-
50,000 BCE
Prehistòria
No hi ha cap evidència escrita.
La música era per propiciar la caça
Instruments trobats a jaciments arqueològics
Imitació a la naturalesa.
Instruments prehistòrics: Os de mamut i xiulets -
4000 BCE
Edat antiga
Grans civilitzacions amb molta riquesa musical. Egipte: Música vocal acompanyada d'instruments, danses fúnebres, no registre de música escrita, ús d'instruments de corda, vent i percussió. Grècia: Música vocal i instrumental, no registre de música escrita, unió poesia i música, ritmes marcats per la poesia, ús d'escales modals. Roma: Característiques semblants als Grecs, ritme marcat per la lletra a la música vocal, música per fins militars, religiosos i d'oci, més riquesa d'instruments. -
301
Edat Mitjana (part 1)
El cristianisme s'expandeix amb la seva música. Música religiosa: Al segle VII el papa Gregorio Magno realitza una reforma per recuperar el missatge original de deu.
Neix el cant gregorià (estil lliure, en llatí, monòdic, a cappella..) (sil·làbic, neumàtic, melismàtic)
Compositor important: Guido d'Arezzo (Himne de Sant Joan)
També tenim l'Ars Antiqua (inicis de la polifonia, escola de Notre Dame, Leonin i Perotin, cànon, motet…) i l'Ars nova (escoles a França i Itàlia, Philippe de Vitry). -
301
Edat Mitjana (part 2)
Música profana: Era la música popular, hi havia dos tipus d'intèrprets: trobadors i joglars. Trobadors: Poetes-compositors, escrivien i cantaven en la llengua no llatina: l'occità-provençal. Joglars: Artistes ambulants, intèrprets, malabaristes que narraven històries amb la seva música. Context històric de l'edat mitjana:
-El cristianisme s'expandeix amb la seva música
-Sistema social feudal
-Cultura Teocèntrica. -
1401
Renaixement (part 1)
Context històric:
-Antropocentrisme i heliocentrisme.
-Avanços tecnològics, culturals i científics.
-Leonardo da Vinci, Nicolau Copèrnic. Música religiosa: Predomini música vocal, llati, pentagrames, composicions vocals establint les veus com les coneixem ara (soprano, tenor, alto...) Compositors: Tomás Luis de Victòria, Josquin des Prez. -
1401
Renaixement (part 2)
Música profana: Ús de la llengua vulgar, aparició de mecenes que pagaven per música, naixement música instrumental lligada a danses, sorgeixen noves formes musicals, agrupació d'instruments per timbres i potencies, inicis música programàtica, primers teatres musicals, us de pentagrames. Opera: neix a finals del s.xiv per la necessitat de reviure la tragèdia grega, la dafne va ser la primera opera representada el 1598.
Compositor important: Monteverdi, va compondre l'Orfeu. -
Barroc (part 1)
Context històric:
-Període monarquies absolutes
-Noves rutes comercials
-Art com a propaganda Música: Creació del baix continu, violí es torna l'instrument estrella, música cada cop més instrumental, sorgiment orquestres, ús de contrastos i contraposicions entre plans sonors, es creen els violins Stradivarius.
Compositors importants: Antonio Vivaldi (les 4 estacions), Haendel (els mesies) i Bach (concerts de Brandenburg). -
Barroc (part 2)
Es creen grans repertoris religiosos:
- Oratoris (similar a l'òpera però de caràcter religiós).
-Cantates (composicions de text religiós més curts que els oratoris).
-Misses.
A més, es componen nous estils de música instrumental:
-Els concertos (concerts on un o diversos solistes tocaven acompanyats d'un grup instrumental).
-I les fugues (forma musical imitativa on les veus es persegueixen). -
Barroc (part 3)
L'òpera continua prenent importància i es classifica en: òpera seria (temes heroics i mitològics) i l'òpera bufa (de caràcter còmic, tracta temes quotidians i critiques socials). S'estableixen les diferents parts d'una òpera:
-Obertura: Preludi instrumental abans d'obrir el teló.
-Recitativo: Part recitada que avança guió.
-Aria: Fragment líric per un personatge.
-Cors: Fragment que representa col·lectius del guió.
-Passatge instrumental: Purament instrumental, enllaça escenes i interludis. -
Classicisme (part 1)
-La melodia passa a ser l'element principal i l'acompanyament respon a la melodia.
-Frases musicals de 8 i 16 compassos dividides en 2 semifrases.
-Harmonies més senzilles.
-Les orquestres creixen en numero d'intèrprets i d'instruments
-L'acompanyament es torna un motor rítmic.
-Nova forma musical LA SONATA amb 3 parts ben diferenciades (exposició, desenvolupament i reexposició).
-Simfonies.
-S'utilitza molt contrast Fort-Piano.
-Mozart (La flauta magica), Beethoven (Für elise) i Haydn. -
Classicisme (part 2)
La MÚSICA DE CAMBRA era música d'agrupacions reduïdes, tant per música culta com música d'oci.
El violi i la viola es desenvolupen i substitueixen la viola de gamba. El piano pren importància i substitueix al clave. L'opera es torna l'estil musical preferit de la noblesa i l'aristocràcia, segueixen convivint els dos gèneres d'òpera, però cal destacar l'òpera bufa amb la flauta màgica, Don Giovanni i Les noces de figaro. -
Romanticisme (part 1)
Música instrumental:
-És l'art romàntic ideal.
-Especial atenció dels elements folklòrics.
-Aparició de nous instruments com el Saxo.
-Preferència pel violí i el piano.
-Orquestres creixen en numero d'instruments i d'intèrprets.
-Els instruments guanyen importància.
-Les simfonies deixen de tenir la forma sonata i donen més importància als motius i temes musicals que no pas a la forma.
-Contrastos dinàmics amb molts matisos.
-Compositors importants: F. Schubert, H. Berlioz, F. Chopin. -
Romanticisme (part 2)
Música vocal:
-Tot i que pren menys importància en termes generals, sorgeixen nous estils compositius com el Lied que destacaran.
-El lied es compon per una veu solista i acompanyament (normalment piano), uneix música i poesia.
-Se segueixen component obres religioses (vocals i instrumentals) com per exemple el Requiem de Verdi o de Brahms. -
Romanticisme (part 3)
Opera:
-Espectacle preferit de la burgesia.
-Increment de tots els sectors implicats.
-L'òpera bufa es consolida ajuntant gènere fantàstic i folklòric, sentimental i còmic.
-L'opera seria es converteix en la Grand Opera.
-L'opera es va desenvolupar arreu d'Europa creant nous estils característics de cada època.
-Rossini, Verdi i Puccini.
-Leitmotiv: recurs rítmic melòdic que s'associa a un personatge, ubicació o situació.
-R. Wagner va crear "l'obra total" unint totes les disciplines artístiques -
Segona meitat s.XIX
Van sorgir 3 corrents paraleles: -Els nacionalismes: utilitzen musica popular com a base compositiva, dansa com a expressio musical, ritmes i melodies populars, predomini cançons, poemes simfonics, ballets i operes. -El postromanticisme: sorgeix la musica programatica, sorgeixen poemes simfonics, gegantisme orquestral, G. Mahler i R. Strauss. -L’impressionisme: despareix melodia linial per acords amb efectes auditius, noves harmonies i escales, timbres orquestrals colorits.