Imperio romano en el 14 d.c.

Eix Cronològic Roma (Grup 6 2ºA) Carlos Manger

  • 1000 BCE

    Les colonitzacions

    Les colonitzacions
    Un seguit de pobles del Mediterrani interessats en la riquesa minera de la Península Ibèrica, van arribar a les costes de l’est i del sud peninsular i hi van establir colònies. Els fenicis, provinents de l’actual Líban, van establir colònies al sud,com Malaca (Màlaga). Els grecs van fundar diverses colònies a la Península: Hemeroskopeion, Heraclia... A partir del segle VI,Cartago,una colònia fenícia convertida en potència marítima i comercial, va substituir els fenicis en la seva expansió.
  • Period: 1000 BCE to 300

    ETAPES

    Etapes
  • Period: 1000 BCE to 300 BCE

    Origen de l' imperi romà

    La península Itàlica l'ocupaven diversos pobles: al centre hi havia els llatins, un poble de pastors i agricultors, al nord hi residien els etruscos, al sud hi vivien els grecs, que hi havien fundat colònies (Magna Grècia).
  • Period: 1000 BCE to 500 BCE

    Les invasions indoeuropees

    Els pobles indoeuropeus van penetrar a la Península pels Pirineus buscant terres on assentar-se. Els primers grups es van establir a la zona de Catalunya i a la vall de l’Ebre, però després es van desplaçar cap a la Meseta i a les regions del nord.
  • 800 BCE

    Evoluciò de l'imperi romà

    Evoluciò de l'imperi romà
    A mitjan segle VIII a.C. Algunes tribus de llatins es van aplegar a la riba del riu Tíber.Aquests pobladors es van establir al turó del Palatí, on s'han trobat les restes més antigues del poblament romà. Els reis tenien tot el poder de decisió. Existia una institució anomenada Senat, que aconsellava el rei.
  • 753 BCE

    L'epoca de la monarquia

    L'epoca de la monarquia
    Primer temps , Roma va ser una Monarquia,
    Roma va tenir set reis ; els quatres reis , eren llatins i tres últims etrucs i varen millorar l'edificació de ponts nous , aqüeductes, tuberies...
    La base de la economia continuaba sent agricultura i ramaderia .
    Se'n van unir artesants i comerçants.
  • 509 BCE

    La Roma Republicana 1

    La Roma Republicana 1
    Patricis i plebeus:
    Els patricis constituïen una minoria de famílies aristocràtiques,
    els plebeus constituïen el grup dels qui havien arribat a la ciutat després d'haver estat fundada.
    L'any 509 a.C, Roma es va convertir en República. La lluita per la igualtat:
    Els patricis van formar un govern aristocràtic , els plebeus estaven exclosos de tots aquests drets, però havien de pagar impostos i servir a l'exèrcit.
  • 509 BCE

    República

    República
    Expliquen els historiadors romans que una jove anomenada Lucrecia va ser violada pel fill del rei de Roma. Aquest succés va indignar als romans que es van rebel·lar contra la monarquia i l'any 509 a.C. Van expulsar Tarquino el superb, l'últim rei etrusc. Des d'aquest moment el poder va passar a les mans del senat,iniciant-se l'etapa de la república.
  • 500 BCE

    Roma a la conquesta del Mediterrani

    Roma a la conquesta del Mediterrani
    L’expansió de Roma:
    - Entre el 500 i el 250 a.C va conquistar la Península Itàlica.
    -Entre el 264 i el 146 a.C va enfrontar cartaginesos anomenades Guerres Púniques i Mediterrani Occidental.
    -Entre els segles II a.C i I d.C van conquerir el Mediterrani Occidental.
  • 300 BCE

    La Roma Republicana 2

    La Roma Republicana 2
    A partir del segle III a.C. el govern de la República va ser organitzat en tres institucions:
    - Els Comicis: reunió de ciutadans els més importants eren els centuriats.
    - El Magistrat :Governaven la ciutats.
    - El Senat: Centre de la vida política.
  • Period: 218 BCE to 500

    Hispania

    La presència romana a la Península Ibèrica va començar al final del segle III a.C. i va durar fins al començament del segle V d.C. Durant aquest llarg període, Hispània va ser una província de l’Imperi Romà i va adoptar les estructures socials i econòmiques del món romà (romanització).
  • 100 BCE

    Les guerres civils

    Les guerres civils
    -Les guerres civils van provocar el Senat i els magitrals que donaren caps militars que varen enfrontarse guerres civils.
    -Al any 48 a.C en Juli Cèsar va ser dictador perpetu.
  • 27 BCE

    Octavi August, Emperador

    Octavi August, Emperador
    A l' Octavi August, el Senat li va donar amplis poders, i li va donar el títul de August que significa "excels".
    Va inaugurar un nou sistema de govern: L' IMPERI.
  • Period: 27 BCE to 300

    L' imperi romà

    Desprès de la mort de Juli Cèsar, Octavi Cèsar (fill adoptiu) va inaugurar un nou sistema de govern: L' IMPERI
  • 100

    Pax romana

    Pax romana
    Durant els segles I i II d.C, l'Imperi va assolir la màxima expansió. no hi va haver conflictes socials ni guerres exteriors, perquè un exèrcit poderós garantia la pau i defensava les fronteres (limes) dels atacs dels pobles estrangers (barbari).
  • 133

    La crisi del segle I a.C

    La crisi del segle I a.C
    -Entre l'any 133 i 44 a.C va tenir lloc a Roma amb un sistema republicà.
    -Les conquestes van aportar grans riqueses , van generar grans desigualtats socials.
    -Conflictes socials germans Grac.
    - Va liderar Espartàc (73-71a.C).
  • Period: 235 to 268

    L'imperi entre en crisi

    Va haver 30 emperedor legítims i més de 70 ilegítims, el caps militars aumentaren poder i l'excersit l'unica autoritat, va haver problemes económics, va haver un descens població agricola i minera, vies de comunicació tallades i el comerç i artesenía estancat. La pobleció se va empobrir.
  • Period: 300 to 395

    Crisi de l'Imperi Romà

    Va haver molt de problemes com per exemple:
    - Les fronteres no eren gens segures per atacts dels pobles germànics
    - Revoltes frecuentes i l'imperi va perdre força
  • 386

    Els pobles germànics

    Els pobles germànics
    Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat.
  • Period: 386 to 476

    La fi de l'Imperi d'Occident

    A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
  • 395

    L'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient.

    L'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient.
    L'emperador Teodosi, va dividir l'imperi entre els seus dos fills, Arcadi i Honori. A partir d'aquell moment es van constituir dos imperis:
    - D'occident: Molt empobrit
    - D'Orient: Més ric y més població
  • 476

    La destitució del darrer emperador

    La destitució del darrer emperador
    Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el darrer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.