luis XVI i Maria Antonieta van ser empresonats i la monarquia va quedar invalidada. -
Convenció Nacional
La Convenció Nacional (1792-1795) va ser l'assemblea que va governar França durant una etapa crucial de la Revolució Francesa. Es va instaurar després de la caiguda de la monarquia i va proclamar la Primera República el setembre de 1792. Dividida en faccions com Jacobins i Girondins, va enfrontar tant amenaces internes com externes. -
Els jacobins excedeixen al poder
El juny del 1793, els jacobins, amb el suport de part de la burgesia i dels sans-culottes, van accedir al poder i van impulsar les mesures més radicals de la Revolució. Així, van exercir un govern dictatorial, que va quedar en mans del comitè de Salvació Pública, amb el poder en la persona de Robespierre. -
Nova constitució i nova declaració de drets
la seva importància consistia en la defensa del que ara anomenem drets socials ( a la vida, a la feia, a l'ensenyament, a l'assistència pública...). D'altre banda, van implementar reformes com l'ensenyament obligatori, la redistribució de la terra en favor del pagesos, la fixació d'un preu màxim als productes de primera necessitat i un mínim salarial, que afavorien les classes populars. -
Execució de Lluis XVI
L'execució de Lluís XVI el 21 de gener de 1793 i de Maria Antonieta el 16 d'octubre del mateix any van ser moments claus de la Revolució Francesa. Lluís XVI va ser condemnat per traïció i guillotinat després d'un judici controvertit, simbolitzant la fi de la monarquia. Maria Antonieta, també acusada de traïció, va ser guillotinada mesos després. Aquests esdeveniments van consolidar la Primera República i van radicalitzar la Revolució, marcant el final de la monarquia borbònica. -
Reacció termidoriana
Es el rebuig de la burgesia a les lleis socials i al Terror, van reforçar l'oposició al jacobinisme en la Convenció. Els republicans moderats van dur a terme un cop d'estat conegut com la reacció termidoriana, que va atorgar el poder a un Directori (1795) format per cinc membres. -
Poder d'un Directori format per cinc membres
El Directori va reforçar el liberalisme econòmic i va impulsar una nova societat burgesa, en la qual es van accentuar les diferències socials i van adquirir rellevància noves elits enriquides amb els negocis de la guerra i l'especulació. Però aquest règim va haver de fer front a una forta inestabilitat social i conspiracions radicals com l'anomenada "conspiració dels iguals" i a una oposició "neojacobina" que reclamava el sufragi universal i el retorn a la Constitució del 1793.