-
Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc
El 17 de juliol de 1936, la sublevació militar que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola va començar al protectorat espanyol del Marroc. Aquest aixecament militar, conegut com l'Alçament Nacional, va ser liderat per una facció de l'exèrcit espanyol en resposta a la inestabilitat política i social a la Segona República Espanyola. -
Revolta de l’exèrcit a la Península
El 18 de juliol de 1936, un dia després de la sublevació militar en el protectorat espanyol de Marroc, la revolta es va estendre a la península Ibèrica. Aquest alçament militar va marcar l'inici de la Guerra Civil Espanyola, un conflicte que dividiria el país i causaria greus conseqüències socials, polítiques i econòmiques. -
El control dels rebels
Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries,
Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre
(excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya). En grans ciutats la revolta ha triomfat a Sevilla,
però ha fracassat a Madrid i Barcelona. -
Amb la conquesta de Badajoz, els nacionals aconsegueixen unir els dos territoris que dominaven.
El 14 d'agost de 1936 les tropes revoltades, sota el comandament del general Yagüe, prenien la ciutat de Badajoz desencadenant una repressió sàdica i sense mesura. -
Franco es converteix en cap d’estat i Generalíssim de la zona nacional.
El nomenament del generalíssim Franco va tenir lloc el 1 d'octubre de 1936 a l'aeròdrom de Sant Ferran (Salamanca), durant una reunió d'alts comandaments militars del sector de l'exèrcit que s'havia revoltat el mes de juliol anterior. -
El govern republicà trasllada la capital a València davant la proximitat de les tropes franquistes.
Durant la tarda-nit del 6 de novembre de 1936 va començar el trasllat a València del govern republicà des d'un Madrid assetjat per les tropes revoltades. La ciutat es va convertir així, i durant un any, en seu del govern legítim i capital, a la pràctica, de la República espanyola. -
Arriben les Brigades Internacionals, voluntaris antifeixistes, en suport de la República.
Durant la guerra espanyola (1936-1939), més de 35.000 homes i dones de 53 països diferents, agrupats a les Brigades Internacionals, van acudir a Espanya en auxili del govern de la II República. -
Period: to
Els franquistes intenten l’assalt a la capital sense aconseguir-ho.
Del 8 al 23 de novembre del 1936 va tenir lloc una de les fases més crítiques de la Batalla de Madrid, quan les forces franquistes van intentar assaltar la capital espanyola en un intent d'aconseguir una victòria ràpida i decisiva a la Guerra Civil Espanyola. -
Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.
La batalla de Màlaga va ser la culminació d'una ofensiva a principis de 1937 per una força combinada de nacionalistes i italians per arrabassar el control de la província de Màlaga als republicans durant la Guerra Civil espanyola. La participació de regulars marroquins i tancs italians del nouvingut Corpo Truppe Volontarie va conduir a la retirada dels republicans i la capitulació de Màlaga en menys d'una setmana. -
Period: to
Batalla del Jarama. Els franquistes fracassen en l’intent d’encerclar Madrid.
La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 va ser un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. -
Period: to
Batalla de Guadalajara. Els franquistes fracassen de nou en l’intent d’encerclar Madrid.
La batalla de Guadalajara va ser un enfrontament de la Guerra Civil espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord. -
S’inicia l’ofensiva nacional contra la franja republicana del Cantàbric.
Abandonada la campanya per prendre Madrid, el 31 de març de 1937 el comandament nacional va començar la seva ofensiva contra Biscaia. -
Decret d’unificació
Decret d'Unificació fou un decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. -
Bombardeig de Guernika per l’aviació Cóndor alemanya.
La tarda del 26 d'abril del 1937, en el curs de la Guerra Civil, la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana van dur a terme un atac aeri sobre la localitat biscaïna de Gernika, símbol de l'autogovern i de les llibertats basques. -
Cau Bilbao en mans dels nacionals.
