Eix cronològic Història de la filosofia

Tales De Milet

620 BCE

va néixer al voltant del 624 a. C. i va morir al voltant del 546 a.C. Va proposar que l'aigua era el principi fonamental de totes les coses, buscant explicacions naturals i racionals més que mites. Ell es basa en l'observació i el raonament lògic.
També va destacar en matemàtiques i astronomia i se li atribueix el teorema que porta el seu nom.
El seu pensament va influir en els filòsofs posteriors, establint les bases per al desenvolupament del pensament científic.
Presocràtic

Història Filosofia antiga

Period: 600 BCE to 300

Pitàgores

570 BCE

Pitàgores va néixer al voltant de l'any 570 a. C. i va morir al voltant del 495 a. C. a l'illa de Samos.
Va ser un filòsof i matemàtic grec, famós per fundar una escola que combinava matemàtiques, filosofia i espiritualitat. La seva teoria filosòfica es basa en la idea que els números són l'essència de tot, promovent el concepte que l'univers pot entendre's a través de relacions numèriques.
Presocràtic

Hel·lenisme

541 BCE

• Epicur va néixer l'any 341 a. C. i va morir en 270 a. C. Va fundar l'hedonisme, que sostenia que la felicitat s'aconsegueix mitjançant el plaer moderat i l'absència de dolor, prevalent l'amistat i el coneixement. Ell creu que Déu no interfereix amb la vida humana, la qual cosa allibera les persones de la por al déu.

Heràclit

535 BCE

Heràclit va néixer al voltant del 535 a. C. i va morir al voltant del 475 a. C. a Efes.
Es va fer famós per afirmar que “tot flueix” (panta rhei), emfatitzant la naturalesa sempre canviant de la realitat.
Creia que el foc era el principi fonamental de l'univers i que el conflicte i l'oposició eren necessaris per al canvi i l'harmonia.
El seu pensament es va centrar en la unitat dels oposats i la idea que el canvi és l'única constant en la vida.
Presocràtic

Parmènides

515 BCE

Parmènides va néixer al voltant del 515 a. C. i va morir al voltant del 450 a. C. en Elea, Itàlia.
És conegut per la seva obra Sobre la naturalesa, en la qual demostra que l'existència és eterna, immutable i única, i que el canvi i la diversitat són només il·lusions. La seva filosofia contrastava amb la d'ell, qui emfatitzava que el verdader coneixement prové de la raó i no dels sentits. La seva influència va ser fonamental per al desenvolupament de l'ontologia.
Presocràtic

Protàgores

490 BCE

Protàgores va néixer al voltant del 490 a. C. i va morir al voltant del 420 a. C. I. en Abdera, Grècia.
Va ser un sofista famós per la seva afirmació que "l'home és la mesura de totes les coses", suggerint que la veritat és subjectiva i depèn de la percepció individual.
Això li va permetre participar en debats sobre la relativitat del coneixement i l'ètica. Protàgores va ensenyar retòrica i debat, influint en el pensament crític i l'educació a l'Atenes clàssica.
Sofista

Gòrgies

485 BCE

Gòrgies va néixer al voltant del 485 aC i va morir al voltant del 380 aC en Leontini, Sicília.
Va ser un sofista i orador, més conegut per les seves obres Sobre la inexistència i el seu defensa del nihilisme.
Va sostenir que res existeix, i si existís no es podria saber d'això, i si se sabés no es podria denunciar. El seu pensament va qüestionar els conceptes de veritat i coneixement, emfatitzant el poder persuasiu del llenguatge, que va influir en la retòrica i la filosofia posteriors.
sofista

Sòcrates

470 BCE

Sòcrates va néixer al voltant del 470 a. C. i va morir en el 399 a. C. a Atenes.
Se'l coneix com el fundador de la filosofia occidental.
El seu mètode dialèctic, conegut com a "mètode socràtic", implica formular preguntes que estimulin el pensament crític i arribin a la veritat.
Defensa la importància de l'autoconeixement i la moralitat, dient que "no val la pena viure una vida sense desafiaments". La seva influència es va transmetre a través dels seus alumnes com Plató.
Presocràtic

Plató

427 BCE

Plató va néixer al voltant del 427 a. C. I. i va morir en el 347 a. C. a Atenes.
És un filòsof fonamental en la història del pensament occidental, famós per la seva teoria de les idees o formes, que sosté que el món sensorial és només una còpia imperfecta d'un món ideal i etern.
Va fundar l'Acadèmia on va ensenyar filosofia i política.
Plató va emfatitzar la importància de la justícia i el coneixement, influint en l'ètica, l'epistemologia i la metafísica.

Aristòtil

384 BCE

Aristòtil (384 aC-322 aC)
Va ser un filòsof i científic influent en molts camps diferents, inclosa la lògica, l'ètica, la política i la metafísica.
La seva teoria del coneixement es va centrar en l'observació i l'experiència, i va desenvolupar una lògica formal utilitzant sil·logismes.
L'èmfasi d'Aristòtil en la cerca de la virtut i l'equilibri en la vida moral va tenir una profunda influència en el pensament i la filosofia naturals occidentals.

Hel·lenisme

4 BCE

• Sèneca, nascut l'any 4 a. C. i mort en el 65, va ser un estoic que va ensenyar que la virtut és un veritable bé i que hem d'acceptar amb calma el nostre destí. Advoca per l'autoconsciència i el control emocional com el camí cap a una vida virtuosa i plena.

Història Filosofia Medieval

Period: 300 to 1400

Agustín de Hipona

354

Agustín de Hipona(354–430 d. C.) va ser un teòleg i filòsof cristià que va influir en la doctrina cristiana occidental.
La seva obra més famosa, Les Confessions, explora la relació entre fe i raó.
Agustín va defensar l'opinió que la veritat resideix en Déu i que la gràcia de Déu és necessària per a la salvació.

