-
La política internacional
Al començament dels anys vint la tensió entre França i Alemanya semblava que havia de provocar un nou conflicte. Tot va esclatar quan Alemanya no va poder pagar les reparacions de la guerra que devia a França. França sense els ingressos d’alemanya no podia pagar el deute amb Estats Units. Donat això, l’exercit francès va ocupar la regió del Ruhr, la zona més rica d’alemanya on es concentrava la producció de carbó i acer. La intenció de França era explotar les mines alemanyes i els beneficis. -
LA CRISI DE POSTGUERRA I LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA DELS ANYS VINT
-
Les dificultats de postguerra
La Primera Guerra Mundial va tenir unes conseqüències econòmiques profundes, van deixar-se notar durant bona part del període d’entreguerres. Hi va haver importants pèrdues humanes i materials, i els elevats costos financers van afectar negativament a l’economia. També es va desajustar els sistema monetari internacional. Els països van emetre més diner del que podien garantir.
La readaptació de les economies europees va ser llarga i difícil. -
El lideratge dels Estats Units
Europa va perdre el lideratge econòmic i financer del món i els Estats Units va consolidar la seva supremacia. Aquest país es va convertir en la primera potència industrial del món,i s’hi va concentrar una part molt rellevant de la producció manufacturera del planeta. La balança comercial dels Estats Units va registrar un gran superàvit i això va afavorir que el país acumulés la major part de les reserves mundials d’or. -
Llums i ombres dels feliços anys vint
Durant la segona meitat dels anys vint l’economia mundial va viure una etapa de certa prosperitat. Aquesta expansió va ser molt desigual i només va prendre veritable força als EUA, mentre que va ser molt més limitada als països europeus. Va créixer molt la producció industrial i les exportacions. Els EUA va convertir-se la principal fàbricq del món u en principal suministrador mundial de capitals. -
Period: to
La crisi dels sistemes polítics democràtics
-
Period: to
Les bases organitzatives i socials del primer feixisme
Mussolini, fundador del feixisme, va passar de liderar l’ala radical del Partit Socialista Italià a convertir-se en un ultranacionalista. El 1919 va fundar els Fasci Italiani di Combattimento, un grup paramilitar en el qual va integrar-se persones molt diverses, des d’exmilitants de l’extrema esquerra, fins a ultraconservadors i excombatents. Especialment en els primers anys, el feixisme va combinar les reivindicacions ultranacionalistes amb un programa i retòrica. -
Period: to
La república de Weimar (1919-1933)
El novembre de 1918, amb la derrota a la Primera Guerra Mundial, l’emperador alemany Guillem ll va abdicar. Una assemblea constituent reunida a Weimar va aprovar una nova constitució que instaurava a Alemanya una república federal democràtica. El líder del partit Socialdemòcrata, Ebert, va ser el primer president. El nou règim va haver d’assumir les conseqüències de la firma del tractat de Versalles. els primers anys de la República va viure un gran període de gran crisi. -
La presa del poder de Mussolini
Els feixistes van prendre el poder accedint-hi per la força. La Marxa sobre Roma (27-28 d’octubre de 1922) va concentrar els membres del partit per demanar al rei Víctor Manuel III plens poders a Mussolini. Inicialment es va mantenir cert respecte pel règim parlamentari pluripartidista, però en el període 1925-1926 es va accelerar la implantació de la dictadura feixista. Es va diissoldre els partits polítics i les organitzacions contràries al feixisme. -
La ideologia del feixisme italià
El feixisme va ser una nova ideologia i forma d’organització política que va sorgir a Europa en el període d’entreguerres. El moviment es va fer present en diversos països europeus. Encara que sintonitzaven amb les idees de la dreta ultraconservadora més tradicional, el feixisme va ser producte de la nova societat de masses sorgida en els anys vint i trenta, i va demostrar una gran capacitat d’atracció i de mobilització. Itàlia va ser el primer país on es va establir un règim feixista -
La dictadura feixista
Era una ideologia antidemocràtica i anticomunista
L’estat era dirigit de manera totalitària per el líder (el duce) i es van suprimir les llibertats individuals i les eleccions lliures.
L’estat intervenia en l’economia, per aconseguir l’autosuficiència del país.
L’estat dominava la societat, qualsevol oposició era reprimida i es controlava l’educació i els mitjans d’informació.
Va imposar-se el nacionalisme exaltat i l’exansionista, exigia la creació d’un imperi colonial per a Itàlia. -
El crac de 1929 i la depressió dels anys trenta
-
Les causes de la crisi borsària
L’expansió econòmica dels anys vint va aturar-se de manera brusca el 1929. La fallida de la borsa de Nova York va desencadenar una crisi financera i econòmica mundial.
