EIX CRONOLÒGIC GUERRA CIVIL

  • Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc

    Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc
    Va ser una organització de diverses milícies feblement unides que lluitaren per la independència del Marroc contra l'ocupació franco-espanyola.
  • Revolta de l’exèrcit a la Península

    Revolta de l’exèrcit a la Península
    va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
  • Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries, Balears ( la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre.

    Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries, Balears ( la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre.
    Els rebels han pres el control de diverses zones de territori espanyol, incloent el Marroc, les Illes Canàries, part de la península i altres regions. Tot i que han aconseguit èxits a Sevilla, han fracassat a Madrid i Barcelona.
  • Amb la conquesta de Badajoz, els nacionals aconsegueixen unir els dos territoris que dominaven.

    Amb la conquesta de Badajoz, els nacionals aconsegueixen unir els dos territoris que dominaven.
    La Batalla de Badajoz fou una batalla ocorreguda a l'agost de 1936 durant la Guerra civil espanyola.
  • Franco es converteix en cap d’estat i Generalíssim de la zona nacional.

    Franco es converteix en cap d’estat i Generalíssim de la zona nacional.
    Era un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975. Amb el suport d'altres caps militars, el 1936 s'alçà en armes contra el govern legalment constituït de la Segona República Espanyola, i rebé el suport del feixisme europeu: del nazisme, amb la Legió Còndor i amb material bèl·lic modern, i del feixisme italià, també amb material bèl·lic naval, aeri i terrestre.
  • El govern republicà trasllada la capital a València davant la proximitat de les tropes franquistes.

    El govern republicà trasllada la capital a València davant la proximitat de les tropes franquistes.
    Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
  • Arriben les Brigades Internacionals, voluntaris antifeixistes, en suport de la República.

    Arriben les Brigades Internacionals, voluntaris antifeixistes, en suport de la República.
    Eren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.
  • Els franquistes intenten l’assalt a la capital sense aconseguir-ho.

    Els franquistes intenten l’assalt a la capital sense aconseguir-ho.
    L'ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència.
  • Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.

    Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.
    La massacre de la carretera Màlaga-Almeria, coneguda també com a La Desbandada, fou un episodi de la Guerra Civil espanyola esdevingut el 8 de febrer de 1937, després de l'entrada a Màlaga de les tropes franquistes, en el qual va ser atacada, per mar i aire, la multitud de refugiats que abarrotaven la carretera en marxa cap a Almeria, a la zona sota control de l'Exèrcit Popular Republicà. Va causar la mort d'entre 3000 i 5000 persones.
  • Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.

    Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.
    La massacre de la carretera Màlaga-Almeria, coneguda també com a La Desbandada, fou un episodi de la Guerra Civil espanyola esdevingut el 8 de febrer de 1937, després de l'entrada a Màlaga de les tropes franquistes, en el qual va ser atacada, per mar i aire, la multitud de refugiats que abarrotaven la carretera en marxa cap a Almeria, a la zona sota control de l'Exèrcit Popular Republicà. Va causar la mort d'entre 3000 i 5000 persones.
  • Batalla del Jarama. Els franquistes fracassen en l’intent d’encerclar Madrid.

    Batalla del Jarama. Els franquistes fracassen en l’intent d’encerclar Madrid.
    La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. De resultat final incert, hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, que incloïen la participació de diverses Brigades Internacionals.
  • Batalla de Guadalajara. Els franquistes fracassen de nou en l’intent d’encerclar Madrid.

    Batalla de Guadalajara. Els franquistes fracassen de nou en l’intent d’encerclar Madrid.
    Va ser un enfrontament de la Guerra Civil espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord.
  • S’inicia l’ofensiva nacional contra la franja republicana del Cantàbric.

    S’inicia l’ofensiva nacional contra la franja republicana del Cantàbric.
    L'Ofensiva del Nord, també anomenada Campanya del Nord o Front del Nord, és el nom que rep el conjunt d'operacions i combats que van tenir lloc a la franja cantàbrica des de la primavera a la tardor de 1937, entre les forces revoltades i les de la zona lleial al govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola.
  • bombardeig de Guernika per l’aviació Cóndor alemanya.

    bombardeig de Guernika per l’aviació Cóndor alemanya.
    El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut.
  • Decret d’unificació. Franco crea un partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista, FET y de las JONS) amb les forces que li donaven suport, feixistes i carlins.

