-
753 BCE
Fundació de Roma
Ròmul i Rem, eren dos germans que van créixer sent cuidats per una lloba, quan es van fer grans un pastor els va explicar qui eren els seus pares i la malícia del rei que governava en aquell moment, els dos junts van aconseguir matar-lo.
Un dia van començar a barallar-se entre ells sobre qui governava la ciutat, així que Ròmul va assassinar al seu germà, Rem. I des d'allà Ròmul va fundar i governar aquella ciutat. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
La Monarquia va ser la primera etapa de Roma, en la qual governava un monarca. -
Period: 753 BCE to 717 BCE
Regnat de Ròmul, el primer monarca.
Després de la fundació de Roma, Ròmul va haver d'enfrontar-se a diversos problemes. La ciutat necessitava un exèrcit que la defensés de possibles invasors, una assemblea, i encara més important, necessitava nous habitants, especialment dones, que l'ajudessin a la supervivència de la ciutat per més generacions.
Ròmul va aconseguir solucions per a tots aquests assumptes, aconseguint una pròspera ciutat fins a la seva desaparició en el 717 a. C. -
700 BCE
Nou calendari romà fet per Numa Pompili, segon rei.
Aquest calendari, tènia dotze mesos. Els mesos del calendari eren: Ianuarius, Februarius, Martius, Aprilis, Maius, Junius, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December.
Gener i febrer tenien 28 dies, mentre que els altres en tenien 30.
Actualment, encara utilitzem el calendari que va inventar Numa Pompili fa moltíssims anys. -
Period: 534 BCE to 509 BCE
Regnat de Tarquini el Superb, l'últim monarca.
Tarquini el Superb va ser l'últim monarca, que, amb la seva Tirania, va provocar el canvi de Roma cap a la República.
Una de les coses que destaca del seu regnat és que va ascendir al tron després d'assassinar al seu sogre.
Entre les coses que va fer, ressalten construccions i campanyes militars. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
La República es la segona etapa de l'antiga Roma, la qual estava governada per dues persones. -
450 BCE
Llei de les 12 taules.
La Llei de les 12 taules és un dels documents legals més importants de la història del dret romà.
Aquesta llei estableix els drets i deures dels ciutadans romans i posa les penes per a aquells que violin la llei. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres Púniques
Les guerres Púniques van ser una sèrie de tres conflictes entre Cartaginesos i Romans. El primer va ser principalment una lluita pel control de Sicília. La segona guerra és coneguda per la figura històrica d'Anníbal Barca, un cartaginès que va travessar els Alps amb un exèrcit i va infligir una sèrie de derrotes a les forces romanes a Itàlia. Al tercer conflicte, Roma temia d'una nova amenaça dels Cartaginesos, així que va destruir la ciutat per complet.
Les guerres Púniques les va guanyar Roma. -
Period: 60 BCE to 31 BCE
Època dels triumvirats
L'any 60 a. C. es va pactar una aliança entre Cèsar, Cras i Pompeu: es va dir «primer triumvirat».
Tots tres es van unir per ajudar-se i compartir el govern de Roma. Per sobre de tot, tots tres van unir les seves forces perquè Cèsar fos escollit en la següent legació.
El triumvirat, segons un historiador, era «la unió de la glòria, el geni i de la riquesa». -
Period: 49 BCE to 45 BCE
Guerres civils de Cèsar
El seu triumvirat amb Cras i Pompeu s'esvaïa. La conquesta de les Galias li havia proporcionat la glòria, però també li havia allunyat de Roma ja que, amb Cras mort, Pompeu buscava governar en solitari, encara que César no anava a permetre-ho.
Després d'unes guerres que per un moment va semblar que els Pompeians tenien les de guanyar, César va aconseguir vèncer-los, i així va ser com César es va quedar amb el poder absolut de l'antiga Roma. -
44 BCE
Assassinat de Juli Cèsar
Almenys 60 persones i pot ser que més de 80, van estar involucrades en el complot per a assassinar a Juli Cèsar. I tots eren membres del seu cercle més pròxim: els enemics als quals havia perdonat i els amics als quals havia ascendit.
Desè Juny Brut Albí, un dels principals conspiradors, es va presentar a casa de César i ho va convèncer que anés al senat.
Quan César va arribar, es va donar a cap el pla d'aquells senadors, i així va ser, van assassinar a Juli Cèsar. -
31 BCE
Batalla d'Actium
Marco Antonio i August havien format part del segon triumvirat, juntament amb Lèpid, per a governar Roma després de la mort de Juli Cèsar.
Van sorgir tensions entre Marco Antonio i August i finalment, tot va esclatar en la guerra civil.
La batalla va començar amb un enfrontament naval entre les flotes de Marco Antonio i August.
A mesura que avançava la batalla, la flota de Marco Antonio va començar a patir pèrdues importants.
Finalment, August va guanyar la batalla d'Actium. -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI
L'imperi és la tercera i última etapa de l'antiga Roma, la qual està governada per un emperador. -
Period: 27 BCE to 14 BCE
Regnat d'Octavi August
Durant el seu regnat, va fer moltes reformes importants que van ajudar a establir l'Imperi romà.
Una de les primeres coses que va fer va ser reformar el sistema de govern. Va dividir l'Imperi en províncies i cadascuna d'elles estava governada per un governador nomenat per ell.
Una altra de les reformes que va realitzar va ser establir una força policial.
