-
El cop d'estat
Fou dissenyat per un sector de l'exèrcit, amb el general Sanjurjo com a cap de la conspiració i el general Mola com a director d'aquesta, després del triomf del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936. Començà el 17 de juliol de 1936 a Melilla, quan el coronel Yagüe s'aixecà en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. Va fracassar, a causa de la divisió de l'exèrcit i de les forces de l'ordre públic, de l'acció del govern i de la resistència popular. -
Setge d'Oviedo
El Setge d'Oviedo van ser les operacions militars que van tenir lloc al voltant d'aquesta ciutat entre el 17 de juliol de 1936 i el 17 d'octubre de 1936. Després del cop d’estat Oviedo es va unir a les forces revoltades i des de les hores va quedar assetjada per les milícies mineres i obreres que s’havien mantingut fidels a la República, fins que el 17 d'octubre forces revoltades procedents de Galícia van aconseguir trencar el setge a què estava sotmesa la ciutat i connectar Galícia amb Oviedo. -
Period: to
Primera etapa: Objectiu Madrid
L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid. El general Mola ja ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central.
Així doncs, Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. -
Entrada dels franquistes a la península
El juliol de 1936, les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. -
Period: to
El govern de Giral
Per aturar la insurrecció va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, on s’incloïen les milícies. Així el poder de l’Estat fou substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. A més van sorgir consells, comitès i juntes que s’ocupaven d’organitzar les columnes de voluntaris per anar al front, l’ordre públic, l’economia...En algunes zones comitès i juntes van formar consells regionals. -
Entrada a Almendralejo, Mérida i Badajoz
A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo (entre el 7 i el 15 d'agost de 1936), Mérida (entre el 10 i l'11 d'agost de 1936) i Badajoz (el 14 d'agost de 1936), on hi va haver una forta repressió. -
Tancament frontera francesa i ocupació d'Irun i Sant Sebastià
El setembre de 1936, al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun (entre el 27 d'agost i el 5 de setembre de 1936) i Sant Sebastià (el 13 de setembre de 1936). -
Period: to
El govern de Largo Caballero
A causa de la reclamació d’un poder estatal fort i un pacte antifeixista que van fer gran part de les forces polítiques a la darreria de l’estiu de 1936, Largo Caballero (membre del PSOE i secretari general de la UGT) va formar el 5 de setembre de 1936 a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Aquest pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat. -
Alliberament de l'alcàsser de Toledo
En el seu camí cap a Madrid, Franco va ordenar desviar les tropes i alliberar Toledo per trencar el setge a què estava sotmès el general Moscardó, que resistia l'encerclament republicà a l'alcàsser. L'alliberament de l'alcàsser de Toledo es va produir el 27 de setembre de 1936 i va aconseguir endarrerir la presa de Madrid, fet que va permetre als republicans guanyar temps per preparar la defensa de la capital. -
Ofensiva a Madrid
A partir del mes d’octubre de 1936 (entre el 8 i el 23 de novembre de 1936), l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada, degut al fet que els republicans havien capturat un tanc rebel, en el qual van trobar una còpia del pla d'atac i la Junta de Defensa de Madrid va preparar-se millor. Així doncs, els nacionals no van poder prendre la ciutat. -
Ocupació de Màlaga
Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga (entre el 3 de febrer i el 8 de febrer de 1937), amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Batalla del Jarama
La Batalla del Jarama (des del 6 de febrer de 1937 fins al 27 de febrer de 1937) fou el tercer intent de les tropes franquistes de fer-se amb Madrid, per això el febrer de 1937 van atacar el sud de la capital, però no van aconseguir aïllar-la. La principal causa va ser la gran resistència mostrada per les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Ofensiva a Guadalajara
Va succeir entre el 8 i el 23 de març de 1937 al voltant de la ciutat de Guadalajara en un intent dels nacionals per penetrar a la capital per prendre Madrid pel nord-oest després del fracàs a la batalla del Jarama. No obstant això, les dificultats del terreny i la climatologia van fer que les tropes franquistes, juntament amb el Corpo Truppe Volontarie, tornessin a perdre l’oportunitat de conquerir Madrid. -
Bombardeig de Guernica
Fou un bombardeig organitzat per l'exèrcit nacional, que va utilitzar els avions italians i els de la legió còndor alemanya. L'atac pretenia castigar la població civil i no va ser improvisat, perquè es va escollir una de les ciutats simbòliques del nacionalisme basc i es va dur a terme un dilluns, que era el dia de mercat. Al final del dia, unes 250 persones havien mort, milers van resultar ferides i la localitat va quedar totalment destruïda. -
Period: to
Segona Etapa: Ocupació de la franja cantàbrica
A causa de les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i concentrar les accions militars cap a la franja cantàbrica. L'estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República. -
Fets de maig de 1937
Enfrontaments armats produïts entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona arran de les fortes tensions polítiques i sindicals que formaven el govern. Durant 4 dies es van enfrontar forces d’ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i Estat Català contra militants de la CNT i la FAI, altres grups anarquistes i el POUM. Van influir en l’evolució política de la zona republicana perquè la influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar en tots els àmbits. -