El 19 de juny de 1937 les tropes de Franco entren a Bilbao. La presa de Bilbao va ser un triomf important per a Franco que ho va celebrar l'endemà amb una missa a la Basílica de Begonya. -
Period: to
Batalla de Belchite. Els republicans intenten una ofensiva sobre Saragossa que fracassa.
La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa. -
El govern republicà es trasllada de València a Barcelona.
El trasllat del govern republicà de València a Barcelona va tenir lloc el novembre de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest trasllat va ser el resultat de la intensificació dels combats a l'àrea de València i les preocupacions sobre la seguretat del govern republicà. -
Period: to
Batalla de Terol
Terol va ser el Stalingrad espanyol, i es considera una de les més sagnants batalles de la Guerra Civil espanyola, en què es calcula que van morir prop de 100.000 combatents en tan sols 71 dies (54.000 baixes republicanes i 43.800 franquistes). -
Els republicans prenen Terol.
Els últims bastions revoltats es van rendir a començaments de gener de 1938 i les tropes republicanes van passar a la defensiva davant de la cada vegada més intensa contraofensiva dels exèrcits franquistes. Les tropes governamentals, però, van aconseguir mantenir les seves posicions i els franquistes es van veure incapaços de reconquerir la ciutat recentment perduda. -
Els franquistes reconquereixen Terol i els republicans es retiren cap a València.
Després d'axiò, l'ofensiva de València 1938 serà l'opció triada, i el seu resultat una sèrie d'intensíssims combats tant a les serres interiors del Maestrat com als seus contraforts costaners de la província de Castelló. -
Els franquistes arriben al Mediterrani a Vinaròs i parteixen en dos el territori republicà.
El 15 d'abril del 1938, les tropes franquistes van conquerir la localitat de Vinaròs, a la costa mediterrània. Amb això, el territori republicà tornava a quedar tallat a dos. Catalunya va quedar aïllada de la zona centre. -
Period: to
Batalla de l’Ebre. Ofensiva republicana que travessa l’Ebre per distraure l’ofensiva franquista sobre València.
La Batalla de l'Ebre va començar el 25 de juliol del 1938, amb un atac sorpresa de les forces republicanes. Durant els mesos següents, es van lliurar intensos combats amb un alt cost en vides humanes. Ambdós bàndols van fer servir tàctiques innovadores, incloent-hi l'ús d'unitats de tancs i aviació. -
Comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya, des del Pirineu al Delta, travessant el límit Segre-Ebre.
La batalla de Catalunya va ser el cop decisiu per a la República Espanyola que, molt limitada en recursos des del desgast produït a l'Ebre, no estava ja en condicions ni de plantejar una nova ofensiva ni tan sols de resistir a l'avenç que els nacionals van iniciar sobre ella a la fi de 1938. -
Cau Barcelona
L'ocupació franquista de la ciutat de Barcelona va ser un punt d'inflexió a la Guerra Civil espanyola. Les botes dels soldats franquistes van trepitjar l'asfalt de la bombardejada i castigada Barcelona la tarda del 26 de gener del 1939, avantsala de la caiguda de Catalunya. -
Cau Girona. L’exèrcit republicà queda desintegrat.
L’exèrcit espanyol sollevat contra la legalitat republicana, comandades pel general Camilo Alonso Vega, ocupaven la ciutat de Girona. L’ocupació franquista de Girona estava precedida de set bombardeigs de les aviacions dels règims nazi alemany i feixista italià, aliats del bàndol sollevat, que, s’estima, haurien causat un centenar de víctimes mortals. -
Cau Madrid
El 28 de març de 1939, es va registrar un avenç crític a la guerra civil espanyola i la capital Madrid es va rendir davant les tropes del general Franco. Després de la conquesta de Madrid, es va acabar la guerra civil de tres anys i va començar la dictadura franquista que va durar fins al 1975. -
Franco proclama la seva victòria
L'1 d'abril del 1939, l'any de la Victòria, la ciutat, més enllà de la recuperació del nou títol imperial de la València del Cid, fou l'any del xoc, de l'inici de la imposició per la força dels nous paràmetres i valors dels vencedors de la guerra, de l'Espanya feixista i alhora nacionalcatòlica.