-
bombardeig de Guernika per l’aviació Cóndor alemanya.
El bombardeo fue perpetrado por parte de la Legión Cóndor alemana y la Aviación Legionaria italiana, que combatían en favor del bando sublevado contra el gobierno de la Segunda República y se estima que fueron 300 los fallecidos por estos ataques. -
Revolta de l’exèrcit a la Península
El golpe de estado, como tal, fracasó pues la insurrección no triunfó de manera generalizada, lo que generó el enfrentamiento militar de la Guerra Civil española, que duró hasta el 1939. Barcelona fue una de las ciudades en las cuales no tuvieron éxito los golpistas, quienes fueron condenados a muerte. -
Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc
La insurrecció fou iniciada, amb èxit, per les guarnicions del protectorat Marroquí el 17 de juliol de 1936; els dies 18 i 19 (Divuit de Juliol) s'hi afegiren les guarnicions i bases metropolitanes, però ací l'èxit fou només parcial: algunes forces d'ordre públic, i fins i tot militars, es mantingueren fidels al govern -
Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc,
Alguns sectors de la societat no estaven d'acord amb les reformes actuades per la República. Per això, els generals Mola i Franco van intentar un cop d'estat, que va fracassar donant així començament a la Guerra Civil. -
Amb la conquesta de Badajoz, els nacionals aconsegueixen unir els dos territoris que dominaven.
L'estiu de 1936, uns 10.000 soldats de tropes regulars de l'Exèrcit d'Àfrica van ser transportats en ponts aeris alemanys i italians al sud d'Espanya superant l'Estret de Gibraltar. El bàndol revoltat es va reunir a Sevilla i l'1 d'agost el general Francisco Franco va ordenar dirigir-se cap al nord per enllaçar amb les forces del general Mola. -
Franco es converteix en cap d’estat i Generalíssim de la zona nacional.
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975)[1] fou un militar i dictador[2] gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975. -
el govern republicà trasllada la capital a València davant la proximitat de les tropes franquistes.
El 6 de novembre del 1936 el govern de la II República Espanyola es va traslladar a València. A conseqüència de l'avanç de les columnes franquistes sobre Madrid, i davant del perill imminent que la capital caiguera en mans dels colpistes, el govern de Largo Caballero va prendre aquesta decisió. -
arriben les Brigades Internacionals, voluntaris antifeixistes, en suport de la República.
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.[1] -
els franquistes intenten l’assalt a la capital sense aconseguir-ho.
L'ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. -
Decret d’unificació. Franco crea un partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las
El decret va ser contestat severament pel carlisme. Aquesta protesta li va valer al seu cap, Fal Conde, una condemna a mort que el va obligar a exiliar-se a Portugal. La família reial carlina també va haver de sortir d'Espanya després de denunciar l'aspirant carlí al tron els rumbs totalitaris que estava adquirint el nou estat. -
cau Bilbao en mans dels nacionals.
Bilbao era la capital del govern basc establert per la República després del començament de la guerra. Aquesta autonomia va ser atorgada després del suport mostrat pel nacionalisme basc a la República. -
• 2 Batalla de Belchite. Els republicans intenten una ofensiva sobre Saragossa que fracassa.
La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa. -
el govern republicà es trasllada de València a Barcelona.
El govern de la República es trasllada a València. José Miaja Menant és nomenat president de la Junta de Defensa de Madrid. -
Batalla de Guadalajara. Els franquistes fracassen de nou en l’intent d’encerclar Madrid.
La Batalla de Guadalajara fue uno de los hitos fundamentales de la Guerra Civil española. El enfrentamiento se produjo entre los días 8 al 23 de marzo de 1937, en torno a la ciudad de Guadalajara, cuando las tropas del general Franco, apoyadas por los italianos de Mussolini intentaban llegar a la capital de España -
Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.
La massacre de la carretera Màlaga-Almeria, coneguda també com a La Desbandada, fou un episodi de la Guerra Civil espanyola esdevingut el 8 de febrer de 1937, després de l'entrada a Màlaga de les tropes franquistes, en el qual va ser atacada, per mar i aire, la multitud de refugiats que abarrotaven la carretera en marxa cap a Almeria, a la zona sota control de l'Exèrcit Popular Republicà. -
S’inicia l’ofensiva nacional contra la franja republicana del Cantàbric.
La Ofensiva del Norte, también denominada Campaña del Norte o Frente del Norte, es el nombre que recibe el conjunto de operaciones y combates que tuvieron lugar en la franja cantábrica desde la primavera al otoño de 1937, entre las fuerzas sublevadas y las de la zona leal al gobierno republicano durante la Guerra Civil Española. -
1 Batalla de Terol
La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants. -
els republicans prenen Terol.
Iniciada pels republicans per tal d’evitar un atac imminent de Franco sobre Madrid, les forces de la república s’infiltraren i encerclaren per sorpresa Terol (1516 de desembre), on entraren (21 de desembre), vencent una resistència tenaç, i feren rendir la seva guarnició després de combats molt violents (1-8 de gener). -
els franquistes reconquereixen Terol i els republicans es retiren cap a València.
La Guerra Civil espanyola[n. 2][n. 3] (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
Batalla de l’Ebre. Ofensiva republicana que travessa l’Ebre per distraure l’ofensiva franquista sobre València.
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,[9] a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. -
Els franquistes arriben al Mediterrani a Vinaròs i parteixen en dos el territori republicà.
El 15 d'abril del 1938 l'exèrcit franquista va aconseguir arribar a Vinaròs (el Maestrat) i va dividir en dues parts la franja republicana de la Mediterrània. Aquesta acció formava part de l'anomenada Ofensiva de Llevant, una campanya llançada pel colpista Franco amb l'objectiu de capturar la ciutat de València. -
comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya, des del Pirineu al Delta, travessant el límit Segre-Ebre.
L'ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència.[10] -
cau Barcelona
L'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 26 de gener de 1939, comanades pel general Juan Yagüe, va suposar la caiguda de Catalunya i va precipitar la derrota de la República, que agonitzava des de la derrota a l'Ebre i la caiguda del front del Segre. -
cau Girona. L’exèrcit republicà queda desintegrat.
L’editorial L’Avenç ha publicat ‘Girona, 1939: porta de l’exili’, un recull d’articles a cura de Quim Nadal (1948), alcalde de la ciutat entre 1979 i 2002, que expliquen, a través de testimonis literaris i periodístics de l’època, com van ser els dies previs a l’arribada de les tropes franquistes a la ciutat, consumada el 4 de febrer del 1939. -
cau Madrid.
La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola. -
Franco proclama la seva victòria.
El dia 1 d'abril de 1939 Franco proclamà la victòria i “DIA DE LA VICTORIA” s'anomenà durant molts anys aquell dia, festiu també a les escoles. Aleshores, Radio Nacional de España transmetia aquest missatge: ¡Españoles alerta! -
Batalla del Jarama. Els franquistes fracassen en l’intent d’encerclar Madrid.
La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. De resultat final incert, hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, que incloïen la participació de diverses Brigades Internacionals.