-
Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc
El 17 de juliol de 1936, generals revoltats contra la República, com Franco, van amotinar les tropes espanyoles al Marroc. Això va ser l'inici de la Guerra Civil, ja que Franco va volar al Marroc a la península per liderar la insurrecció. Però a moltes ciutats el cop va fracassar per la resistència republicana i popular.
Així, l'aixecament al Marroc, pensat per ser un cop ràpid, va desembocar en una cruenta guerra civil fins al 1939. -
Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries, Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre (excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya)
El 21 de juliol, els rebels havien aconseguit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries, Balears (excepte Menorca), i la part del nord d'Espanya situada al nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre (excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya). Però a les grans ciutats, mentre el cop d'estat havia triomfat a Sevilla, havia fracassat a Madrid i Barcelona, on la resistència de les forces republicanes i la mobilització popular van ser determinants. -
Amb la conquesta de Badajoz, els nacionals aconsegueixen unir els dos territoris que dominaven
Amb la conquesta de Badajoz, els rebels nacionals van aconseguir unir els dos grans territoris que controlaven fins aleshores: la zona nord, que incloïa Galícia, Castella i Lleó, i la zona sud, que abastava Andalusia i Extremadura. Aquesta victòria els va permetre consolidar el seu domini sobre una àmplia franja del centre i oest d'Espanya, tot i que encara quedaven importants ciutats i regions en mans de les forces lleials a la República, com Madrid, València, Catalunya i el País Basc. -
Franco es converteix en cap d’estat i Generalíssim de la zona nacional
El 1 d'octubre, Franco es converteix en cap d'estat i Generalíssim de la zona nacional després de proclamar-se cap de Govern nacional a Burgos. Aquesta designació va consolidar el seu lideratge militar i polític en el bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola. -
El govern republicà trasllada la capital a València davant la proximitat de les tropes franquistes
El 6 de novembre de 1936, davant de l'avanç de les forces franquistes cap a Madrid, el govern republicà es va traslladar a València per protegir les institucions i evitar caure en mans dels rebels. Aquest canvi de capital va permetre mantenir el funcionament del govern, tot i representar un cop simbòlic per a la legalitat republicana. -
Arriben les Brigades Internacionals, voluntaris antifeixistes, en suport de la República
El 8 de novembre de 1936, les Brigades Internacionals, formades per voluntaris antifeixistes de tot el món, van arribar a Espanya per donar suport a la República. Aquests combatents van ser fonamentals per reforçar les forces republicanes, especialment en la defensa de Madrid davant els franquistes. La incorporació de les Brigades va ser un important revulsiu moral i militar per a la causa republicana, tot i que no va aconseguir aturar definitivament l'ofensiva dels rebels. -
Period: to
Els franquistes intenten l’assalt a la capital sense aconseguir-ho
Entre l'8 i el 23 de novembre de 1936, els franquistes van intentar conquerir Madrid sense èxit. La defensa de la capital per les forces republicanes, milícies populars i Brigades Internacionals va ser heroica i va aturar l'avanç rebel. Aquesta resistència inesperada va suposar un revés per als plans franquistes, demostrant que la guerra seria llarga i costosa per ambdós bàndols. Madrid va quedar assetjada, però en mans de la República. -
Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria
El 6 de febrer de 1937, les forces franquistes van conquerir Màlaga. La caiguda de la ciutat va ser un dur revés per a la República, que va veure milers de civils fugir cap a Almeria. La victòria rebel va permetre consolidar el seu control sobre Andalusia, però també va evidenciar les greus mancances de l'exèrcit republicà. La derrota de Màlaga va ser un dels episodis més tràgics de la guerra, amb un elevat nombre de víctimes entre la població civil. -
Period: to
Batalla del Jarama. Els franquistes fracassen en l’intent d’encerclar Madrid
