-
1939 BCE
Cau Girona. L’exèrcit republicà queda desintegrat.
L’editorial L’Avenç ha publicat ‘Girona, 1939: porta de l’exili’, un recull d’articles a cura de Quim Nadal (1948), alcalde de la ciutat entre 1979 i 2002, que expliquen, a través de testimonis literaris i periodístics de l’època, com van ser els dies previs a l’arribada de les tropes franquistes a la ciutat, consumada el 4 de febrer del 1939. -
Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc
L'inici de la guerra va ser el 17 de juliol del 1936 a Melilla (el Marroc). Hi va haver un alçament militar que es va estendre per tot l'Estat al dia següent.
El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant. -
Revolta de l’exèrcit a la Península
El general Francisco Franco dirigia les tropes de l'exèrcit africà. Tots van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les tropes del general Queipo de Llano que dirigia l'exèrcit de Sevilla. Aquestos van contactar amb les tropes del Nord, comandades pel general Mola. -
Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, ECÈTERA
Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries,
Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre
(excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya). En grans ciutats la revolta ha triomfat a Sevilla,
però ha fracassat a Madrid i Barcelona. -
Amb la conquesta de Badajoz, els nacionals aconsegueixen unir els dos territoris que dominaven.
Després de prendre Mèrida, conquerir Badajoz va permetre als sublevats a assegurar-se una retaguarda i la frontera amb Badajoz. Per a la República, això va suposar de perdre la comunicació terrestre amb Portugal. -
Franco es converteix en cap d’estat i Generalíssim de la zona nacional.
L'1 d'octubre de 1936, posteriorment a trencar el setge d'Alcàsser, Franco es va proclamar «cap d'Estat» i va deixar enrere la junta militar col·legiada i va unificar per la força els falangistes, els carlins i els monàrquics. -
El govern republicà trasllada la capital a València davant la proximitat de les tropes franquistes.
Com que les tropes sublevades s'acosetaven a Madrid i amenaçaven amb assetjar-la, el Consell de Ministres prengué la decisió de traslladar a Valpencia la capital de la República. -
Arriben les Brigades Internacionals, voluntaris antifeixistes, en suport de la República.
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia. -
Period: to
Els franquistes intenten l’assalt a la capital sense aconseguir-ho
Des de l'inici de la guerra i fins al 4 de setembre no van aconseguir formar un govern de concentració, en el qual la majoria de partits (republicans, socialistes, comunistes i anarquistes) van intentar reconstruir l'Estat i recuperar el control dels organismes de govern. -
Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.
Després de la victòria del bàndol revoltat en la batalla de Màlaga, aquest va realitzar l'atac des de mar i aire a les milícies anarcosindicalistes i a la columna de civils que fugien de la *Málaga en retirada a la província d'Almeria. -
Period: to
Batalla del Jarama. Els franquistes fracassen en l’intent d’encerclar Madrid.
L'ofensiva la va iniciar l'exèrcit revoltat amb la intenció de tallar les comunicacions de Madrid. L'operació inicial era una acció de gran envergadura per l'est de Madrid, la major part d'aquesta batalla va tenir lloc en Rivas, on encara es poden veure a la muntanya les coves del bàndol Republicà. -
Period: to
Batalla de Guadalajara. Els franquistes fracassen de nou en l’intent d’encerclar Madrid.
La batalla va començar amb una ofensiva italiana el 8 de març que va acabar l'11 de març, quan les tropes de l'Exèrcit Popular Republicà van retrocedir davant l'embranzida dels italians, perdent diverses localitats. -
S’inicia l’ofensiva nacional contra la franja republicana del Cantàbric.
L'Ofensiva del Nord va tenir lloc en la franja cantàbrica des de la primavera a la tardor de 1937, entre les forces revoltades i les de la zona lleial al govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola. -
Decret d’unificació
Franco crea un partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las
Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista, FET y de las JONS) amb les forces que li donaven suport,
feixistes i carlins. -
Bombardeig de Guernika per l’aviació Cóndor alemanya.
