-
Carbó de Coc
El 1709 va haber una crisi greu en la producció de carbó a les mines. Que afectà directament l'economia i la industria del segle XVIII. -
L'Expansió dels EUA | Declaració d'Independencia
Les 13 colònies britàniques a Amèrica van proclamar la seva independència, iniciant la formació dels Estats Units. -
Pudelació i laminatge de ferro
Al 1783 Henry Cort va desenvolupar el procés de pudelació, millorant la producció de ferro i aconseguint ferro de millor qualitat per a la indústria. -
L'Expansió dels EUA | Tractat de París
Després de guanyar la Guerra d'Independència, el Tractat de París va reconèixer la independència dels EUA i els va otorgar gran part del territori a l'oest del riu Mississipí. -
L'Expansió dels EUA | Compra de Luisiana
Els EUA van comprar el territori de Luisiana a França, duplicant la seva mida i obrint el camí cap a l'oest. -
Fi Guerra del Francès
La guerra del Francès va acabar el 1814 amb la retirada de les tropes napoleòniques d'Espanya i el retorn de Ferran VII al tro. -
L'Expansió dels EUA | Compra de Florida
Els EUA van adquirir Florida d'Espanya mitjançant un tractat, consolidant el seu control sobre el sud del país. -
El pronunciament de Riego
El pronunciament de Riego al 1820 va obligar a Ferran VII a restaurar la Constitució de 1812, iniciant el Trienni Liberal. -
Retorn al Absolutisme
El retorn de l’absolutisme el 1823 es va donar quan Ferran VII, amb suport de la Santa Aliança, va abolir el règim liberal i va recuperar el poder absolut. -
Primers sindicats a Anglaterra
Al 1824 és van legalitzar les associacions de treballadors, que van començar a organitzar-se per defensar els seus drets laborals i millorar les condicions de treball. -
Congrès de Viena
Al 1830, les revolucions a França i altres països van desafiar el ordre conservador de les guerres napoleòniques, provocant canvis polítics importants. -
Unificacions Europees | Zollverein
El Zollverein va ser una unió duanera creada entre els estats alemanys per afavorir el comerç intern, una mesura que va impulsar la unificació econòmica d'Alemanya. -
L'Expansió dels EUA | Annexió de Texas
Texas es va unir als EUA després d'haver estat una república independent, fet que va generar tensions amb Mèxic. -
La Primavera dels Pobles
La Primavera dels Pobles de 1848 va ser una sèrie de revolucions a Europa on la gent va exigir reformes liberals, drets nacionals i democràtics, tot i que la majoria de les revoltes van ser reprimides. -
Publicació de ''El Manifest Comunista''
Karl Marx i Friedrich Engels publiquen ''El Manifest Comunista'', cridant a la revolució proletària per derrocar el capitalisme i establir una societat sense classes socials. -
Unificacions Europees | Petita Alemanya
Al 1848, durant les revolucions europees, es va intentar crear una "Petita Alemanya" sense Àustria, però el projecte va fracassar davant la resistència dels prínceps alemanys i l'oposició d'Àustria. -
L'Expansió dels EUA | Tractat de Guadalupe Hidalgo
Després de la guerra amb Mèxic, els EUA van adquirir els territoris de Califòrnia, Nevada, Utah, Arizona i altres, mitjançant el Tractat de Guadalupe Hidalgo. -
L'Expansió dels EUA | Compra de Gadsen
Els EUA van comprar una petita porció de terra a Mèxic, coneguda com el "Tractat Gadsden", per construir una línia ferroviària. -
Unificacions Europees | Cavour i Garibaldi
Cavour, primer ministre del Piemont, i Garibaldi, líder revolucionari, van unir forces per aconseguir la unificació d'Itàlia, derrotant Àustria i alliberant el sud. -
Unificacions Europees | Guillem I i Otto von Bismarck
Guillem I va assumir el tron de Prússia, i amb Otto von Bismarck com a primer ministre, va començar a implementar una política de militarisme i unificació alemanya a través de la guerra. -
Unificacions Europees | Victor Manuel II
Víctor Manuel II va ser coronat rei d'Itàlia després de la unificació del país, amb el Piemont com a nucli central. -
Guerra Civil Americana
La Guerra Civil Americana de 1861 va ser el conflicte entre els estats del nord (Unió) i els del sud (Confederació), principalment per la qüestió de l'esclavitud i els drets dels estats. Va acabar amb la victòria del nord i l'abolició de l'esclavitud. -
Fundació Primera Internacional | AIT
Es va fundar la ''Primera Internacional'', una organització que agrupava sindicats i partits socialistes de diferents països per lluitar pels drets laborals, la justícia social i la revolució socialista. -
Unificacions Europees | Guerra dels Ducats
Prússia i Dinamarca van guanyar la Guerra dels Ducats, obtenint els territoris de Schleswig i Holstein, el que va permetre consolidar la influència prussiana a Alemanya. -
Unificacions Europees | Annexiò Vennetò
Itàlia va annexar Vèneto després de la guerra amb Àustria, amb el suport de Prússia, completant una part important de la unificació. -
Unificacions Europees | Guerra Austro-Prussiana
Prússia va vèncer Àustria en la Guerra austro-prussiana, dissolvent la Confederació Germànica i creant la Confederació del Nord d'Alemanya sota la seva direcció. -
Publicació de ''El Capital'' | Karl Marx
Karl Marx va publicar el primer llibre "El Capital", on analitzava el sistema capitalista, la seva dinàmica econòmica i les condicions d'explotació del treballador, posant les bases per al pensament marxista. -
L'Expansió dels EUA | Compra d'Alaska
