Eix cronològic de la Revolució Francesa

  • Convocatòria dels Estats Generals

    Convocatòria dels Estats Generals
    Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial, particularment en matèria fiscal.
  • Gran Por

    Gran Por
    La toma de la Bastilla, el 14 de julio de 1789, se conmemora en Francia desde hace más de un siglo. En los primeros meses de la Revolución Francesa, reina una gran agitación en París. En la primavera de 1789, los Estados Generales, negándose a disolverse, se han transformado en Asamblea Nacional Constituyente.
  • Assalt de la Bastilla

    Assalt de la Bastilla
    El poble havia deixat a la Bastilla moltes víctimes de l'arbitrarietat, però es va haver de rendir a l'evidència en el moment de la seva caiguda, el 14 de juliol de 1789, que no comptava més que un grapat de falsaris, un home jove tornat boig, August Taverner, un noble incestuós i un còmplice de Robert-François Damiens, autor d'una temptativa d'assassinat sobre Lluís XV
  • Decret d'Abolició del feudalisme

    Decret d'Abolició del feudalisme
    L'Assemblea Nacional Constituent francesa va respondre a la “Gran Por” amb el Decret d'Abolició del Sistema Feudal, votat la nit del 4 d'agost de 1789. D'aquesta manera es suprimien les prestacions personals i la resta dels privilegis feudals (delmes, drets de caça, monopolis senyorials, etc.
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

    Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
    Els conceptes de la Declaració provenen dels deures filosòfics i polítics de la Il·lustració, com l'individualisme, el contracte social teoritzat pel filòsof ginebris Rousseau i la separació de poders propugnada pel baró de Montesquieu.
  • Intent de fugida de lluís XVI

    Intent de fugida de lluís XVI
    El 20 de junio de 1790 María Antonieta, Luis XVI y sus hijos intentaron largarse de Francia tras un año y medio recluidos por los revolucionarios en el palacio de las Tullerías. El objetivo era salir de allí y pedir ayuda al resto de monarquías europeas.
  • La Constitució Civil del Clergat

    La Constitució Civil del Clergat
    La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790. Sancionada en contra de la seva voluntat per Lluís XVI el 24 d' agost de 1790. Es converteix en la llei del 12 de juliol i 24 d'agost de 1790.
  • Constitució

    Constitució
    La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional.
  • Declaració de guerra d'Àustria i Prússia

    Declaració de guerra d'Àustria i Prússia
    El 20 d'abril de 1792, l'Assemblea Nacional francesa aprovà per majoria declarar la guerra a Àustria, després d'haver escoltat la lectura de tota una llista de greuges presentada pel ministre d'afers estrangers Charles François Dumouriez, qui preparà una immediata invasió dels Països Baixos austríacs, on esperava que la població local s'alcés contra el domini austríac.
  • Assalt de les masses populars al Palau Reial

    Assalt de les masses populars al Palau Reial
    La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra
  • Creació de l'Assemblea Nacional

    Creació de l'Assemblea Nacional
    L'Assemblea Nacional francesa és una de les dues parts del parlament bicameral de França. L'altra cambra és el Senat. L'Assemblea Nacional consta de 577 diputats, cadascun dels quals es tria en fins a dues rondes de votació i representa una circumscripció electoral específica