Period: to
El govern de Negrín
El curs desfavorable de la guerra va posar en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d’esquerra que van utilitzar la seva negativa a il·legalitzar el POUM per forçar una crisi de govern i exigir la seva dimissió. Així doncs, va ser substituït per Juan Negrín i durant el seu govern el POUM va ser declarat il·legal, al novembre es va traslladar el govern de València a Barcelona i al maig es va publicar el Programa dels Tretze Punts per posar fi a la guerra. -
Batalla de Bilbao
Va tenir lloc entre el 13 i el 19 de juny de 1937. La possessió de Bilbao era elemental per a tots dos bàndols, tant per la seva situació estratègica a la franja cantàbrica controlada per la República, com per les seves indústries pesants i fàbriques d'armes. Després d'una ofensiva llarga i sagnant dels rebels, a principis de juny les seves tropes es trobaven davant de la capital biscaïna i un cop superada l’última barrera que els quedava van poder ocupar-la. -
Batalla de Brunete
La Batalla de Brunete va succeir entre el 5 i el 25 de juliol de 1937 i l’objectiu de l’exèrcit de la República fou des d’un principi alleugerir la pressió sobre Madrid i desviar efectius militars de l'exèrcit del nord, per tal d’intentar endarrerir o evitar l’ofensiva franquista sobre el nord. No va funcionar, a causa que al final de la batalla, el front continuava gairebé al mateix lloc, hi havia hagut moltíssimes baixes i només van aconseguir retardar un mes la caiguda del Nord. -
Entrada a Santander i Astúries
Des del punt de vista estratègic la batalla de Brunete i de Belchite van ser defensives, ja que no van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular, perquè les tropes de Franco van entrar a Santander (entre el 14 d’agost i el 17 de setembre de 1937) i a Astúries (entre l’1 de setembre i el 21 d’octubre de 1937) amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va afectar greument a la República. -
Batalla de Belchite
A l'estiu de 1937 les posicions al front d'Aragó feia uns mesos que no canviaven. Aragó era un seguit de posicions ben defensades on poder fer maniobres d'infiltració. Aquesta va ser l'opció dels republicans que pressionats pels èxits franquistes i amb la necessitat d’aturar el seu avenç al nord van iniciar una ofensiva cap a Saragossa que fracassà i es convertí en la batalla de Belchite (24 d'agost - 3 de setembre de 1937), un enfrontament casa per casa per la possessió de la localitat. -
Batalla de Terol
Començà el 15 de desembre de 1937 quan a causa de les pressions exercides per alguns grups republicans, hi va haver un canvi de cap de govern de Largo Caballero per Juan Negrín. El nou govern va intentar desviar l’atenció dels nacionals sobre Madrid amb una ofensiva contra Terol. Inicialment semblava que el bàndol governamental aconseguiria la victòria, però aquesta situació no va durar gaire, ja que s'iniciaren una sèrie d’esdeveniments que van conduir a la seva derrota el 22 de febrer de 1938. -
Period: to
Tercera etapa: Batalla de l'Ebre
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. El nou exèrcit republicà va desfermar diferents ofensives. -
Ofensiva d'Aragó
Franco va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes a la Batalla de Terol per iniciar la campanya d'Aragó. L'ofensiva començà el 7 de març i finalitzà el 19 d'abril després de l'arribada de l'Exèrcit Franquista al mar Mediterrani i l'aïllament de Catalunya. Va afectar greument les forces republicanes de l’Exèrcit de l’Est, va dividir en dos el territori republicà, va provocar una greu crisi interna del Govern Negrín i la caiguda del Ministre de Defensa Nacional, Indalecio Prieto. -
Entrada dels nacionals a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses
El dia 29 de març de 1938, la 5a Divisió de Navarra, després de vèncer l'esporàdica resistència a la Granja d'Escarp, va ocupar, en primer lloc, la població de Seròs, establint un petit cap de pont a la riba oposada del riu Segre. A mitja tarda, l'exèrcit nacional var arribar fins a Aitona i Soses. -
Retirada dels republicans i caiguda Lleida
El 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. -
Derogació Estatut de Catalunya
El 5 d'abril de 1938, només ocupar Lleida, el general Francisco Franco va derogar l'Estatut de Catalunya, complint així el compromís d'imposar «una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española». -
Ocupació Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus
Poc després que Lleida fos ocupada pels nacionals, aquests van ocupar Balaguer (entre el 5 i el 6 d'abril de 1938), Tremp i Camarasa (7 d'abril de 1938) i centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació de Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Programa dels Tretze Punts
Intent de negociació proposat el 30 d’abril de 1938 al bàndol franquista pel cap del govern republicà, Juan Negrín, amb el qual pretenia arribar a un acord amb els insurrectes que permetés el cessament de la lluita armada i el manteniment de la República. Malgrat això, Franco no el va acceptar. -
Darrera ofensiva Estat Major Republicà (inici de la Batalla de l'Ebre)
El 25 de juliol de 1938, L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establert el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Batalla de l'Ebre