Les cause de la crisi del 29 van ser la superproducció i l’especulació. L’estancament de l’economia i el creixement desmesurat de les accions van donar lloc a una bombolla especulativa. -
Les conseqüències del crac de 1929
Va aparèixer la gran depressió, que va ser una crisi econòmicsa a causa del col·lapse de la borsa de l’economia nordamericana. Va haver una reducció dels préstecs, del consum i de la inversió. També va haver-hi una caiguda del sector industrial, per exemple taxes d’atur molt altes.
Com els Estats Units no tenia un sistema públic de provisió social va causar que els ciutadans sense feina estiguin a la misèria. -
L’expansió de la crisi a altres països
L’hegemonia dels Estats Units en l’economia i les finances mundials va fer que la crisi s’estengués i afectés altres països, d’Amèrica i Europa. Es va propagar a través del comerç i les finances internacionals. L'EAU va reduir la demanda d’importacions i va aplicar una política aranzelària proteccionista, als països que subministraven primeres matèries, sobre tot països llatinoamericans, va surgir una crisi. -
Noves polítiques econòmiques
L’ordre econòmic mundial es basà en una major intervenció de l’estat en l’economia. El proteccionisme i la deflació que van aplicar-se no van ser prou efectius. També va fracassar la Conferència de Londres i l’intent de la Societat de Nacions. Als Estats Units el president Roosevelt va posar en marxa un programa anomenat New Deal, amb el qual es van invertir molts diners en obres públiques i en subvencions per a l’agricultura, per tal de crear ocupació i augmentar la protecció social. -
La fragilitat de les democràcies liberals
Després de la Primera Guerra Mundial, els sistemes democràtics basats en la divisió de poders, el sufragi universal, el pluripartidisme, el reconeixement d’una àmplia gamma de drets, llibertats i el respecte a la legalitat s’havia consolidat i estès. En la gran majoria dels nous estats, s’hi van instal·lar règims parlamentaris i constitucionals de major o menor estabilitat i caràcter democràtic. -
Period: to
La Itàlia feixista
-
Period: to
El triomf dels règims autoritaris i dictatorials
Els sistemes democràtics van resistir en els estats on estan més consolidats, com el Regne Unit, França els Països Baixoos, Suïssa i els països escandinau. A bona altre part del continent es van instal·lar dictadures ultranacionalistes de dretes: Portugal(Salazar), Àustria(Dollfus), Grècia (Metaxas)... A Alemanya el partit nazi, va guanyar, on estava dirigit per Adolf Hitler. -
L'arribada al poder
El col-lapse econòmic resultant del crac de 1929 va ésser un cop definitiu per a la ja debilitada República democràtica de Weimar. En aquell context, el nazisme va trobar l'impuls decisiu per conquerir el poder l'estat.
Des de 1930, el Partit Nacionalsocialista era una de les principals forces del parlament alemany. Era el moment àlgid de la crisi econòmica, i Hitler i el partit nazi van donar bona mostra de la seva força electoral . -
La crisi de la postguerra
En els anys vint del segle XX, Itàlia va ser el primer país que va establir un règim feixista que, per a molts, va convertir-se en un model a seguir. La Primera Guerra Mundial va tenir per aquest país moltes conseqüències, Itàlia es va trobar amb problemes polítics, socials i econòmics de gran gravetat: la desmobilització de l’exèrcit, la reconversió de la indústria de guerra, l’augment del nombre d’aturats, un deute enorme i una inflació fora de control. -
L’eliminació del pluralisme
A Alemanya, la conquesta del poder absolut pel nazisme va ser més ràpida que a la Italia feixista. En poc més d'un any es van posar els fonaments de l'estat totalitari. Amb el pretext que l'incendi del Reichstag del 28 de febrer de 1933 era responsabilitat d'un complot comunista, el membres d'aquest partit van ser expulsats del Parlament i represaliats. El govern nazi va aprofitar la situació per suspendre drets fonamentals. -
Period: to
L'Alemanya nazi
-
Period: to
Un règim totalitari
El règim nazi era totalitari. No s'hi respectaven les Ilibertats de les persones i la ciutadania no intervenia en l'elecció dels governants. L'estat era dirigit per un líder indiscutible, el führer, el qual era considerat infal-lible i havia d'ésser obéit cegament. La implantació d'un estat policial va ser fonamental per controlar la població. Les SS i la Gestapo perseguien tots els opositors. Com a resultat, entre 1933 i 1939,milio d'alemanys va ser enviat a camps de concentració. -
La politica econòmica
Per solucionar el gravissim problema de l'atur es van posar en marxa grans obres públiques. L'autarquia i el rearmament també van ser objectius fonamentals. Es van crear moltes industries noves que fabricaven articles que abans s'importaven d'altres països, i es van invertir molts diners en les indústries que estaven relacionades amb l'exèrcit. L'expansionisme tenia dues bases ideològiques. D'una banda, el pangermanisme.