-
1 BCE
Inici de l'Edat mitjana (caiguda de l'Imperi romà)
Cap al segle iv, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. -
1 BCE
Coronació de Carlemany pel Papa de Roma
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I). -
1 BCE
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient, per l'exèrcit del soldà otomà Mehmet II entre el 6 d'abril i el 29 de maig del 1453. La caiguda de la ciutat en mans dels turcs constituí el punt final de l'Imperi Romà. -
1 BCE
Final de l'Edat Mitjana (descobriment d'Amèrica)
L'edat mitjana tardana estigué marcada per nombroses desgràcies, incloent-hi fams, pestes i guerres, que tingueren un efecte nefast sobre la demografia d'Europa. L'Església Catòlica fou sacsejada per controvèrsies, heretgies i el Cisma d'Occident, mentre que els poders seculars foren colpits per enfrontaments entre estats, conflictes civils i revoltes de camperols. Els avenços culturals i tecnològics que transformaren la societat europea posaren fi a l'edat mitjana inaugurant-se l'edat moderna. -
1 BCE
Caiguda de l'Imperi visigot
A finals del segle VII les contínues lluites pel poder entre diferents branques de la noblesa; a més de la crisi social i econòmica, van portar al regne visigot a una situació límit del seu imperi. -
1 CE
Justinià
Justinià I el Gran també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I. -
Jan 1, 1054
Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest va ser el trencament de la comunió que es va produir al segle xi entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental. El cisma va ser la culminació de les diferències teològiques i polítiques que s'havien desenvolupat durant els segles precedents entre el cristianisme oriental i occidental.