Es va produir entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938. Inicialment els nacionals van perdre un gran nombre d’homes, en canvi, els contraris també van perdre terrenys, per aquest motiu el govern de Negrín va començar a buscar suport polític a altres països com França o Anglaterra, però no ho va rebre cap ajuda. Aquest fet va ocasionar que el novembre de 1938 no poguessin superar la darrera contraofensiva franquista, que va empènyer els republicans a l'altra banda de l'Ebre. -
Acord de Munich
Pacte subscrit el 30 de setembre de 1938 pels caps de govern d’Alemanya (Hitler), Itàlia (Mussolini), França
(Daladier) i la Gran Bretanya (Chamberlain), sense intervenció del govern de Praga, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d’un plebiscit
supervisat internacionalment; però, abans que aquest es pogués celebrar, l’exèrcit alemany ocupà el territori (1 d’octubre de 1938). -
Contraofensiva dels nacionals i final de la Batalla de l'Ebre
A les acaballes d’octubre de 1938 (30 d'octubre de 1938), una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
Ofensiva de Catalunya
El 23 de desembre de 1938 va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista i va acabar el 10 de febrer de 1939. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Period: to
Quarta etapa: Ocupació de Catalunya
Després de la derrota a la batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Així que en aquesta fase va ser quan es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Entrada a Tarragona i bombardeig de localitats catalanes
El general Yagüe va dirigir les seves divisions marroquines per la costa mediterrània sense trobar gran resistència, mentre que la major part de les tropes republicanes estaven centrades en la defensa del flanc occidental. Així doncs, l'atac franquista des del sud no va poder ser detingut pels pocs batallons republicans adscrits a Tarragona i les tropes de Yagüe van entrar a Tarragona el 15 de gener. Paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Entrada a Barcelona
El 26 de gener les tropes franquistes van aconseguir arribar als cims del Tibidabo i de Montjuïc, i al migdia van entrar al centre de Barcelona sense trobar resistència. Els organismes oficials de la República i la Generalitat havien estat evacuats el dia 22 mentre les restes de l'exèrcit republicà van intentar defensar sense èxit la línia del riu Llobregat. Al mateix moment, la "quinta columna" franquista va fer la seva aparició als carrers barcelonins després de dos anys i mig d'ocultació. -
Period: to
Fi de la República
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, formada per Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Caiguda de Girona
L'avanç del bàndol revoltat va continuar gairebé sense trobar resistència, fins que el general Yagüe juntament amb italians, marroquins i requetès navarresos van prendre Girona, forçant el govern republicà a fugir a Figueres, on el president de govern Juan Negrín va celebrar una reunió final del gabinet republicà i de les Corts republicanes l'1 de febrer, demanant que no hi hagués represàlies polítiques després de la fi de la guerra. -
Exili de diversos caps republicans a França
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la república Manuel Azaña, de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939.
A més, durant aquest període es va iniciar una important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
Llei de responsabilitats polítiques
La llei de responsabilitats polítiques fou una llei que va entrar en vigor el 9 de febrer de 1939 i l’objectiu de la qual era “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja”. A més, a partir d’aquest moment funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. -
Nacionals arriben a Puigcerdà i Portbou
Les tropes franquistes van arribar a Puigcerdà i Portbou.
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. -
Reconeixement oficial del govern de Franco per França i Gran Bretanya
El dilluns 27 de febrer de 1939, França i el Regne Unit reconeixien "de iure" el govern de Franco a Burgos com el govern legítim d'Espanya, després d'obtenir unes vagues i imprecises garanties que no s'executaria els espanyols no delinqüents, tot i que no tenia cap valor sobre el que els passaria als vençuts com havia deixat clar la Llei de Responsabilitats Polítiques. Amb el reconeixement oficial del general Franco es consumava l’abandonament definitiu de la Segona República. -
Manuel Azaña dimiteix com a president de la República
Després que el govern de Franco fou reconegut oficialment per França i Gran Bretanya el 27 de febrer de 1939, Manuel Azaña va renunciar al càrrec de president de la República el 28 de febrer de 1939. -
Cop d'estat a Madrid per part del coronel Casado i creació Consejo de Defensa Nacional
El 5 de març de 1939, el coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Entrada de Franco a Madrid
L’intent de negociació per la pau va ser un fracàs perquè Franco va decidir que només acceptaria la submissió i l’aniquilació dels republicans. Així doncs, el seu exèrcit va entrar a Madrid, on la població que seguia als rebels va prendre el control de la capital i els caps militars republicans van pactar la rendició per a l'endemà, 28 de març de 1939, quan els franquistes entraren a Madrid sense cap resistència i van fer caure la ciutat. -
Ocupació total del territori
En 3 dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete (29 de març de 1939), Alacant i València (totes dues van caure el 30 de març de 1939). -
Darrer comunicat de guerra de Franco posant fi a la Guerra Civil Espanyola
L'1 d'abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.