-
Convocatòria dels Estats Generals (maig 1789)
Esdeveniment: La convocatòria dels Estats Generals va tenir lloc a causa de la crisi econòmica que patia França, marcada per una greu fallida de la hisenda pública i un augment del deute nacional.
Petita explicació: Aquest esdeveniment va reunir els representants dels tres estaments (nobles, clergat i tercer estat) per discutir solucions a la crisi, però va acabar desencadenant un descontentament generalitzat que conduiria a la Revolució Francesa. -
Creació de l'Assemblea Nacional (17 juny 1789)
Esdeveniment: El 17 de juny de 1789, el tercer estat, representant la majoria de la població, es va declarar Assemblea Nacional, després de sentir-se exclòs de les discussions i decisions dels Estats Generals.
Petita explicació: Aquesta acció va marcar un moment crucial en la Revolució Francesa, ja que el tercer estat va reivindicar la seva sobirania i el dret a representar el poble, la qual cosa va portar a la ruptura amb l'Antic Règim i a la demanda d'una nova constitució. -
Gran Por (juliol 1789)
Esdeveniment: Al juliol de 1789, es va desencadenar una onada de por i pànic entre la població rural de França davant la possibilitat d'una repressió militar per part del rei.
Petita explicació: Aquest Gran Por va provocar revoltes agràries i la destrucció de les propietats dels nobles, accelerant així el procés de la Revolució Francesa i la caiguda de l'Antic Règim. -
Assalt de la Bastilla (14/07/1789)
Esdeveniment: El 14 de juliol de 1789, els ciutadans de París van assaltar la Bastilla, una presó que simbolitzava la tirania del règim absolut.
Petita explicació: L'assalt a la Bastilla es considera un símbol de la Revolució Francesa i del principi del final de la monarquia absoluta, ja que representava la lluita del poble contra l'opressió i la tirania del rei, així com l'inici de la mobilització popular a favor de la llibertat i la igualtat. -
Decret d'Abolició del feudalisme (4 agost 1789)
Esdeviment: El 4 d'agost de 1789, l'Assemblea Nacional va aprovar un decret que abolia les càrregues feudals i els drets dels nobles sobre els pagesos.
Petita explicació: Aquest decret va marcar el final del sistema feudal a França i va representar un pas important cap a la igualtat jurídica i la llibertat dels pagesos, en el context de la Revolució Francesa. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 d'agost 1789)
Esdeveniment: El 26 d'agost de 1789, l'Assemblea Nacional va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que establia els drets fonamentals de tots els ciutadans.
Petita explicació: Aquesta declaració va ser un document clau de la Revolució Francesa, que va proclamar la llibertat, la igualtat i la fraternitat com a principis fonamentals, i va influir en la formació de democràcies modernes. -
Constitució civil del clergat (24 agost 1790)
Esdeveniment: El 24 d'agost de 1790, l'Assemblea Nacional va aprovar la Constitució civil del clergat, que sotmetia l'Església a l'autoritat de l'Estat i reorganitzava la seva estructura. Explicació breu: Aquesta llei va provocar una profunda divisió entre els clergues que acceptaven la nova constitució i els que s'hi oposaven, contribuint al conflicte entre la revolució i l'Església catòlica. -
Intent de fugida de Lluís XVI (20 juny 1791)
Esdeveniment: El 20 de juny de 1791, el rei Lluís XVI va intentar fugir de París amb la seva família per escapar de la revolució, però va ser detingut a Varennes. Explicació breu: Aquesta fugida fallida va minar la seva credibilitat i va provocar un augment del descontentament envers la monarquia, contribuint a la seva eventual destitució i execució. -
Constitució (3 setembre 1791)
Esdeveniment: El 3 de setembre de 1791, l'Assemblea Nacional va aprovar la primera constitució francesa, establint una monarquia constitucional. Explicació breu: Aquesta constitució va instaurar la separació de poders, la sobirania nacional i el sufragi censatari, marcant una etapa significativa en la transició de França cap a un sistema polític més democràtic. -
Declaració de guerra d'Àustria i Prússia (abril 1792)