Guernica, símbol basc, tenia abans de l'atac una població d'uns cinc mil habitants, més un gran nombre de soldats, que es retiraven per a preparar la defensa de Bilbao, i refugiats que fugien de l'avanç de les tropes franquistes. En aquest moment no tenia cap mena de defensa antiaèria, encara que sí que tenia tres fàbriques d'armes, una d'elles de bombes d'aviació. -
Cau Bilbao en mans dels nacionals
La batalla de Bilbao va succeir en el context de la Guerra Civil Espanyola i, més concretament, dels combats que estaven tenint lloc a Biscaia. La seva possessió era elemental per a tots dos bàndols, tant per la seva situació estratègica en la franja cantàbrica controlada per la República, com per les seves indústries pesants i fàbriques d'armes. -
Period: to
Batalla de Belchite
Va ser una batallaquue va tenir lloc en *Belchite a la província aragonesa de Saragossa entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937. La conquesta d'aquesta localitat va immobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació. -
El govern republicà es trasllada de València a Barcelona
Negrín va decidir traslladar la capitalitat de la República a Barcelona, amb el que es va iniciar un tibant període de discussió de competències entre la Generalitat i el Govern de la República. -
Period: to
Batalla de Terol
Es denomina batalla de Terol al conjunt d'operacions militars que, durant la guerra civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre de 1937 i el 22 de febrer de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants. -
Els republicans prenen Terol
L'exèrcit republicà era sota les ordres de Juan Hernández Saravia. Entre els oficials sota les seves ordres hi havia el comandant comunista Enrique Líster, home capaç i de confiança. La seva Divisió fou escollida per llençar el primer atac. El cop de mà sobre Terol seria una operació suportada només per tropes espanyoles, sense l'assistència de les Brigades Internacionals. L'exèrcit republicà de Llevant havia de conduir la part fonamental de l'atac, amb el suport de l'exèrcit de l'est. -
Els franquistes reconquereixen Terol i els republicans es retiren cap a València.
L'ajut franquista de Terol també demostra que Franco rebutjava la idea d'un acabament fulminant de la guerra i acceptava un llarg enfrontament on aconseguís la victòria gràcies al pes de l'armament i de l'ajuda estrangera. -
Els franquistes arriben al Mediterrani a Vinaròs i parteixen en dos el territori republicà
S'inicia així l'ofensiva del Llevant el pla del qual consistia a convergir sobre Sagunt (a uns 20 quilòmetres al nord de València) avançat per la costa des de Vinaròs i per l'interior des de Terol, per a des d'allí prendre València. -
Period: to
Batalla de l’Ebre
Ofensiva republicana que travessa l’Ebre per distraure l’ofensiva franquista sobre València. -
Comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya, des del Pirineu al Delta, travessant el límit Segre-Ebre
L'ofensiva de Catalunya va ser el conjunt d'operacions militars que es van desenvolupar a Catalunya entre desembre de 1938 i febrer de 1939 dins del marc de la guerra civil espanyola, i que es va saldar amb la victòria de les tropes franquistes. -
Cau Barcelona
L'ocupació franquista de Barcelona va tenir un ampli ressò internacional. Segons recull Francesc Poblet, els diaris italians farcien l'elogi a les tropes franquistes amb advertiments a França i amenaces d'intervenció de l'eix Roma-Berlín. El comte Ciano, gendre de Mussolini i ministre d'Afers Exteriors de la Itàlia feixista, va escriure al seu dietari: “Il Duce estava profundament emocionat, perquè la victòria d'Espanya porta un únic nom, el de Mussolini.” -
Cau Madrid
Entre els dies 6 i 8 de març van tenir lloc combats als carrers de Madrid entre els dos bàndols, els quals a punt estan de rendir-se a les forces de Casado però l'arribada de reforços al comandament (entre d'altres) de Cipriano Mera inclina la balança; Luis Barceló va ser afusellat en les tàpies del cementiri de Madrid el 15 de març i la situació controlada per Casado. -
Franco proclama la seva victòria
L'últim comunicat de la Guerra Civil espanyola signat per Francisco Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya, que resa el següent: