Revolucions Liberals

  • Period: to

    Les Revolucions Liberals: EUA

  • Acte de Te

    Acte de Te
  • Period: to

    Les causes del conflicte

    El procés revolucionari va ser desencadenat pel malestar dels colons, que es sentien sense veu al Parlament britànic i estaven atrapats en una dependència comercial amb Gran Bretanya. A més, no podien expandir-se cap a l'oest. Les idees de la Il·lustració els van portar a veure el govern britànic com a despòtic. La situació es va agreujar amb la imposició de nous impostos, com l'Acta del Te de 1773, que va provocar un augment de les tensions.
  • Declaració de l'Independencia

    Declaració de l'Independencia
  • La guerra de la Independencia

    La guerra de la Independencia
    La Guerra d'Independència dels Estats Units, que va tenir lloc entre 1775 i 1783, va ser un conflicte entre les tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord i Gran Bretanya. Les principals causes de la guerra incloïen el descontentament amb les polítiques fiscals britàniques, com l'impost sobre el te i les lleis de segell, així com la falta de representació dels colons al Parlament britànic.
    El conflicte va començar amb els enfrontaments a Lexington i Concord el 1775.
  • Derrota Yoktown

    Derrota Yoktown
  • Paz de Versalles

    Paz de Versalles
  • Period: to

    Creació d'un nou estat

    La Constitució de 1787 va crear un sistema de govern per als Estats Units que es basava en una república federal. Aquesta estructura repartia el poder entre tres branques: el Congrés, que legisla el President, que executa les lleis; i el Tribunal Suprem, que interpreta les lleis. A més s'assegurava que hi hagués un govern republicà i es protegien els ciutadans contra possibles amenaces externes. Aquesta va ser la primera constitució escrita de la història
  • Convocatoria estats generals

    La convocatòria dels Estats Generals va tenir lloc a França el maig de 1789. Els Estats Generals eren una assemblea que reunia representants dels tres estats de la societat francesa: el primer estat, el segon estat i el tercer estat (la gran majoria de la població, incloent-hi camperols, burgesos i treballadors). La convocatòria es va produir en un moment de crisi econòmica i social, amb un dèficit pressupostari creixent i un malestar generalitzat contra les injustícies del sistema feudal.
  • L'espurna revolucionaria

    L'espurna revolucionaria
    L'espurna revolucionària fa referència als esdeveniments i idees que van desencadenar revolucions significatives al llarg de la història, especialment en el context de la Revolució Americana i la Revolució Francesa. Aquestes "espurnes" solen ser factors clau que provoquen un canvi social. En el cas de la Revolució Americana, les tensions acumulades entre les colònies i Gran Bretanya, com els impostos sense representació i les restriccions comercials, van actuar com a catalitzadors.
  • Les Revolucions Liberals

    Les Revolucions Liberals
  • Period: to

    L'evolucio de la revolució Francesa

    La Revolució Francesa, iniciada el 1789, va experimentar diverses fases. Després de la convocatòria dels Estats Generals, el tercer estament va formar l'Assemblea Nacional, reclamant reformes. La presa de la Bastilla el 14 de juliol va simbolitzar la lluita contra l'absolutisme. El 1791, es va promulgar la primera constitució, establint una monarquia constitucional. Finalment, la revolució va acabar amb l'ascens de Napoleó Bonaparte
  • Period: to

    Revolució Francesa

    Va ser un esdeveniment històric clau que va transformar França i influir en tot el món. Va començar com una reacció a la crisi econòmica i social que afectava el país, amb un deute públic creixent i la insatisfacció popular envers les desigualtats del sistema feudal. La Revolució Francesa va tenir un impacte durador, no només a França, sinó a tot el món. Va inspirar moviments democràtics i nacionals, va promoure idees de llibertat i igualtat, i va transformar les estructures polítiques.
  • Period: to

    La convocatoria dels estats generals

    La convocatòria dels Estats Generals a França el 1789 va marcar l'inici de la Revolució Francesa. Davant d'una greu crisi econòmica i social, el rei Lluís XVI va decidir reunir aquesta assemblea, que no es convocava des de 1614. Els Estats Generals representaven els tres estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estament, que era la majoria de la població. Els membres del tercer estament, especialment la classe mitjana, tenien grans expectatives de reformar un sistema que consideraven injust
  • Period: to

    Revolució Francesa

  • Period: to

    L'assemble Legislativa

    Va ser un dels organismes que van sorgir durant la Revolució Francesa, establerta a l'última fase de la revolució, concretament el 1791, per substituir l'Assemblea Nacional. Va existir fins al 1792 i va tenir un paper crucial en la transició cap a la Primera República Francesa. V a jugar un paper important en el desenvolupament de la Revolució Francesa, ja que va reflectir les tensions polítiques de l'època i va marcar la transició cap a un govern més radical i revolucionari.
  • Period: to

    La Convenció

    Va ser creada per reemplaçar l'Assemblea Legislativa i va jugar un paper clau en la proclamació de la Primera República Francesa. va tenir un impacte profund en la història de França. Va establir les bases per a una República i va contribuir a la difusió dels ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, tot i que també va estar marcada per la violència i les lluites internes. La seva herència va influir en els esdeveniments polítics posteriors i en la formació de les democràcies modernes.
  • Period: to

    C. El Directori i el Consolat

    El Directori va ser el règim polític que va governar França després de la Convenció Nacional, establert el 1795. Va ser un intent de crear un sistema de govern més estable després dels excessos del Període del Terror. Després del cop d'estat, Napoleó va establir el Consolat, que marcava una nova etapa en la història de França. El Directori i el Consolat, van ser crucials en la transició de França des de la Revolució cap a un govern autoritari sota Napoleó.