-
Period: 753 BCE to 476
Art Roma
Roma, en els seus inicis com a petita monarquia del Laci, va rebre la influència artística etrusca. Posteriorment, amb la conquesta de territoris grecs, va adoptar l'estil hel·lè, sobretot del període clàssic. Gràcies a ells, totes les estàtues que en el seu moment van fer els grecs amb metall, han pogut sobreviure amb les còpies de marbre romanes. Com que el llibre no dona concreció de l'inici de l'art romà, s'agafarà en aquest interval la data de la fundació de la ciutat de Roma. -
Period: 700 BCE to 31 BCE
Art Grec
La cultura i art grec, després de rebre múltiples influències (sobretot egípcies i de Mesopotàmia), s'adapta a la seva societat i s'expandeix per tot el Mediterrani, servint com a model i base per la cultura i art Occidental durant els posteriors períodes històrics. -
Period: 700 BCE to 490 BCE
Període arcaic
És caracteritza per la representació de figures humanes masculines, anomenades koúroi o cores (dones vestides, generalment sacerdotesses) -
520 BCE
Sarcòfag dels esposos
Autor desconegut. Grup exempte. Terracota policromada. 2,20 x 1,41 m. Estil etrusc. Funerari. Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma) -
510 BCE
Koúros i Kóre
Autor desconegut. Escultura exempta. Marbre/ Marbre policromat de Paros. Koñuros, 1,95m (alt); Kóre, 1,20 m (alt). Estil grec arcaic. Votiu o escultura funerària. Museu Arqueològic Nacional (Atenes) / Museu de l'Acròpoli (Atenes) -
Period: 509 BCE to 31 BCE
Art Romà Republicà
Etapa que s'inicia després de l'expulsió dels etruscs, i en la qual els romans van dur a terme la conquesta i la colonització d'altres territoris i van derrotar, en les anomenades Guerres Púniques, els èxercits cartaginesos -
Period: 490 BCE to 323 BCE
Període clàssic
Va mostrar en el seu conjunt la preocupació dels artistes (Policlet, Miró i Fídies) per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, en les quals s'intenta assolir el model ideal de la bellesa humana. -
460 BCE
El Discòbol
Miró (Elèuteres, actiu entre 480-440 a.C). Escultura exempta. Original de bronze, còpia romana de marbre. 1,55 m (alt). Estil grec clàssic. Ideal anatòmic atlètic. Museo Nazionale Romano, Roma. Escultura genial en què l'artista representa la bellesa del moviment en el moment de màxima tensió que procedeix el llançament. -
460 BCE
Guerrers de Riace
Autor desconegut. Escultura exempta. Bronze a la cera perduda. 2,05 m (alt). Estil grec clàssic. Guerrers. Museo Nazionale di Reggio di Calabria (Itàlia) -
447 BCE
Partenó
L'autor es Ictinos ( actiu a la segona meitat del s. V a.C) i Cal·lícrates (actiu al s. V a.C). Temple. Feta de marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta. Estil clàssic grec. Acròpoli d'Atenes -
430 BCE
Dorífor
Policlet (Argos, actiu al s.V a.C). Escultura exempta. Obra original en bronze; còpia romana en marbre. 2,12 m (alt). Estil grec clàssic. Esportiu. Museo Archeologico Nazionale (Nàpols) -
421 BCE
Atenea Àptera o Atenea Niké
Feta per Cal·lícrates (actiu al s.V a.C). Temple. Marbre de la pedrera del Pentèlic -
421 BCE
Erectèon
Feta per Mnèsicle ( Segle V a.C). Temple. Marbre del Pentèlic. Estil grec clàssic. Acròpoli d'Atenes -
350 BCE
Teatre d'Epidaure
Feta per Policlet el Jove ( Argos, s.V-IV a.C). Teatre. Pedra. Estil grec clàssic. Epidaure, al Peloponés (Grècia) -
350 BCE
Hermes amb Dionís infant
Praxíteles (Atenes, actiu al s. IV a.C). Escultura exempta. Marbre. 2,13 m (alt). Estil grec postclàssic. Mitològic. Museu Arqueològic (Olímpia) -
Period: 323 BCE to 31 BCE
Període hel·lenístic
Va sintentitzar tot el camí recorregut en l'etapa anterior i va culminar en composició dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics -
200 BCE
La Victòria de Samotràcia
Atribuïda a Pitòcrit de Rodes. Escultura exempta. Marbre de Paros. 2,45 m (alt). Estil grec hel·lenñistic. Mitològic/commemoratiu. Musée du Louvre, París. Escultura que ja presenta els trets hel·lenístic: tensió (ales), moviment (robes), sensualitat (formes mòrbides), etc. -
200 BCE
Laocoont i els seus fills
Agesandre, Polidor i Atenador de Rodes. Escultura exempta. Original de bronze; còpia romana de marbre. 2,42 m (alt). Estil hel·lenístic grec. Mitològic. Musei Vaticani. -
180 BCE
Altar de Zeus a Pèrgam
Autor desconegut. Altar. Marbre. Estil grec hel·lenístic. Pergamonmuseum (Berlín) -
118 BCE
Panteó de Roma
Autor desconegut. Temple. Material: formigó, granit, maó, marbre i fusta. Estil romà imperial. Camp de Mart (Roma) -
72 BCE
Colosseu o amfiteatre Flavi
Autor desocnegut (encarregat per l'emperador Flavi Vespasià). Anfiteatre. Blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. Estil romà imperial. Roma -
50 BCE
Casa del poeta tràgic de Pompeia
Autor desconegut. Estil romà pompeià. Tipologia civil (domus). Pedra. Fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic). Pomepia (Italià). -
Period: 31 BCE to 476
Art Imperial Romà
Etapa en la qual, atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, s'opta per establir un nou sistema polític, liderat per un emperador, i es divideix el territori en provincies -
20 BCE
August de Prima Porta
Autor desconegut. Còpia feta al 14 d.C. Escultura exempta. Còpia en marbre d'un original en bronze desaparegut. 2,04 m (alt). Estil romà imperial. Commemoratiu. Musei Vaticani -
16 BCE
Maison Carrée
Autor desconegut. Temple. Pedra calcària. Estil romà imperial. Nimes (França) -
13
Ara Pacis Augustae
Autor desconegut. Altar. Marbre de Carrara. 3,68 m x 11,60 m x 10,65 m. Estil imperial romà. Commemoratiu. Museo dell'Ara Pacis (Roma) -
100
Aqüaducte de les Ferrers (Pont del Diable). Autor desoconegut.
Autor desconegut. Estil romà republicà tardà. Aqüaducte. Pedra calcària local (saldó). Barranc dels Arcs (Tarragona). -
176
Escultura eqüestre de Marc Aureli
Autor desconegut. Retrat eqüestre. Bronze daurat. 4,24 m (alt). Estil romà imperial. Commemoratiu. Palazzo dei Conversatori dels Musei Capitolini (Roma). N'hi ha una rèplica a la Piazza dei Campodoglio (Roma).