EIX CRONOLÒGIC FILOSOFIA (Paula Sanchez i Paula Mora)

FILOSOFIA ANTIGA: PRESOCRÀTICS

624 BCE

Tales de Milet (624-546 aC): Considerat el primer filòsof occidental, creia que l'aigua era l'element primordial de l'univers i que tot provenia d'una substància comuna.

FILOSOFIA ANTIGA: PRESOCRÀTICS

570 BCE

Pitàgores (570-495 aC): Defensor de les matemàtiques com a principi fonamental de l'univers, creia que els nombres eren l'essència de totes les coses.

FILOSOFIA ANTIGA: PRESOCRÀTICS

535 BCE

Heràclit (535-475 aC): Conegut per la seva doctrina del canvi constant, afirmava que “tot flueix” i defensava la unitat dels contraris.

FILOSOFIA ANTIGA: PRESOCRÀTICS

515 BCE

Parmènides (515-450 aC): Creia en l'ésser immutable i etern, afirmant que el canvi és una il·lusió i que la realitat és una, sense divisió ni moviment.

FILOSOFIA ANTIGA: SÒCRATES I SOFISTES

490 BCE

Protàgores (490-420 aC): Sofista relativista que defensava la idea que “l'home és la mesura de totes les coses” i que la veritat depèn de la percepció individual.

FILOSOFIA ANTIGA: SÒCRATES I SOFISTES

487 BCE

Gòrgies (487-376 aC): Sofista que defensava el nihilisme i posava en dubte la capacitat del llenguatge per transmetre veritats absolutes.

FILOSOFIA ANTIGA: SÒCRATES I SOFISTES

469 BCE

Sòcrates (469-399 aC): No va deixar cap escrit, però la seva filosofia es basava en el diàleg per assolir la veritat i la virtut a través de l'autoconeixement i el qüestionament crític.

FILOSOFIA ANTIGA: CLÀSSICS

426 BCE

Plató (427-347 aC): Fundador de l'Acadèmia, va desenvolupar la teoria de les Idees, segons la qual el món sensible és una còpia imperfecta d'un món perfecte i etern d'Idees.

FILOSOFIA ANTIGA: CLÀSSICS

384 BCE

Aristòtil (384-322 aC): Va introduir la teoria de la substància i la dualitat entre acte i potència, defensant una metafísica basada en l'observació empírica.

FILOSOFIA ANTIGA: HEL·LENISME

341 BCE

Epicur (341-270 aC): Filòsof hedonista que afirmava que el bé suprem era el plaer assolit per una vida senzilla i una tranquil·litat d'esperit.

FILOSOFIA ANTIGA: HEL·LENISME

4 BCE

Séneca (4 aC-65 dC): Estoic romà que defensava la virtut com a bé suprem i la necessitat d’acceptar el destí, mostrant indiferència davant els béns materials i la mort.

FILOSOFIA MEDIEVAL

354

Agustí d'Hipona (354-430): Va unir el pensament cristià amb el platonisme, defensant la il·luminació divina com a font del coneixement veritable i la gràcia per assolir la salvació.

FILOSOFIA MEDIEVAL

1223

Tomàs d'Aquino (1225-1274): Va combinar el cristianisme amb l'aristotelisme i va argumentar l'existència de Déu a través de les “cinc vies”, buscant una harmonia entre la fe i la raó.

FILOSOFIA MEDIEVAL

1283

Guillem d'Ockham (1287-1347): Defensor del nominalisme, afirmava que els conceptes universals són només noms sense existència real i proposava el principi de simplicitat, conegut com la “Navalla d'Ockham”.

FILOSOFIA MODERNA

1596

René Descartes (1596-1650): Considerat el pare de la filosofia moderna, va formular el “Cogito, ergo sum” i va defensar el dualisme ment-cos, separant l'àmbit material del mental.

FILOSOFIA MODERNA

1629

John Locke (1632-1704): Filòsof empirista que va introduir el concepte de “tabula rasa”, afirmant que el coneixement prové de l'experiència i defensant els drets naturals.

FILOSOFIA MODERNA

1711

David Hume (1711-1776): Empirista escocès que posava en dubte la causalitat i afirmava que tot el coneixement es basa en la percepció i la costum.

FILOSOFIA MODERNA

1724

Immanuel Kant (1724-1804): Amb la seva filosofia crítica, va sintetitzar l'empirisme i el racionalisme, distingint entre el món fenomenal i el noumenal i establint els límits del coneixement humà.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: MARX, NIETZSCHE i FREUD

1818

Karl Marx (1818-1883): Fundador del marxisme, va analitzar la societat en termes de lluita de classes i el materialisme històric com a motor de la història.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: MARX, NIETZSCHE i FREUD

1844

Friedrich Nietzsche (1844-1900): Defensor de la voluntat de poder, qüestionava la moral tradicional i va proposar el concepte de “superhome”, un ésser que crea els seus propis valors.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: MARX, NIETZSCHE I FREUD

1856

Sigmund Freud (1856-1939): Fundador de la psicoanàlisi, va introduir el concepte d'inconscient i va defensar que els impulsos sexuals influeixen en el comportament humà.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: ESCOLA DE FRANKFURT

1883

Ortega y Gasset (1883-1955): Filòsof espanyol que defensava el concepte de "circumstància", afirmant que l’individu es defineix per la seva relació amb l’entorn.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: EXISTENCIALISME

1889

Martin Heidegger (1889-1976): Va analitzar el concepte de l'ésser a la seva obra Ser i Temps, defensant que la vida humana es defineix per la preocupació pel seu propi ésser.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: HERMENÈUTICA

1900

Hans-Georg Gadamer (1900-2002): Va desenvolupar una teoria hermenèutica de la comprensió, afirmant que el coneixement humà està sempre influenciat per la tradició i el context històric.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: ESCOLA DE FRANKFURT

1904

Maria Zambrano (1904-1991): Filòsofa espanyola, va desenvolupar el concepte de raó poètica, integrant emoció i raó per comprendre la realitat humana i la transcendència.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: EXISTENCIALISME

1905

Jean-Paul Sartre (1905-1980): Defensor de l'existencialisme ateu, afirmava que l'ésser humà està condemnat a ser lliure i que la seva existència precedeix l'essència, posant èmfasi en la llibertat i la responsabilitat individual.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: ESCOLA DE FRANKFURT

1906

Hannah Arendt (1906-1975): Filòsofa política, va estudiar la naturalesa del totalitarisme i defensava la importància de l’espai públic i la llibertat política.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: ESCOLA DE FRANKFURT

1929

Jürgen Habermas (1929-actualitat): Filòsof de l'Escola de Frankfurt, va desenvolupar la teoria de l'acció comunicativa, basada en el diàleg i l'enteniment mutu com a model de racionalitat.