Entre el 6 i el 24 de febrer de 1937, es va lliurar la batalla del Jarama, on els franquistes van intentar encerclar Madrid des del sud. Malgrat els seus esforços, els rebels no van aconseguir trencar les línies republicanes. La batalla va ser molt sagnant per ambdós bàndols, però va acabar en un fracàs per als plans franquistes de conquerir la capital. La resistència republicana, reforçada per les Brigades Internacionals, va impedir que Madrid caigués en mans dels nacionals. -
Period: to
Batalla de Guadalajara. Els franquistes fracassen de nou en l’intent d’encerclar Madrid
Entre el 8 i el 18 de març de 1937, es va lliurar la batalla de Guadalajara, on els franquistes van intentar encerclar Madrid des del nord. Malgrat els seus esforços, els rebels no van aconseguir trencar les línies republicanes. La batalla va ser molt sagnant per ambdós bàndols, però va acabar en un fracàs per als plans franquistes de conquerir la capital. La resistència republicana, reforçada per les Brigades Internacionals, va impedir que Madrid caigués en mans dels nacionals. -
S’inicia l’ofensiva nacional contra la franja republicana del Cantàbric
El 31 de març de 1937, els franquistes van iniciar l'ofensiva contra la franja republicana del Cantàbric, que va ser un dels moments claus del conflicte. Les forces republicanes, molt inferiors en nombre i equipament, van intentar resistir però van ser superades per les tropes franquistes, que van avançar ràpidament i van prendre el control de la zona. Aquesta victòria va ser un dur cop per a la República i va marcar el començament del final de la guerra. -
Decret d’unificació. Franco crea un partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista, FET y de las JONS) amb les forces que li donaven suport, feixistes i carlins
El 19 d'abril de 1937, Francisco Franco va promulgar el Decret d'unificació, fusionant Falange Española i la Comunió Tradicionalista sota el seu comandament. Això va crear el partit únic Falange Española Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), unificant les forces feixistes i carlines que li donaven suport. -
Bombardeig de Guernika per l’aviació Cóndor alemanya
El 26 d'abril de 1937, l'aviació alemanya de la Legió Còndor, amb el beneplàcit de Franco, va bombardejar sistemàticament Guernica durant més de 3 hores. Les bombes incendiàries van destruir el 70% de la ciutat i van causar centenars de víctimes entre la població civil. El bombardeig, un experiment per testar la capacitat destructiva de l'aviació, es va convertir en un símbol dels horrors de la guerra i va inspirar el famós quadre de Picasso. -
Cau Bilbao en mans dels nacionals.
El 19 de juny de 1937, després d'una dura batalla, les forces franquistes van aconseguir conquerir Bilbao, la capital del govern basc republicà. La caiguda de la ciutat, un important bastió industrial i simbòlic, va ser un dur revés per a la República. Les tropes nacionals, recolzades per l'aviació alemanya, van superar la resistència de l'Exèrcit Basc i van entrar a la ciutat. Aquesta victòria va permetre als franquistes consolidar el seu control sobre el nord d'Espanya. -
Period: to
Batalla de Belchite. Els republicans intenten una ofensiva sobre Saragossa que fracassa
Entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937, els republicans van llançar una ofensiva sobre Saragossa, però van fracassar en la seva intentona. La batalla de Belchite va ser una de les últimes ofensives republicanes significatives durant la Guerra Civil Espanyola. Malgrat les pèrdues, els republicans van mantenir el control sobre Belchite, però no van aconseguir trencar les línies franquistes. -
El govern republicà es trasllada de València a Barcelona
El 30 de novembre de 1937, el govern republicà es trasllada de València a Barcelona, establint la seva seu a la capital catalana. Aquest trasllat va ser part d'una sèrie de moviments durant la Guerra Civil Espanyola per consolidar les operacions governamentals i resistir l'avanç franquista. -
Period: to
Batalla de Terol
Entre el 15 de desembre de 1937 i el 20 de febrer de 1938, es va desenvolupar la batalla de Terol, on els republicans van prendre la ciutat però van ser posteriorment derrotats pels franquistes en una lluita ferotge. Aquesta batalla va ser un punt d'inflexió en la guerra civil espanyola, demostrant la superioritat militar dels nacionals i minant la moral republicana. -
Els republicans prenen Terol.
