Eix cronològic: història de la filosofia

Tales de Milet

625 BCE

Era un filòsof grec presocràtic, és considerat el fundador de l'escola de Milet. Va ser el primer a buscar una explicació racional a la naturalesa, deixant de banda la mitologia. La pregunta que es feia era, quin és el primer principi (arkhé) de la naturalesa? La resposta era l'aigua, perquè envoltava la terra, perquè es presenta en els tres estats i perquè és fonamental per la vida. Ell tenia una visió hilozoista, la vida era la propietat bàsica de la naturalesa. "Tot està ple de déus".

Filosofia antiga

Period: 600 BCE to 300

Pitàgores

569 BCE

Era un filòsof grec presocràtic. Considerava que els nombres són l'essència de la realitat i que tot es pot expressar numèricament. El teorema de Pitàgores estableix una relació en els triangles rectangles. Afirmava la immortalitat de l'ànima i la seva transmigració (reencarnació). El descobriment de les relacions entre l'harmonia musical i les proporcions numèriques simples. A partir d'això, va desenvolupar les primeres idees de matemàtica abstracta i una visió del cosmos amb regles numèriques.

Heràclit

535 BCE

Filòsof grec presocràtic. La seva teoria gira al voltant del "logos", que és la raó universal que governa el cosmos. El seu pensament el va treure de l'autoconeixement. Ell deia que sol era el transmissor de les paraules del logos, també deia que el logos havia de ser escoltat, però no a través dels sentits, sinó de l'ànima que és el que està en contacte amb ell. El logos expressa que tot està amb canvi constant i en lluites, creant harmonia. "Tot flueix", com el foc que és un canvi incessant.

Parmènides

510 BCE

Filòsof grec presocràtic."Sobre la natura" parla de què els pensaments es divideixen en dos: 1. La Via de la veritat, on defensa que només l'ésser és, el no-ser no pot existir, que deriva a les següents conseqüències: l'ésser és únic i és etern, immòbil i immutable, l'ésser no pot canviar, ja que seria un pas al no-ser, no pot tenir ni principi ni fi, pensar i ser és el mateix 2. Via de l'opinió, parla del món dels sentits que és el canvi, però ell ho considera fals, dues forces llum i foscor.

Protàgores

481 BCE

Filòsof sofista grec. Ell creia que no hi havia una veritat absoluta, cada persona percep la realitat diferent, de manera que el jo penso que és veritat potser tu penses que és fals. Deia que no es podia saber si els déus existien per la falta de coneixement. Segons ell, la virtut es pot i s'ha d'ensenyar i que s'han d'aplicar càstigs per prevenir futurs crims. Deia que tothom posseïa virtuts polítiques, però que poden millorar a través de l'educació, essencial per al progrés social.

Sòcrates

470 BCE

Filòsof grec. Construeix diàlegs (mètode socràtic) dividits en dos: 1. La ironia, qüestionava l'interlocutor fins que aquest reconeixia la seva ignorància. Utilitzava la frase "sol sé que no sé res" per a reconèixer la grandesa del coneixement i la pròpia ignorància. 2. La maièutica, on ajudava a "donar a llum" idees pròpies de l'interlocutor, creant una nova definició. Creia que el coneixement portava a la virtut, ningú fa mal voluntàriament, i per això si coneixes el bé i el mal no faràs mal.

Plató

427 BCE

La filosofia de Plató es basa en la teoria de les Idees, on les idees o formes són realitats perfectes i eternes, al contrari del món sensible, que és una còpia imperfecta. Plató defensa que només a través de la raó es pot arribar a conèixer veritablement les idees. A més, planteja la reminiscència com a via de coneixement, on aprendre és recordar. També explora la justícia en la seva obra La República i el paper dels filòsofs com a governants ideals.

Gòrgies

388 BCE

Filòsof sofista grec. Les seves obres principals plantegen el següent: -Res no existeix, si una cosa existís seria eterna, per tant, infinita i no estaria en res, llavors no existiria o no seria eterna, el qual té un començ i abans hauria sigut no ser.-Desmenteix a Parmènides, diu que no és possible pensar el no ser, Gòrgies diu que si no pensem el no ser, no tenim noció d'error.-El llenguatge sol transmet sons, no es pot transmetre la realitat a través de paraules, igual que l'oïda no veu sons.

