Eix cronologic

  • 1283

    Pactisme de la corona d'Aragó

    Fundada en el respecte mutu en el compliment dels pactes entre el rei i els súbdits, constituïa el fonament de la monarquia composta dels Àustries a Espanya, i va trobar la màxima expressió als territoris de la corona d'Aragó.
  • 1283

    Les istitucions catalanes

    Les istitucions catalanes
  • 1300

    Humanisme

    L'humanisme es va expandir per Europa, ha passat el temps en què les severes lleis dels homes impedien a les dones dedicar-se a les ciències i els estudis.
  • Period: 1389 to 1537

    Medicci i Flórencia

    Entre els anys 1389 i 1537, l'època en què florència va ser governada per la família Mèdici, la ciutat va esdevenir un gran enclavament comercial i un centre de l'humanisme i del renaixement molt important. Giovanni di Bicci de Mèdici (1360-1429) Va crear tallers tèxtils i una banca.
    Cosme el Vell (1389-1464) Va governar Florència durant 30 anys.
    Pedro de Mèdici (1414-1469) Va governar florència durant 5 anys.
    Lorenzo de' Medici el Magnífic (1449-1492) Va governar Florència durant 23 anys.
  • 1455

    Impremta de Gutemberg

    La impremta va ser un invent que combinava la tipografia amb l'ús d'una premsa, paper i tinta. Aquest mètode es va crear el 1455 i va permetre l'elaboració d'exemplars d'un llibre.
  • Period: 1479 to 1516

    Monarquia autoritaria a Castella

    La monarquia autoritària es podria definir com aquella en què el rei té el poder polític, encara que ha de mantenir els privilegis d'alguns grups, no de la noblesa però sí de la burgesia, enriquida pel comerç i la base del poder econòmic dels reis.
  • 1506

    Basilica de sant Pere

    La basílica de sant Pere del vaticà roma simbolitza el poder de l'església i el mecenatge artístic que van exercir els papers.
    La basílica de sant Pere del vaticà roma simbolitza el poder de l'església i el mecenatge artístic que van exercir els papers.
    Se'n va començar la construcció a la primeria del segle XVI i hi van treballar éls grans artistes del Cinquecento.
  • 1519

    La primera volta al món

    Castella va organitzar al 1519 una expedició cap a les illes de les Espècies navegant cap a l’oest.
    La missió va ser encomanada a Fernando de Magallanes i la va terminar Juan Sebastián Elcano.
  • 1524

    Guerres de religió

    La ruptura religiosa va provocar enfrontaments i guerres de Catolics i Protestants, i la intolerancia religiosa. Als països católics es va perseguir les comunitats protestants i es van impedir per la força les noves pràctiques religiosas.
  • 1524

    Conquista de Mèxic

    Hernán Cortés va conquerir l'imperi asteca entre el 1518 i 1524. Van resistir en Tenochtitlán, però Cortés va prendre com a ostatge a Moctezuma i els va derrotar en la batalla d'Otomà al 1521.
    La conquesta de Mèxic va obrir el camí a noves expedicions.
  • Period: 1530 to

    L'augment demogràfic

    Durant l'any 1530, la població dels regnes hispànics va passar de 5 a 8 milions d'habitants. Les ciutats més grans de Castellan eren Sevilla, Valladolid i Toledo. Al segle XVI sortien uns 2500 habitants l'any cap al nou continent.
  • L'arquitectura

    Es presenta sovint com un recurs decoratiu que sèrbia per ornamentar i complementar les estructures gòtiques. A vegades, però, tots els elements del renaixement són presents a l'arquitectura, com ara els arcs de mig punt, les columnes d'ordre clàssic o els frontons.
  • Period: to

    L'unió dinastica

    Ferran va esdevenir rei d'Aragó el 1479,després de la mort de Joan II, el seu pare. Aquest mateix any, Isabel va vèncer la seva neboda Joana, filla d'Enric IV. Situació que es donà quan un mateix monarca regna, per dret dinàstic, en diversos regnes alhora, mantenint cadascun d'aquests Reinosa independència i institucions pròpies.
  • La guerra de França

    L’inici va ser al 1635 perque catalunya es va canvertir en escenari directe de la guerra dels 30 anys.
  • La guerra dels segadors

    Es va iniciar a Santa Coloma de Farners, quan els pagesos es van negar a allotjar els soldats, i es va estendre per l’empordà.