Eix Cronològic models atòmics

  • Descobriment de l’electró 1897

    Descobriment de l’electró 1897
    És una partícula subatòmica amb una càrrega negativa que orbita al voltant del nucli d'un àtom. És molt més lleuger que els protons i els neutrons. Va ser descobert pel físic J.J. Thomson el 1897.
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson
    El model atòmic del puding de panses, proposat per J.J. Thomson el 1904, descriu l'àtom com una massa de càrrega positiva en la qual estan incrustades partícules de càrrega negativa.
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford
    Els àtoms tenen un nucli petit i dens que conté protons i neutrons. Els electrons orbiten al voltant del nucli, com els planetes que orbiten al voltant del sol. Aquest model es va proposar l'any 1911.
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr
    Aquest model es conegut com al model planetari, consisteix en que els electrons només poden ocupar certes òrbites o nivells d'energia. Aquesta proposta és del 1913 proposada per Bohr.
  • Publicació de la teoria de la relativitat

    Publicació de la teoria de la relativitat
    La teoria de la relativitat és un conjunt de dues teories:
    -Les lleis de la física són iguals per a tots els observadors que es mouen a velocitats constants.
    -La velocitat de la llum és sempre la mateixa, i a velocitats altes, el temps es dilata i les distàncies es contrauen.
    -Introduïx la famosa fórmula 𝐸=𝑚𝑐.
    Relativitat general: La gravetat no és una força, sinó la curvatura de l'espai-temps causada per la massa.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó
    Un protó és una partícula molt petita que es troba dins el nucli dels àtoms. Té una càrrega positiva, juntament amb els neutrons, forma el nucli. Van ser descobert per Ernest Rutherford el 1917.
  • Descobriment del neutrí

    Descobriment del neutrí
    Els neutrins són partícules molt petites i gairebé invisibles que no tenen càrrega elèctrica i gairebé no tenen massa. Atravessen la matèria gairebé sense interactuar, per això són molt difícils de detectar. Van ser proposats per primera vegada pel físic Wolfgang Pauli el 1930.
  • Descobriment del positró

    Descobriment del positró
    Els positrons són partícules amb la mateixa massa que els electrons, però amb càrrega positiva. Quan es troben amb electrons, poden aniquilar-se, generant energia. Es produeixen en alguns processos nuclears i s'utilitzen en tècniques d'imatge mèdica com la PET. van ser descoberts el 1932 pel físic Carl David Anderson.
  • Descobriment del neutró

    Descobriment del neutró
    Un neutró és una partícula molt petita que es troba dins el nucli d’un àtom. A diferència del protó, el neutró no té càrrega elèctrica. Els neutrons ajuden a mantenir el nucli unit i estabilitzen els àtoms més pesats. va ser descobert el 1932 pel físic britànic James Chadwick.
  • Formació del CERN

    Formació del CERN
    El CERN es va fundar el 1954 a Europa, amb l'objectiu de promoure la col·laboració científica en el camp de la física de partícules, concretament amb la necessitat de recuperar-se de les conseqüències de la Segona Guerra Mundial i de fomentar la cooperació científica entre països europeus.
  • Descobriments dels quarks

    Descobriments dels quarks
    Els quarks són partícules molt petites que formen altres partícules més grans, com els protons i els neutrons. Són com els "blocs de construcció" dels protons i neutrons dins del nucli atòmic. Van ser proposats per primer cop el 1964 pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig.
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC
    El Gran Col·lisionador d'Hadrons és un accelerador de partícules situat al CERN, prop de Ginebra, Suïssa. Va ser posat en funcionament per primera vegada el 10 de setembre de 2008. La seva funció és fer xocar partícules subatòmiques permetent estudiar com es comporta la matèria i descobrir noves partícules, com ara el bosó de Higgs.
  • Inauguració del Sincrotró Alba

    Inauguració del Sincrotró Alba
    El sincrotró és una instal·lació científica que accelera electrons a velocitats molt altes per produir llum de sincrotró, la llum s'utilitza per investigar la matèria a nivell atòmic.