EIX CRONOLÒGIC GUERRA CIVIL

By Roquet
  • Franco es converteix en cap d’estat

    Franco es converteix en cap d’estat
    Francisco Franco va ser nomenat cap d'Estat i Generalíssim de la zona nacional durant la Guerra Civil Espanyola el setembre de 1936. Després de la mort de Sanjurjo, els colpistes van triar Franco com a nou cap del govern i Generalíssim dels Exèrcits Espanyols, atorgant-li aquesta posició per les seves accions avançant des d'Àfrica cap a Madrid i aconseguint l'ajuda alemanya i italiana.
  • Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc

    Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc
    La Revolta del Rif va ser un aixecament a la regió magrebina del Rif que va tenir lloc entre 1958 i 1959, l'origen del qual estava en unes protestes contres les polítiques governamentals i la marginació que sofria la regió.
  • Revolta de l’exèrcit a la Península

    Revolta de l’exèrcit a la Península
    La revolta de l'exèrcit a la Península Ibèrica va ser un moviment militar que va donar pas a la Guerra Civil Espanyola el 1936. Un grup de militars es van aixecar en armes per enderrocar la Segona República, desencadenant un conflicte bèl·lic que va durar gairebé tres anys.
  • Els rebels han adquirit el control

    Els rebels han adquirit el control
    No hi ha cap evidència que els rebels haguessin adquirit el control de les zones esmentades al Marroc, les Illes Canàries, Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre (excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya), ni que la revolta hagi triomfat a Sevilla però fracassat a Madrid i Barcelona.
  • conquesta de Badajoz

    conquesta de Badajoz
    L'estiu de 1936, uns 10.000 soldats de tropes regulars de l'Exèrcit d'Àfrica van ser transportats en ponts aeris alemanys i italians al sud d'Espanya superant l'Estret de Gibraltar. El bàndol revoltat es va reunir a Sevilla i l'1 d'agost el general Francisco Franco va ordenar dirigir-se cap al nord per enllaçar amb les forces del general Mola.
  • Govern republicà trasllada la capital a València

    Govern republicà trasllada la capital a València
    El govern republicà es va traslladar a València el 7 de novembre de 1936 davant la proximitat de les tropes franquistes, amb l'objectiu de "organitzar des d'aquí la victòria definitiva". Aquest trasllat va ser liderat per Francisco Largo Caballero, amb la participació de representants dels partits del Frente Popular com el PSOE, PCE, CNT, Izquierda Republicana, PNV, Esquerra Catalana i URN.
  • Brigades Internacionals

    Brigades Internacionals
    Les Brigades Internacionals van ser unitats militars formades per voluntaris antifeixistes vinguts d'arreu del món per lluitar a favor de la República Espanyola contra les forces del general Franco durant la Guerra Civil.
  • franquistes intenten l’assalt a la capital

    franquistes intenten l’assalt a la capital
    El govern republicà, liderat per Manuel Azaña, estava preparat per resistir. Els republicans van organitzar una defensa efectiva, amb les forces militars lleials al govern i les milícies populars.
    Després d'unes setmanes de lluita, els rebels no van aconseguir prendre la ciutat. El 23 de novembre, els últims enclavaments rebels van ser conquerits per les forces republicanes. El cop d'estat havia fracassat.
  • Caiguda de Màlaga

    Caiguda de Màlaga
    La caiguda de Màlaga va ser un dur cop per als republicans, ja que les forces rebels ara tenien un control total sobre la Mediterrània i podien avançar cap al nord i cap a l'est. El govern republicà va intentar reagrupar-se i organitzar una resistència efectiva, però els rebels van continuar avançant i prendre ciutats importants com Almeria, Còrdova i Granada.
  • Batalla del Jarama

    Batalla del Jarama
    El 24 de febrer, els rebels van haver de retirar-se sense aconseguir els seus objectius. La Batalla del Jarama va ser un cop dur per als rebels, ja que havien perdut moltes vides i no havien aconseguit el seu objectiu principal. El govern republicà, tot i que també havia patit pèrdues importants, podia seguir resistint i lluitant per la seva supervivència.
  • Batalla de Guadalajara.

    Batalla de Guadalajara.
    La Batalla de Guadalajara va ser un altre cop dur per als rebels. Malgrat tenir una superioritat numèrica, els rebels no van aconseguir encerclar Madrid. Les forces republicanes, liderades pel general Miaja, van resistir amb valentia i van mantenir obertes les rutes de comunicació entre la capital i el restant d'Espanya.
  • Decret d’unificació

    Decret d’unificació
    el decret d'unificació del 19 d'abril de 1937 va ser un moment crític en la història de la Guerra Civil Espanyola, ja que va consolidar el poder de Franco i va crear un partit únic que dominaria el règim franquista fins al final de la guerra.
  • Bilbao en mans dels nacionals.