El 8 de gener de 1938, les forces republicanes van prendre Terol després d'una intensa lluita. Aquesta victòria va ser un punt d'inflexió en la batalla de Terol, tot i que posteriorment els franquistes van contraatacar i recuperar la ciutat. -
Els franquistes reconquereixen Terol i els republicans es retiren cap a València
El 20 de febrer de 1938, els franquistes van reconquerir Terol després d'una llarga i sagnant batalla. Les forces republicanes es van retirar cap a València, abandonant la ciutat que havien conquerit prèviament. Aquesta victòria franquista va ser un punt d'inflexió en la guerra, permetent a Franco dividir la zona republicana i avançar cap a la costa de la Plana. -
15 d’abril: Els franquistes arriben al Mediterrani a Vinaròs i parteixen en dos el territori republicà
El 15 d'abril de 1938, les forces franquistes van aconseguir arribar a Vinaròs, dividint en dues parts el territori republicà de la Mediterrània. Aquesta victòria dels rebels va ser un dur revés per a la República, que va veure com el seu territori quedava partit en dos. -
Period: to
Batalla de l’Ebre. Ofensiva republicana que travessa l’Ebre per distraure l’ofensiva franquista sobre València
El 25 de juliol al 18 de novembre de 1938, durant la Batalla de l'Ebre, les forces republicanes van llançar una ofensiva per travessar l'Ebre i desviar l'atenció de l'ofensiva franquista cap a València. Aquesta estratègia va ser part d'un intent desesperat per resistir l'avanç enemic i va culminar amb la retirada republicana després de 115 dies de combats intensos. -
23 de desembre: comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya, des del Pirineu al Delta, travessant el límit Segre-Ebre
El 23 de desembre de 1938, els franquistes van llançar una gran ofensiva sobre Catalunya, atacant des del Pirineu fins al Delta de l'Ebre. Malgrat la resistència republicana, les forces de Franco van aconseguir travessar el límit del Segre i l'Ebre, avançant ràpidament cap a l'interior del territori català. Aquesta ofensiva, recolzada per l'aviació i l'artilleria, va fer que els republicans, superats en nombre i equipament, van haver de replegar-se davant l'avanç franquista. -
Cau Barcelona
El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans de les tropes franquistes. La ciutat, assetjada durant mesos, va resistir fins a l'últim moment, però la superioritat militar dels rebels va ser determinant. La caiguda de Barcelona va ser un dur revés per a la República, que va veure com la seva capital catalana quedava sota control franquista.La ciutat, bombardejada i assetjada, va patir greus danys i la seva població va haver d'afrontar dures condicions de vida sota l'ocupació. -
Cau Girona. L’exèrcit republicà queda desintegrat
El 5 de febrer de 1939, Girona va caure en mans de les tropes franquistes. Aquesta victòria va marcar el final de la resistència republicana a Catalunya, i l'exèrcit republicà es va desintegrar. -
Cau Madrid.
Ls tropes franquistes van entrar a Madrid sense gaire resistència, marcant el final de la Guerra Civil Espanyola després de gairebé tres anys de conflicte. La caiguda de Madrid va ser precedida per enfrontaments interns entre les forces republicanes. Malgrat intents de negociar, el general Franco va exigir la rendició incondicional. La notícia es va celebrar a les ciutats franquistes, però la batalla final va ser entre faccions republicanes, no entre lleials i rebels. -
Franco proclama la seva victòria.
El 1 d'abril de 1939, Franco va proclamar la victòria de les tropes franquistes en la Guerra Civil Espanyola, marcant l'inici de la seva llarga dictadura. -
Revolta de l’exèrcit a la Península
El 18 de juliol, el cop d'estat iniciat al Marroc es va estendre a la Península. El general Franco va liderar la insurrecció.
A Barcelona, el pronunciament militar va fracassar per la resistència republicana i popular. Però a altres regions, els revoltats van aconseguir el control.
Així, el cop d'estat es va convertir en una cruenta guerra civil que va dividir Espanya en dos bàndols. Allò que havia de ser un pronunciament es va transformar en un conflicte de gairebé tres anys.