Tomàs d'Aquino

1225

Tomàs d'Aquino (1225-1274) va ser un filòsof i teòleg medieval que va combinar la filosofia aristotèlica amb la doctrina cristiana.
La seva obra més famosa, *Summa *Theologica, afirma que la raó i la fe són compatibles i que la naturalesa humana pot conèixer a Déu a través de la raó.

Guillermo de Ockham

1287

Guillermo de Ockham (1287-1347) va ser un monjo i filòsof franciscà anglès famosa por el seu defensa del nominalisme, rebutjant el concepte d'idees universals com a realitats independientes.su principi econòmic, conegut com l'espasa d'Ockham, sostenia que les explicacions més simples el seu millors. Okam ha influït en el pensament i els mètodes científics moderns.

Història Filosofia Moderna

Period: 1401 to 1800

Descartes

1596

René Descartes (1596-1650)
Teoria: Considerat el pare de la filosofia moderna, Descartes és conegut pel seu mètode de dubte sistematic i la seva famosa maxima "Cogito, ergo sum" (Penso, per tant soc). La seva obra "Meditacions sobre la filosofia primera"
estableix les bases del racionalisme, on la raó
esdevé la font principal de coneixement.

John Locke

1632

John Locke (1632-1704)
Teoria: Locke és un dels fundadors del liberalisme i del empirisme. A la seva obra "Assaig
sobre l'enteniment huma", argumenta que la ment és una "taula rasa" a l'naixement i que el
coneixement s'adquireix a través de l'experiència sensorial. També defensa la idea de drets
naturals i la separació de poders.

David Hume

1711

David Hume (1711-1776)
Teoria: Hume és conegut pel seu empirisme radical i el seu escepticisme sobre el coneixement.
A "Investigació sobre l'enteniment huma", sosté que les idees són derivades de les impressions sensorials. La seva teoria de la causalitat i la seva crítica a la religió han influit profundament en la filosofia moderna.

Kant

1724

Immanuel Kant (1724-1804)
Teoria: Kant va proposar una síntesi entre el racionalisme i l'empirisme a través de la seva obra
"Crítica de la raó pura". Introduix la idea que la nostra percepció del món està mediada per estructures cognitives. La seva teoria de l'imperatiu categoric també és fonamental en l'ètica.

Història Filosofia Contemporània

Period: 1801 to 2100

Karl Marx

1818

Karl Marx (1818-1883)
Teoria: Marx és conegut pel seu enfocament materialista de la historia i la crítica del capitalisme. A "El capital", analitza les dinamiques económiques i de classe. La seva teoria de la lluita de classes i la idea de la historia com a procés dialèctic són centrals en el seu pensament.

Friedrich Nietzsche

1844

Friedrich Nietzsche (1844-1900)
Teoria: Nietzsche és conegut pel seu pensament sobre la voluntat de poder i la crítica de la moral tradicional. A "Així parlà Zaratustra", introdueix el concepte del "superhome" i el "etern retorn". La seva obra desafia les nocions de veritat absoluta i defensa una visió d'una moralitat individualitzada.

Sigmund Freud

1856

Sigmund Freud (1856-1939)
Teoria: Freud és el fundador del psicoanalisi i va desenvolupar teories sobre l'inconscient, la repressió i els mecanismes de defensa. Les seves idees sobre la interpretació dels somnis i la teoria de la personalitat (id, ego, superego) han influit en la psicologia i la filosofia contemporania.

Escola de Frankfurt (Ortega y Gasset)

1883

• José Ortega y Gasset (1883-1955): Desenvolupa el concepte de "perspectivisme" i defensa la importancia de la idea i la raó en la societat.

Martin Heidegger

1889

Martin Heidegger (1889-1976)
Teoria: Heidegger és conegut per la seva exploració de l'ésser a "Ser i temps". Introduix conceptes com l'angúnia i la temporalitat, centrant-se en l'existencia humana i la seva relació amb el món. La seva obra ha influit en l'existencialisme i la fenomenologia.

Hans-Georg Gadamer

1900

Hans-Georg Gadamer (1900-2002)
Teoria: Gadamer és conegut per la seva contribució a l'hermenèutica, centrada en la interpretació del significat. A "Veritat i mètode", defensa que la comprensió es produeix a través del dialeg i l'impacte de la tradició, rebutjant la idea d'una interpretació objectiva.
Escola de Frankfurt (Habermas, Arendt, Ortega y Gasset, Maria Zambrano)

Escola de Frankfurt (Maria Zambrano)

1904

Maria Zambrano (1904-1991): Filòsofa espanyola que combina la filosofia amb la poesia, enfocant-se en la subjectivitat i la introspecció com a camins cap al coneixement.

Jean-Paul Sartre

1905

Jean-Paul Sartre (1905-1980)
Teoria: Sartre és un dels principals representants de l'existencialisme. A "L'ésser i el no-res", desenvolupa la idea de la libertat i l'angoixa existencial. Sosté que l'existencia precedeix l'essencia, afirmant que els individus han de crear el seu propi significat en un món absurd.

Escola de Frankfurt ( Arendt)

1906

⁠• Hannah Arendt (1906-1975): Centrada en la natura del poder i la política, analitza la totalitarisme i la condició humana en obres com "Els orígens del totalitarisme"

Escola de Frankfurt (Habermas)

1929

• Jürgen Habermas (1929-): Conegut per la seva teoria de l'acció comunicativa i el seu defensa de la racionalitat i la democràcia deliberativa.