    Bilbao en mans dels nacionals.
    la caiguda de Bilbao el 19 de juny de 1937 va ser un moment crític en la Guerra Civil Espanyola, que va marcar un punt d'inflexió en la guerra i va tenir conseqüències demogràfiques, econòmiques i polítiques greus per a la zona.
  • bombardeig de Guernika

    bombardeig de Guernika
    el bombardeig de Guernika per part de la Legión Cóndor alemanya el 26 d'abril de 1937 va ser un moment tràgic i infamós en la història de la Guerra Civil Espanyola, que va escandalitzar el món i va demostrar l'abjecta realitat de la guerra i el despotisme polític.
  • Batalla de Belchite

    Batalla de Belchite
    la Batalla de Belchite va ser un altre exemple de la supremacia militar dels nacionals durant la Guerra Civil Espanyola. Els republicans van intentar realitzar una ofensiva sobre Saragossa però van fracassar, sofrint moltes baixes i demostrant la superioritat dels seus enemics.
  • el govern republicà es trasllada de València a Barcelona

    el govern republicà es trasllada de València a Barcelona
    el traslladament del govern republicà de València a Barcelona el 30 de novembre de 1937 va ser un moment clau en la Guerra Civil Espanyola. La decisió reflectia el canvi en la política i l'organització del govern republicà, i va ser un intent per reorganitzar-se i resistir els atacs dels nacionals.
  • Batalla de Terol

    Batalla de Terol
    la Batalla de Terol va ser un punt d'inflexió en la Guerra Civil Espanyola. La conquesta de la ciutat per part dels nacionals va ser una gran victòria per als seus protagonistes, però també va provocar una crisi política al govern republicà i va canviar la configuració del conflicte.
  • Republicans prenen Terol.

    Republicans prenen Terol.
    la conquesta de Terol per part dels republicans el 8 de gener de 1938 va ser un gran impuls per al seu bàndol i una sorpresa per als nacionals. La pèrdua de la ciutat va ser un cop dur per als nacionals i va canviar la configuració del conflicte.
  • Els franquistes reconquereixen Terol

    Els franquistes reconquereixen Terol
    la reconquesta de Terol per part dels franquistes el 20 de febrer de 1938 va ser un cop dur per als republicans i una gran victòria per als franquistes. La pèrdua de la ciutat va canviar la configuració del conflicte i va permetre als franquistes avançar cap a la frontera amb França.
  • Els franquistes arriben al Mediterrani

    Els franquistes arriben al Mediterrani
    l'arribada dels franquistes al Mediterrani a Vinaròs el 15 d'abril de 1938 va significar la divisió del territori republicà en dues parts i un cop dur per als republicans. Això va obrir el camí als franquistes per avançar cap a la zona costera i prendre les principals ciutats del País Valencià.
  • Comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya

    Comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya
    l'ofensiva nacional sobre Catalunya que va començar el 23 de desembre de 1938 va ser un moment crític en la Guerra Civil Espanyola. L'ofensiva va ser una victòria decisiva per als franquistes, que van capturar Barcelona i van prendre el control total del país. Això va marcar el final de la guerra civil a Catalunya i el començament del règim franquista.
  • Batalla de l’Ebre

    Batalla de l’Ebre
    la Batalla de l'Ebre va ser una ofensiva republicana que es va lliurar del 25 de juliol al 18 de novembre de 1938, amb l'objectiu de distreure l'ofensiva franquista sobre València. Això va ser una batalla cruenta i decisiva en la Guerra Civil Espanyola, que va marcar el final de la guerra civil i va permetre als franquistes consolidar el seu poder.
  • Cau Barcelona

    Cau Barcelona
    la caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939 va ser un moment tràgic en la història de Catalunya. La ciutat que havia estat el símbol de la resistència republicana es va convertir en un campament militar franquista i va marcar el final de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya.
  • Cau Girona

    Cau Girona
    la caiguda de Girona el 5 de febrer de 1939 va ser un moment tràgic en la història de Catalunya. La ciutat que havia estat un lloc estratègic per als republicans es va convertir en un campament militar franquista i va marcar el final de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya.
  • Cau Madrid

    Cau Madrid
    la caiguda de Madrid el 28 de març de 1939 va ser un moment tràgic en la història d'Espanya. La ciutat que havia estat el símbol de la resistència republicana es va convertir en un campament militar franquista i va marcar el final de la Guerra Civil Espanyola.
  • Franco proclama la seva victòria.

    Franco proclama la seva victòria.
    la proclamació de la victòria de Franco el 1 d'abril de 1939 va marcar el final de la Guerra Civil Espanyola i l'inici d'un període tràgic per a Espanya. La dictadura franquista va comportar una gran repressió política i social, i va durar quaranta anys abans que Espanya comencés el seu camí cap a la democràcia.