    Decret d’unificació. Franco crea un partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista, FET y de las JONS) amb les forces que li donaven suport, feixistes i carlins.
    fou un decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
  • cau Bilbao en mans dels nacionals.

    cau Bilbao en mans dels nacionals.
    Bilbao era la capital del govern basc establert per la República després del començament de la guerra. Aquesta autonomia va ser atorgada després del suport mostrat pel nacionalisme basc a la República. El mes de setembre de 1936, l'Eusko Gudarostea (exèrcit dirigit pel govern basc de José Antonio Aguirre i format per batallons de diferents ideologies fidels a la República).
  • el govern republicà es trasllada de València a Barcelona.

    el govern republicà es trasllada de València a Barcelona.
    El 6 de novembre del 1936 el govern de la II República Espanyola es va traslladar a València. A conseqüència de l'avanç de les columnes franquistes sobre Madrid, i davant del perill imminent que la capital caiguera en mans dels colpistes, el govern de Largo Caballero va prendre aquesta decisió. Així, des de l’endemà, 7 de novembre, i fins al 31 d'octubre del 1937.
  • Batalla de Belchite. Els republicans intenten una ofensiva sobre Saragossa que fracassa.

    Batalla de Belchite. Els republicans intenten una ofensiva sobre Saragossa que fracassa.
    La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació.
  • Batalla de Terol

    Batalla de Terol
    La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.
  • gener: els republicans prenen Terol.

    gener: els republicans prenen Terol.
    La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.
  • els franquistes reconquereixen Terol i els republicans es retiren cap a València.

    els franquistes reconquereixen Terol i els republicans es retiren cap a València.
    Les tropes de l'exèrcit africà del general Francisco Franco van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les del general Queipo de Llano a Sevilla, i a la vegada, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l'exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres fronts: l'intent franquista de conquerir Madrid i el nord industrial,mentre els republicans intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l'Aragó
  • Batalla de l’Ebre. Ofensiva republicana que travessa l’Ebre per distraure l’ofensiva franquista sobre València.

    Batalla de l’Ebre. Ofensiva republicana que travessa l’Ebre per distraure l’ofensiva franquista sobre València.
    La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes.
  • Els franquistes arriben al Mediterrani a Vinaròs i parteixen en dos el territori republicà.

    Els franquistes arriben al Mediterrani a Vinaròs i parteixen en dos el territori republicà.
    El 15 d'abril del 1938 l'exèrcit franquista va aconseguir arribar a Vinaròs (el Maestrat) i va dividir en dues parts la franja republicana de la Mediterrània. Aquesta acció formava part de l'anomenada Ofensiva de Llevant, una campanya llançada pel colpista Franco amb l'objectiu de capturar la ciutat de València.
  • cau Girona. L’exèrcit republicà queda desintegrat.

    cau Girona. L’exèrcit republicà queda desintegrat.
    L’exèrcit espanyol sollevat contra la legalitat republicana, comandades pel general Camilo Alonso Vega, ocupaven la ciutat de Girona. L’ocupació franquista de Girona estava precedida de set bombardeigs de les aviacions dels règims nazi alemany i feixista italià, aliats del bàndol sollevat, que, s’estima, haurien causat un centenar de víctimes mortals.
  • comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya, des del Pirineu al Delta, travessant el límit Segre-Ebre.

    comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya, des del Pirineu al Delta, travessant el límit Segre-Ebre.
    El 26 de novembre de 1938, acabada la sagnant batalla de l'Ebre, el comandant en cap dels sublevats, Francisco Franco, va ordenar l'atac del territori de Catalunya que encara no controlava, a l'est dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Després d'un seguit de retards pel mal temps, les forces feixistes van iniciar una gran ofensiva el dia 23 de desembre per la zona del Segre, concentrant els esforços als caps de pont de Seròs i de Tremp.
  • Cau Madrid

    Cau Madrid
    El 28 de març de 1939, es va registrar un avenç crític a la guerra civil espanyola i la capital Madrid es va rendir davant les tropes del general Franco. Després de la conquesta de Madrid, es va acabar la guerra civil de tres anys i va començar la dictadura franquista que va durar fins al 1975.
  • cau Barcelona

    cau Barcelona
    L'ocupació franquista de la ciutat de Barcelona va ser un punt d'inflexió a la Guerra Civil espanyola. Les botes dels soldats franquistes van trepitjar l'asfalt de la bombardejada i castigada Barcelona la tarda del 26 de gener del 1939, avantsala de la caiguda de Catalunya.
  • Franco proclama la seva victòria.

    Franco proclama la seva victòria.
    L'1 d'abril del 1939, l'any de la Victòria, la ciutat, més enllà de la recuperació del nou títol imperial de la València del Cid, fou l'any del xoc, de l'inici de la imposició per la força dels nous paràmetres i valors dels vencedors de la guerra, de l'Espanya feixista i alhora nacionalcatòlica.