Aristòtil

383 BCE

La filosofia d'Aristòtil es centra en l'estudi empíric i sistemàtic del món sensible, posant èmfasi en l'experiència i observació. Defineix els éssers a partir de la substància, amb essència pròpia, i dels accidents, atributs canviants. Rebutja la teoria de les Idees de Plató, afirmant que la realitat és concreta. Aristòtil també desenvolupa una ètica de la virtut, lògica formal i una política orientada a l'eudaimonia, la felicitat plena i racional.

Agustí d'Hipona

354 BCE

Epicur

307 BCE

La filosofia d’Epicur se centra en trobar la felicitat mitjançant l’absència de dolor (ataràxia) i la pau interior. Per a ell, el plaer és el màxim bé, però busca un plaer moderat, satisfent només els desitjos naturals i necessaris i evitant els excessos. Epicur creu que el coneixement ajuda a alliberar-nos de pors, com la por als déus o a la mort, que pertorben la felicitat. També valora l’amistat com una font de plaer i estabilitat, ja que contribueix a viure una vida equilibrada i feliç.

Séneca

4 BCE

La filosofia de Sèneca, d'inspiració estoica, defensa la virtut i la raó com a camins per assolir felicitat i llibertat interior. Promou l’autocontrol per evitar que passions i desitjos irracionals dominin l’individu, alterant la serenitat. Aconsella viure segons la naturalesa, acceptant el que no es pot canviar i centrant-se en el present. També valora l’amistat, la compassió i la consciència del temps, afirmant que només la virtut, arrelada en la raó, porta a una felicitat duradora.

Filosofia medieval

Period: 300 to 1300

Descartes

1596

Descartes va neixer en març de 1596 i va morir en febrer de 1650.
La seva teoria és que el nucli de la filosofia és l'estudi del fonament, es basa el coneixement humà, fins al punt que es pot dir que amb ell apareix l'epistemologia o teoria del coneixement de la filosofia moderna. Te la seva frase més "famosa" que és "Penso, després existeixo" i defensa la raó com a font de coneixement, i el mètode científic per a la recerca.

Locke

1632

Locke va neixer en agost de 1632 i va morir en octubre de 1704.
Es diu que ell va fer l'origen de les concepcions modernes de la identitat i del jo, va ser el primer a definir el jo com una continuïtat de la consciència, també va dir que al néixer la ment era una pissarra en blanc o "tabula rosa", va dir que naixem sense idees innates, i que el coneixement sol el determina l'experiència.​

Filosofia Moderna

Period: 1637 to 1889

Hume

1711

Va neixer en abril de 1711 i va morir en agost del 1776.
Hume va voler fer el món moral humà, va intentar investigar la capacitat de l'enteniment humà amb mètodes diametralment oposats als del racionalisme, i partint de la base que el coneixement humà no es basa en veritats innates sinó en un conjunt de creences bàsiques, o suposicions sobre el món exterior i deia que la raó és la que és guia de la vida, sinó el costum.

Kant

1724

Va neixer en abrilde 1724 i va morir en febrer de 1804.
Ell va fer una teoria republicana liberal en la qual el deure de l'Estat és garantir les llibertats dels seus súbdits. Kant va teoritzar que la pau podia assegurar-se amb repúbliques constitucionals i la cooperació internacional a través del desenvolupament del comerç, sent l'etapa culminant de la història mundial.

Marx

1818

Va neixer en maig de 1818 i va morir en març de 1883.
Marx tenia teories sobre la societat, l'economia i la política, es coneix com a "marxisme" dien que totes les societats avancen a través de la dialèctica, la lluita de classes amb enfocament materialista i de praxi. Ell va intentar desenvolupar una teoria econòmica per aportar explicacions a la crisi, quan ell va morir els pensadors com Engels, Lenin... es van dedicar a d'expandir les idees i aplicar-les.