Octavi August també va tenir un gran impacte en la cultura romana. A sobre, també es van fer avanços respecte a art i literatura. -
43
Conquista de Britannia durant el regnat de Claudi
L'any 43 dC, Claudi va enviar quatre legions a Britània a càrrec de Aulo Plauci. En total,
comptava amb uns 60 o 70 mil soldats.
Igualment, Plauci va anar amb extrem compte; Britània era boscosa i desconeguda.
Després d'aconseguir conquistar Camulodunon, la capital dels cautuvellans, Plauci va establir en ella la capital de la Britània romana.
Plauci va tornar a Roma com un heroi. L'illa estava lluny de ser conquistada, però era molt més del que qualsevol altre romà hagués aconseguit mai. -
58
Erupció del volcà Vesubi de Pompeia
L'any 79 d.C. va succeir la gran tragèdia, el volcà Vesubi va entrar en erupció, i així va ser com va sepultar les ciutats romanes de Pompeia, provocant la mort de milers de persones. -
64
Persecució del cristianisme i crema de Roma durant el regnat de Neró
La primera persecució contra els cristians, es va donar l'any 64 dC durant els temps de Neró.
Roma havia sigut incendiada i, l'única justificació coherent que va trobar l'emperador va ser culpar als cristians.
En aquella època el cristianisme era bastant impopular, ho era tant que no es té evidència que algú fora de la comunitat cristiana hagués protestat per culpar als seguidors de Jesús en aquest fet tan horrible.
Es creu que durant aquesta persecució van morir els apòstols Pablo i Pedro. -
80
Inauguració del Colosseu
L'any 80 dC, la inauguració del Coliseu va donar lloc a les festes més grandioses de la història de Roma.
Va decidir inaugurar-se celebrant uns jocs que durarien cent dies.
Una celebració multitudinària i sagnant amb espectacles que van ser des de les batalles navals fins als gladiadors passant per la caça i lluita amb animals i execucions.
Aproximadament es diu que durant els cent dies uns 9.000 animals van ser aniquilats i uns 10.000 presoners de guerra van perdre la vida en l'arena. -
138
Construcció del Mur d'Adrià
El Mur d'Adrià era un mètode de defensa que va servir originalment per a delimitar les fronteres de l'Imperi Romà.
En aquells moments, incloïa muralles, fossats, forts, fortaleses i torres de vigilància, però amb el pas del temps, poc queda del Mur d'Adrià. -
235
Inici de la crisi del segle III dC
Aquesta crisi va ser una de les pitjors crisis de la història Romana.
El comerç es va paralitzar i les províncies van quedar aïllades entre si.
Els impostos no arribaven i les ciutats estaven a falta de productes de primera necessitat. Roma va perdre la seva autoritat a les províncies més llunyanes i a les fronteres els pobles bàrbars aprofitaven aquesta feblesa per a dur a terme els seus atacs. -
284
Divisió de l'imperi en 4 parts
L'objectiu d'aquesta reforma era el de gestionar de forma més eficient el govern i la defensa de les fronteres, fent que cada governant hagués de preocupar-se d'un territori més reduït.
Aquest sistema va durar a penes trenta anys ja que la temptació d'apoderar-se dels territoris dels altres era massa gran i en morir Diocleciano van començar de nou les guerres civils.
Finalment, Constantí el Gran, va derrotar als altres i va reunir de nou el poder imperial sota una única autoritat. -
380
Conversió al cristianisme de l'imperi i establiment de la capital a Constantinoble
L'emperador romà Constantí va fer del cristianisme la religió principal de Roma i va crear Constantinoble, que va arribar a ser la ciutat més poderosa del món.
Des d'un punt de vista militar, Constantí es va adonar que seria més fàcil defensar-se de les amenaces de l'est i protegir el valuós territori, si traslladava la seva capital a un lloc oriental més defensable, i així va ser, com va decidir abandonar Roma i va establir la capital a Constantinoble (actual Istanbul). -
395
Divisió de l'Imperi per Teodosi en dos, Impperi d'Occident i d'Orient
En el 395 dC, va morir l'emperador Teodosi, deixant el tron als seus dos fills, separant de manera definitiva l'Imperi Romà en dues parts: Occident per al seu fill Honori i Orient per a Arcadi.
A partir d'aquest moment, l'imperi romà va quedar definitivament dividit en dues meitats, que, a mesura que va anar augmentant la pressió dels bàrbars sobre les fronteres, van començar a reaccionar de manera significativament diferent. -
476
Caiguda de l'imperi romà d'occident en mans dels bàrbars i Odacre
L'Imperi Romà va començar a viure el seu propi declivi des del segle III. Durant gairebé 200 anys, va intentar fer front a les diferents crisis que anaven sorgint, però finalment no va aconseguir superar-la. Com a resultat d'aquesta crisi, els bàrbars aconsegueixen penetrar en l'Imperi Romà d'Occident.
Un d'ells, Odoacre, ocupa la península itàlica i finalment aconsegueix expulsar a Ròmul Augústul, últim emperador en 476 dC. -
1453
Caiguda final de Constantinoble contra els turcs
L'any 1453 dC, el sultà Mehmed II va decidir avançar més sobre ell i conquistar Constantinoble. Per a això va traslladar fins a la ciutat les forces militars otomanes.
Constantinoble va poder resistir durant un temps, ja que les muralles que els otomans atacaven durant el dia, els bizantins les reconstruïen durant la nit.
Finalment, després de gairebé dos mesos, els turcs ho van aconseguir, l'exèrcit bizantí va caure i amb ell la ciutat, donant fi a l'Imperi romà d'Orient.