Portada

Eix Cronològic models atòmics

  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson
    El model de Thomson és un model de l'àtom proposat en l'any 1904 per John Thomson. Ell creia que l’àtom era com una bola massissa amb electrons incrustats. Deia que els electrons eren negatius però que l’àtom era neutre perquè hi havia una part positiva.
  • Descobriment de l'electró

    Descobriment de l'electró
    J.J. Thomson va descobrir l’electró el 1904. L’electró és una partícula elemental, estan situats a l’escorça de l’àtom tot i que Thomson no ho sabia, tenen càrrega negativa.
  • Period: to

    Eix Cronològic models atòmics

  • Publicació de la teoria de la relativitat

    Publicació de la teoria de la relativitat
    La primera part de la teoria de la relativitat va ser publicada al 1905 per Albert Einstein. Això inclou la famosa equació E = mc². L’altra part va ser publicada el 1915, és la teoria de la relativitat general.
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford
    Al 1911 Rutherford va publicar un model atòmic que millorava el de Thomson. El seu constava d’un nucli positiu i al voltant d’aquest hi circulaven electrons.
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr
    El model atòmic de Bohr va ser proposat pel físic danès Niels Bohr el 1913 i és una versió millorada del model de Rutherford. Aquest model descriu l'àtom com un petit nucli central, on es concentra tota la càrrega positiva envoltat per electrons que giren al seu voltant en òrbites circulars o nivells d'energia determinats.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó
    El protó va ser descobert per Ernest Rutherford l'any 1919. Un protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva que es troba dins del nucli atòmic dels àtoms. El nombre de protons al nucli atòmic és el que determina el nombre atòmic d'un element que s'indica a la taula periòdica dels elements.
  • Descobriment del neutró

    Descobriment del neutró
    James Chadwick, físic i premi Nobel Britànic, va descobrir el neutró el 1932. Un neutró és una partícula subatòmica situada al nucli de l’àtom. Els neutrons i els protons formen el nucli atòmic i també es poden anomenar nucleons. Són neutres (no tenen ni càrrega positiva ni negativa).
  • Descobriment del neutrí

    Descobriment del neutrí
    Va ser descobert el 1930 pel físic suís Wolfgang Pauli. Un neutrí és una partícula subatòmica elemental sense càrrega elèctrica i amb una massa molt petita. Es generen en reaccions nuclears, com les que tenen lloc al sol.
  • Descobriment del positró

    Descobriment del positró
    El positró va ser descobert l'any 1932 pel físic nord-americà Carl Anderson. El positró és l'antipartícula de l'electró, amb la mateixa massa que aquest, però amb càrrega elèctrica positiva en lloc de negativa. Quan un positró entra en contacte amb un electró, ambdós es poden aniquilar, alliberant energia en forma de fotons.
  • Formació del CERN

    Formació del CERN
    Va ser creat al 1954 a Ginebra. Actualment en formen part 22 estats. El cern és el Centre Europeu per la Investigació Nuclear. En l'actualitat és el laboratori de investigació bàsica més important del món.
  • Descobriment dels quarks

    Descobriment dels quarks
    Al 1964 els físics Murray Gell-Man i George Zweig, però, més tard va ser demostrat per l’SLAC. Un quark és una partícula elemental que forma part de protons i neutrons, components dels àtoms. Hi ha sis tipus de quarks: up, down, charm, strange, top i bottom.
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC
    LHC (Large Hadron Collider) Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008. El Gran Col·lisionador d’Hadrons és un accelerador de partícules situat al CERN. La seva funció és col·lisionar protons a velocitats molt altes, properes a la de la llum, per estudiar les partícules resultants d’aquests xocs. Això és fa per comprendre millor la matèria i l’Univers.
  • Inauguració del Sincrotró Alba

    Inauguració del Sincrotró Alba
    El Sincrotró Alba es va inaugurar el 2010, però es va posar en funcionament el 2012. És un accelerador de partícules que genera llum de sincrotró, un tipus de radiació electromagnètica que s'utilitza per a la investigació científica. Ens ofereix imatges detallades de l’estructura de la matèria a escala atòmica.