-
Harry S. Truman (EUA)
Va ser el trigèsim tercer president dels Estats units des de 1945 fins 1953. Durant la Primera Guerra Mundial va ser un oficial de l'artilleria i com a president es va enfrentar a complicats asumptes interns. -
Dwight D. Eisenhower (EUA)
Va ser un militar i polític que serveix com a trigèsim quart presdient dels Estats Units entre el 1953 i 1963. Durant la Segona Guerra Mundial va ser comandant suprem aliat en el front de l'Europa Occidental. Els seus principals objectius dureant la seva presidència era que tenien que mantenri pressió sobre la Unió Soviètica a traves de la nomenada doctrina Eisenhower i reduir el dèficit federal. -
Gueorgui Malenkov (URSS)
Va ser la figura principal de la Secretaria del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més trad va ser obligat a dimitir. Des de la mort de Stalin fins al febrer de 1955, Malenkov a través del càrrec de President del Consell de Ministres, va estar tancat a una lluita pel poder contra Jrushchov. -
Nikita Jrushchov (URSS)
Va servir com a Primer Secretari del Comité Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica i President del Consell de Ministres des de el 27 de març de 1958 fins el 14 d'octubre de 1964. Mentres estava de vacances a Abjasia, Jrushvhov va ser trucat per Leonid Brézhnev que li va solicitar el seu retorn a Moscú per una reunió especial del Presidium, que es celebraria el 13 d'octubre de 1964. El 14 d'octubre, s'anuncia la retirada de Jrushchov. -
John F. Kennedy (EUA)
Va ser el trigèsim cinquè president dels Estats Units. Es va convertir en el president més jove. Va estar des de el 20 de gener de 1961 fins el seu assassinat al 1963. Durant el seu govern va tenir lloc la invasió de Bachía de Cochinos, la crisi dels mísils de Cuba, la construcció del Mir de Berlín... -
Lyndon B. Johnson (EUA)
Va ser el tigèsim sisè presdient dels Estats Units, va assumir el càrrec després de l'assassinat de John F. Kennedy al 1963 fins el 1969. Va destacar per la seva lluita contra el racisme i la segregació social, conseguint la sanció de la Llei de Drets Civils i la Llei del Vot, enfrentant la oposició interna del seu propi partit, el Partit Demócrata. -
Leonid Brézhnev (URSS)
Va servir com a Primer Seretari del Comité Central del Partit Comunista, va ser renombrat a Secretari General, i posteriorment com a President del Presidium. -
Richard Nixon (EUA)
Va ser el trigèsim seté president deks Estats Units entre el 1969 i 1974 any en el que es va convertir en l'únic president en dimitir del càrrec. -
Gerald Ford (EUA)
Va ser el trigèsim vuité president dels Estats Units, que va exercira el càrrec des de el 9 d'agost de 1974 fins el 20 de gener de 1977, rere la renuncia de Richard Nixon per l'escàndol Watergate. Es va convertir en el pitjor panorama econòmic des de la Gran Depresió de 1929, perqué va haver una gran inflació. -
Jimmy Carter (EUA)
Va ser el trigèsim nové president dels Estats Units (1977-1981). El seu mandat va estar marcat per marcat per importants éxits a la política d'exterior, com els tractats sobre el canal de Panamà, els acord de la pau de Camp David, el tractat de SALT II amb la Unió Soviètica i l'establiment de relacions diplomàtiques amb la República Popular Xina i va viure moemnts de tensió amb la crisi dels rehens a Iràn. -
Ronald Reagan (EUA)
Va ser el quadragèsim presidents dels Estats Units entre 1981 i 1989. Com a president va introduir noves iniciatives polítiques i econòmiques. La seva política econòmica, nomenada economia de la oferta era caracteritzada per la desregulació del sistema financer i rebaixres substancials dels impostos implantats al 1981. -
Yuri Andrópov (URSS)
Va ser un Secretari Gneral del Comité Central del Partit Comunista i President del Presidium des de el 16 de juny de 1983 fins el 9 de febrer de 1984 -
Konstantin Chernenko (URSS)
Va ser un Secretari General del Comité Central el Partit Comunista i el President del Presidium del 11 d'abril de 1984 al 10 de març de 1985. -
Mijaíl Gorbachov (URSS)
Va ser Secretari General des del 11 de març de 1985, i va dimitir el 24 d'agost de 1991, va ser el President del Presidium Soviet Suprem des de l'1 d'octubre de 1998 fins el càrrec que va ser nombrat com a Prwsident del Soviet Suprem des de el 25 de maig de 1989 fins el 15 de març de 1990i President de la Unió Soviètica des del 15 de març de 1990 fins el 25 de desembre de 1991. Al dia següent de la dimisió de Gorbachov com a President, la Unió Soviètica va ser dissolta oficialment. -
George H. W. Bush (EUA)
Va ser el quadrigèsim primer president dels Estats Units entre el 1989 i el 1993. També va ser congreista, embaixador i director de la Agència Central de Intel·ligència. -
Bill Clinton (EUA)
Va ser el quadrigèsim segon president dels Estats Units en els períodes de 1993-1997 i 1997-2001. Era el tercer més jove de la nació. Va provocar un escàndol nomenat Clinton-Lewinsky que va ser un escàndol polític sexual que va surgir al 1998, per una relació sexual entre Bill Clinton, en aquell moment president dels Estats Units i una treballadora de 22 anys de la Casa Blanca, Monica Lewinsky. -
George W. Bush (EUA)
Va ser quadrigèsim tercer president dels Estats Units des de el 20 de gener de 2001 fins el 20 de gener de 2009. Amb tan sols vuit mesos de mandat es va haver d'enfrentar als atemptats del 11 de septembre de 2001 la seva resposta va ser una campanya militar internacional iniciada amb la guerra d'Afganistan al 2001 i que va incluir també la guerra d'Irak al 2003. -
Barack Obama (EUA)
Va ser el quadrigèsim quart president dels Estats Units des de el 20 de gener de 2009 fins el 20 de gener de 2017. Com a representant de la minoría demócrata al 109º Congrés, va impulsar la llei pel control d'armes convencionals i per promoure una major rendenció pública de comptes en l'ús de fons federals. -
Donald Trump (EUA)
És el quadrigèsim cinqué i actual president d'Estats Units des de el 20 de gener de 2017. Va guanyar les eleccions del 8 de novembre de 2016 contra la rival democràta Hillary Clinton i va accedir a la presidència amb 70 anys amb la que és el president amb major edat en assumir el càrrec. A la polítuca interna va ordenar la prohibició de viatjar a ciutadans de diversos països de majoria musulmana, citant precaucions de seguretat empleada després de desafiaments legals.