Nietzsche

1844

Va neixer en octubre de 1844 i va morir en agost de 1900.
Nietzsche va fer una crítica a la teoria de l'evolució de Darwin, ja que veia en els instints una força que anava més enllà del impuls a sobreviure, protegir-se i reproduir-se de tots els éssers vius, la supervivència era una de les conseqüències, un impuls cap a una supervivència, un desig de tot ésser viu per anar més enllà de tots, més enllà de si mateix, i més enllà de la mort.

Freud

1856

Va neixer en maig de 1856 i va morir en setembre de 1939.
Ell va fer una teoria etiològica, a la qual es va dedicar la resta de la seva vida. Freud va dir l'existència d'una sexualitat infantil perversa polimorfa, va causar una intensa polèmica en la societat puritana de "Viena" de principis del segle XX i per la qual va ser acusat de pansexualista, i que va haver d'afrontar amb les seves revolucionàries teories i hipòtesis.

Ortega i Gasset

1883

Va niexer en maig de 1883 i va morir en octubre de 1955.
Ell va fer una teoria que funda el coneixement en la vida humana com la realitat radical, un dels components essencials de la raó. Per a Ortega, la vida humana és la realitat radical, aquella en la qual apareix i sorgeix tota una altra realitat, per a cada ésser humà la vida pren una forma concreta. Diu «raó vital» al mode de pensar del seu nou concepte de raó.

Heidegger

1889

Va neixer en setembre de 1889 i va morir en maig de 1976.
Per Heidegger, posar en evidència el llaç comú entre la teoria i la praxi, era una tasca que realitza a partir de la concepció del Dasein com a cura, ell es va recolzar en el mateix Aristòtil, qui hauria en certa manera delineat aquesta concepció a través del concepte de la prudència o Phronesis.​

Gadamer

1900

Va neixer en febrer de 1900 i va morir en març de 2002.
La seva teoria hermenèutica dona els trets bàsics d'una teoria general de la comprensió d'arrel heideggeriana, en la que efectua un gir ontològic per l'ésser que és l'objecte de la comprensió, com el llenguatge.

Maria Zambrano

1904

Va neixer en abri de 1904 i va morir en febrer de 1991.
Ella es va preguntar "Què són les coses?" i es va crear l'actitud filosòfica, una va ser l'actitud filosòfica, que es crea en l'home quan es pregunta alguna cosa, per la ignorància, i l'actitud poètica, que és la resposta, la calma i en la qual una vegada desxifrada trobem el sentit a tot, i l'actitud filosòfica comunicada amb un llenguatge molt peculiar i una exposició creativa de la seva manera de pensar.

Sartre

1905

Va neixer en juny de 1905 i va morir en abril de 1980.
Sartre deia que l'ésser humà està "condemnat a ser lliure", que és responsable de la seva vida, sense excuses. Encara que va admetre alguns condicionaments, com a concebre l'existència humana com a existència conscient, l'ésser de l'home es distingeix de l'ésser de la cosa mentre és conscient.

Hannah Arendt

1906

Va neixer en octubre de 1906 i va morir en decembre de 1975.
Ella estudia la teoria del "judici estètic" en Crítica del judici de Kant, considerant el judici estètic com a model per al judici polític. Aquest judici es basa en el pensament sense la mediació d'un concepte o un sistema. Com a exemple, Arendt esmenta que quan es qualifica una rosa de bella, s'arriba a aquest judici sense passar per la generalització que totes les roses són belles i que per tant aquesta també.

Escola de Frankfurt

Period: 1923 to 1933

Habermas

1929

Va neixer en juny de 1929.
Es considera una de les persones més importants de l'escola de frànkfurt, ell va renovar el plantejament de la teoria crítica de Horkheimer i Adorno, aquesta teoria, manté la perspectiva d'oposició al cientisme positivista i d'intent de transformació de la societat amb una reflexió crítica, recolzant-se més que en la tradició idealista en la nova filosofia del llenguatge.

Filosofia Contemporània

Period: 1959 to 1970