Eix cronològic digital art clàssic.

Art Roma

Period: 753 BCE to 476

Roma, en els seus inicis com a petita monarquia del Laci, va rebre la influència artística etrusca. Posteriorment, amb la conquesta de territoris grecs, va adoptar l'estil hel·lè, sobretot del període clàssic. Gràcies a ells, totes les estàtues que en el seu moment van fer els grecs amb metall, han pogut sobreviure amb les còpies de marbre romanes. Com que el llibre no dona concreció de l'inici de l'art romà, s'agafarà en aquest interval la data de la fundació de la ciutat de Roma.

Art Grec

Period: 700 BCE to 31 BCE

La cultura i art grec, després de rebre múltiples influències (sobretot egípcies i de Mesopotàmia), s'adapta a la seva societat i s'expandeix per tot el Mediterrani, servint com a model i base per la cultura i art Occidental durant els posteriors períodes històrics.

Període arcaic

Period: 700 BCE to 490 BCE

És caracteritza per la representació de figures humanes masculines, anomenades koúroi o cores (dones vestides, generalment sacerdotesses)

Sarcòfag dels esposos

520 BCE

Autor desconegut. Grup exempte. Terracota policromada. 2,20 x 1,41 m. Estil etrusc. Funerari. Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)

Koúros i Kóre

510 BCE

Autor desconegut. Escultura exempta. Marbre/ Marbre policromat de Paros. Koñuros, 1,95m (alt); Kóre, 1,20 m (alt). Estil grec arcaic. Votiu o escultura funerària. Museu Arqueològic Nacional (Atenes) / Museu de l'Acròpoli (Atenes)

Art Romà Republicà

Period: 509 BCE to 31 BCE

Etapa que s'inicia després de l'expulsió dels etruscs, i en la qual els romans van dur a terme la conquesta i la colonització d'altres territoris i van derrotar, en les anomenades Guerres Púniques, els èxercits cartaginesos

Període clàssic

Period: 490 BCE to 323 BCE

Va mostrar en el seu conjunt la preocupació dels artistes (Policlet, Miró i Fídies) per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, en les quals s'intenta assolir el model ideal de la bellesa humana.

El Discòbol

460 BCE

Miró (Elèuteres, actiu entre 480-440 a.C). Escultura exempta. Original de bronze, còpia romana de marbre. 1,55 m (alt). Estil grec clàssic. Ideal anatòmic atlètic. Museo Nazionale Romano, Roma. Escultura genial en què l'artista representa la bellesa del moviment en el moment de màxima tensió que procedeix el llançament.

Guerrers de Riace

460 BCE

Autor desconegut. Escultura exempta. Bronze a la cera perduda. 2,05 m (alt). Estil grec clàssic. Guerrers. Museo Nazionale di Reggio di Calabria (Itàlia)

Partenó

447 BCE

L'autor es Ictinos ( actiu a la segona meitat del s. V a.C) i Cal·lícrates (actiu al s. V a.C). Temple. Feta de marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta. Estil clàssic grec. Acròpoli d'Atenes

Dorífor

430 BCE

Policlet (Argos, actiu al s.V a.C). Escultura exempta. Obra original en bronze; còpia romana en marbre. 2,12 m (alt). Estil grec clàssic. Esportiu. Museo Archeologico Nazionale (Nàpols)

Atenea Àptera o Atenea Niké

421 BCE

Feta per Cal·lícrates (actiu al s.V a.C). Temple. Marbre de la pedrera del Pentèlic

Erectèon

421 BCE

Feta per Mnèsicle ( Segle V a.C). Temple. Marbre del Pentèlic. Estil grec clàssic. Acròpoli d'Atenes

Teatre d'Epidaure

350 BCE

Feta per Policlet el Jove ( Argos, s.V-IV a.C). Teatre. Pedra. Estil grec clàssic. Epidaure, al Peloponés (Grècia)

Hermes amb Dionís infant

350 BCE

Praxíteles (Atenes, actiu al s. IV a.C). Escultura exempta. Marbre. 2,13 m (alt). Estil grec postclàssic. Mitològic. Museu Arqueològic (Olímpia)

Període hel·lenístic

Period: 323 BCE to 31 BCE

Va sintentitzar tot el camí recorregut en l'etapa anterior i va culminar en composició dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics

La Victòria de Samotràcia

200 BCE

Atribuïda a Pitòcrit de Rodes. Escultura exempta. Marbre de Paros. 2,45 m (alt). Estil grec hel·lenñistic. Mitològic/commemoratiu. Musée du Louvre, París. Escultura que ja presenta els trets hel·lenístic: tensió (ales), moviment (robes), sensualitat (formes mòrbides), etc.

Laocoont i els seus fills

200 BCE

Agesandre, Polidor i Atenador de Rodes. Escultura exempta. Original de bronze; còpia romana de marbre. 2,42 m (alt). Estil hel·lenístic grec. Mitològic. Musei Vaticani.

Altar de Zeus a Pèrgam

180 BCE

Autor desconegut. Altar. Marbre. Estil grec hel·lenístic. Pergamonmuseum (Berlín)

Panteó de Roma

118 BCE

Autor desconegut. Temple. Material: formigó, granit, maó, marbre i fusta. Estil romà imperial. Camp de Mart (Roma)

Colosseu o amfiteatre Flavi

72 BCE

Autor desocnegut (encarregat per l'emperador Flavi Vespasià). Anfiteatre. Blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. Estil romà imperial. Roma

Casa del poeta tràgic de Pompeia

50 BCE

Autor desconegut. Estil romà pompeià. Tipologia civil (domus). Pedra. Fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic). Pomepia (Italià).

Art Imperial Romà

Period: 31 BCE to 476

Etapa en la qual, atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, s'opta per establir un nou sistema polític, liderat per un emperador, i es divideix el territori en provincies

August de Prima Porta

20 BCE

Autor desconegut. Còpia feta al 14 d.C. Escultura exempta. Còpia en marbre d'un original en bronze desaparegut. 2,04 m (alt). Estil romà imperial. Commemoratiu. Musei Vaticani

Maison Carrée

16 BCE

Autor desconegut. Temple. Pedra calcària. Estil romà imperial. Nimes (França)

Ara Pacis Augustae

13

Autor desconegut. Altar. Marbre de Carrara. 3,68 m x 11,60 m x 10,65 m. Estil imperial romà. Commemoratiu. Museo dell'Ara Pacis (Roma)

Aqüaducte de les Ferrers (Pont del Diable). Autor desoconegut.

100

Autor desconegut. Estil romà republicà tardà. Aqüaducte. Pedra calcària local (saldó). Barranc dels Arcs (Tarragona).

Escultura eqüestre de Marc Aureli

176

Autor desconegut. Retrat eqüestre. Bronze daurat. 4,24 m (alt). Estil romà imperial. Commemoratiu. Palazzo dei Conversatori dels Musei Capitolini (Roma). N'hi ha una rèplica a la Piazza dei Campodoglio (Roma).