Esdeveniment: Al abril de 1792, França va declarar la guerra a Àustria i Prússia, preocupada per la possible intervenció de les potències absolutistes en la revolució. Explicació breu: Aquesta guerra va ser motivada pel temor que els monarques europeus poguessin restaurar la monarquia a França, i va provocar una escalada de tensions que va conduir a la radicalització del moviment revolucionari i a l'ascens dels jacobins. -
Assalt de les masses populars al Palau Reial - caiguda de la monarquia (10 agost 1792)
Esdeveniment: El 10 d'agost de 1792, les masses populars van assaltar el Palau Reial de les Tuileries a París, on es trobava Lluís XVI, en una acció per derrocar la monarquia. Explicació breu: Aquest assalt va resultar en la caiguda de la monarquia i en la detenció de Lluís XVI, marcant un gir decisiu en la Revolució Francesa que va portar a l'establiment de la Primera República. -
Period: to
Convenció girondina (setembre 92 al juny del 93)
Esdeveniment: La Convenció girondina es va establir al setembre de 1792 i va dominar la política francesa fins al juny de 1793, amb els girondins controlant les institucions del govern. Explicació breu: Aquest període es va caracteritzar per una política moderada, però també va enfrontar-se a importants desafiaments com la guerra exterior i l’oposició interna, cosa que va acabar conduint a la seva caiguda davant la radicalització dels jacobins. -
Execució de Lluís XVI (21 gener 1793)
Esdeveniment: El 21 de gener de 1793, Lluís XVI va ser executat per guillotina a París després de ser jutjat i condemnat per traïció. Explicació breu: La seva execució va ser un acte simbòlic que va marcar la fi de la monarquia a França i va intensificar les tensions amb les potències europees, que temien la difusió de les idees revolucionàries. -
Period: to
Convenció jacobina (Terror) (juny del 93 al juliol del 94)
Esdeveniment: La Convenció jacobina, que va tenir lloc entre juny de 1793 i juliol de 1794, es va caracteritzar pel govern dels jacobins, liderat per figures com Maximilien Robespierre. Explicació breu: Aquest període, conegut com el "Terror", es va centrar en la repressió de l'oposició política, amb l'ús de la guillotina com a eina de control, la qual cosa va provocar milers d'execucions i una atmosfera de por generalitzada que va culminar en la caiguda de Robespierre. -
Period: to
Convenció termidoriana o Directori (gener 1795 al novembre de 1799)
Esdeveniment: La Convenció termidoriana, coneguda com el Directori, va ser establerta després de la caiguda dels jacobins al juliol de 1794 i va governar França fins al novembre de 1799. Explicació breu: Aquest període es va caracteritzar per una certa estabilitat política i la reestructuració de les institucions, però també per la corrupció i la insatisfacció social, que finalment van portar al cop d'estat de Napoleó Bonaparte i al seu ascens al poder. -
Cop d'estat de Napoleó (9 novembre 1799)
Esdeveniment: El 9 de novembre de 1799, Napoleó Bonaparte va realitzar un cop d'estat, conegut com el 18 de Brumari, que va derrocar el Directori. Explicació breu: Aquest cop d'estat va establir un nou govern conegut com el Consulat, amb Napoleó com a primer cònsol, marcant el final de la Revolució Francesa i l'inici del seu règim autoritari i de les reformes que transformarien França i Europa. -
Creació de la Convenció (20 setembre 1792)
Esdeveniment: El 20 de setembre de 1792, es va crear la Convenció Nacional, un nou òrgan legislatiu que substituïa l'Assemblea Legislativa. Explicació breu: La Convenció va assumir el poder en un moment crític de la Revolució, i va ser responsable de la proclamació de la República, així com de la decisió de l'execució de Lluís XVI, marcant una etapa radical en la història francesa. -
Proclamació de la República (22 setembre 1792)
Esdeveniment: El 22 de setembre de 1792, la Convenció Nacional va proclamar la Primera República Francesa, posant fi a la monarquia. Explicació breu: Aquesta proclamació va marcar un moment històric en la Revolució Francesa, simbolitzant la voluntat del poble de posar en pràctica els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, i iniciant una nova era política a França.