Eix Cronològic Roma Nick Sauerwein B Curs 24-25

Pobles Preromans

1000 BCE

·Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península.
Economia autosuficient basada en la ramaderia i
l’agricultura. ·Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i
olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el
comerç. ·Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància),
mescla d’ambdues cultures.

Ròmul

753 BCE

Ròmul va ser el fundador de Roma i també va ser el seu primer emperador.

Fundació de Roma

753 BCE

Ròmul va fundar Roma al turó Palatí. Lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit

- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.

Numa Pompili

714 BCE

Va ser el segon Emperador Romà en el període monàrquic, successor de Ròmul

Tul·li Hostili

672 BCE

Va ser el tercer emperador de Roma en el període monàrquic

Ancus Marci

640 BCE

Va ser el quart emperador de Roma en el període monàrquic

Tarquini I

616 BCE

Va ser el quint emperador de Roma en el període monàrquic

Servi Tul·li

574 BCE

Va ser el sisè emperador de Roma en el període monàrquic

Tarquini II el Superb

534 BCE

Va ser el setè emperador de Roma en el període monàrquic

Senat

509 BCE

Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven).

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

1. Assemblees: El poder estava dividit en 3: Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats: Comicis Tribunats: Comicis Centuriats: Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política

Societat:
Patricis: Famílies riques i poderoses
Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
Esclaus: Es consideraven objectes

Expansió a la Península Itàlica

Period: 500 BCE to 250 BCE

Al llarg de l'expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.

Magistrat

480 BCE

Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens).

Guerres púniques.

Period: 264 BCE to 146

Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental.

Religió Romana

146 BCE

Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.

Creació de l'Imperi Romà.

Period: 146 BCE to 14 BCE

Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britània a l'Occident.

Les Illes Balears en temps dels romans.

123 BCE

La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon 4.2 El domini romà de les Balears. Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia... Economia basada en agricultura i ramaderia,

Invasions indoeuropees

70 BCE

Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.

Imperi

Period: 27 BCE to 476

Els emperadors concentrant tots els poders 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.

L'organització de l'Imperi Romà

20 BCE

Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.

Octavi August, emperador

27

Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

La fi de l'Imperi d'Occident

30

A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.

Pax Romana

Period: 100 to 299

moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…

Els pobles germànics

130

Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca.

Crisi de l'Imperi Romà

Period: 300 to 476

Causes de la crisi: Al s. III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos. Al s. IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al s. V dC la pressió dels bàrbars provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.

Divisió de l'Imperi Romà

396

Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).