Els EUA van comprar Alaska a Rússia, expandint el seu territori cap al nord. -
Obertura del canal de Suez
Es va inaugurar el Canal de Suez, connectant el Mar Mediterrani amb el Mar Roig. Aquesta obra va reduir el temps de navegació entre Europa i Àsia, convertint-se en un punt clau per al comerç mundial. -
Unificacions Europees | Annexiò Estats Pontificis
Itàlia va annexar els Estats Pontificis, i Roma es va convertir en la nova capital del país, completant la unificació. -
Unificacions Europees | Guerra Franco-Prussiana
Prússia va derrotar França en la Guerra franco-prussiana, unificant els estats alemanys sota la seva direcció i provocant la caiguda de Napoleó III. -
Unificacions Europees | Reich II
Amb la victòria a la guerra franco-prussiana, es va proclamar el II Reich, unificant Alemanya sota l'emperador Guillem I de Prússia. -
La comuna de París
Programa revolucionari on es fan grans cambis com la eliminació de la propietat privada, el treball nocturnes i es separa la esglèsia del estat. -
Llei contra la Internacional I
Desprès dels fets de la Comuna de París, la AIT va ser declarada “fora de la llei” i els seus membres van ser perseguits. -
Dissolució Internacional I
Les diferències ideològiques entre anarquistes i marxistes, i especialment l’enemistat entre els líders de les dues tendències (Marx i Bakunin) donen lloc a la seva dissolució al 1876. -
La Declaració de Kropotkin
Petr Kropotkin, va defensar la idea de l'anarcocomunisme, creient en la possibilitat d'una societat sense estat ni propietat privada, basada en la solidaritat, l'ajuda mútua i l'autogestió. -
La Conferencia de Berlín
Les potències europees van celebrar la Conferència de Berlín per repartir-se Àfrica sense tenir en compte les poblacions locals, establint normes per a la colonització i l'expansió imperialista al continent. -
Mort de 7 policies | 4 de Maig
El 4 de maig, quan dissolien un míting al que assistien 15.000 persones, una bomba va matar a 7 policies. -
Mort de 6 treballadors | 3 de Maig
El 3 de maig els trets de la policia mataven a 6 treballadors i en ferien a diverses desenes. -
Vaga General | 1 de Maig
El 1 de maig de 1886 els treballadors de les ciutats industrialitzades dels Estats Units iniciaren una Vaga General per la jornada de 8 hores, seguint la convocatòria de la Federació Nordamericana del Treball. -
Dissolució de 50000 treballadors | 2 de Maig
El 2 de maig de 1886 la policía va dissoldre violentament una concentració de 50.000 trabajadores. -
Creació de nova Internacional | Internacional II
Es va crear a París al 1889 commemorant el centenari de la Revolució Francesa. -
Dia Mundial de la Lluita Obrera
El Congrés de la Internacional Socialista del 1889 va decidir convertir el 1r de maig en el “dia mundial de la lluita obrera” -
L'Expansió dels EUA | Annexió de Hawái
Els EUA van annexar Hawái i, després de la guerra amb Espanya, van adquirir Puerto Rico, Guam i les Filipines. -
Dissolució Internacional II
Degut principalment al començament de la Guerra Mundial I, la Internacional II es disoleix. -
Guerra Mundial I
Al 1914 començà la Guerra Mundial I degut a tensions entre potències europees i l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, que va activar aliances militars i va escalar el conflicte. -
Obertura del canal de Panamá
Es va inaugurar el Canal de Panamà, connectant l'oceà Atlàntic amb el Pacífic. Aquesta obra va revolucionar el comerç mundial, reduint el temps i la distància de navegació entre els dos oceans. -
Period: to
Guerra de Moviments (1914-1915)
La guerra de moviments (1914-1915) va ser la fase inicial de la Primera Guerra Mundial, amb grans ofensives ràpides. A l’oest, Alemanya va avançar amb el Pla Schlieffen, però va ser aturada a la batalla del Marne, iniciant la guerra de trinxeres. A l’est, Alemanya va derrotar Rússia a Tannenberg, mentre Àustria-Hongria patia a Galítsia. A finals de 1915, el front es va estabilitzar, donant pas a la guerra de posicions. -
Atemptat a Saravejo
L’atemptat de Sarajevo va tenir lloc el 28 de juny de 1914, quan Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, va assassinar l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria i la seva esposa Sofia. L’arxiduc era hereu al tron de l’Imperi Austrohongarès, i el seu assassinat va desencadenar una sèrie de tensions polítiques i diplomàtiques que van portar a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. L’atemptat va ser organitzat per la Mà Negra, una societat secreta nacionalista sèrbia. -
Ultimàtum Austríac a Sèrbia
L’ultimàtum austrohongarès a Sèrbia (23 de juliol de 1914) exigia mesures contra el nacionalisme serbi després de l’atemptat de Sarajevo. Sèrbia va acceptar gairebé tot, però va rebutjar la supervisió austríaca. Àustria-Hongria va considerar la resposta insuficient i va declarar la guerra el 28 de juliol, desencadenant la Primera Guerra Mundial. -
Mobilització Russa
El 31 de juliol de 1914, Rússia va ordenar la mobilització general en suport de Sèrbia després de la declaració de guerra d’Àustria-Hongria. Això va provocar una resposta immediata d’Alemanya, que va considerar l’acció una amenaça i va declarar la guerra a Rússia l’1 d’agost, accelerant l’inici de la Primera Guerra Mundial. -
Ultimàtum Alemany a Rusia i França
L’1 d’agost de 1914, Alemanya va enviar un ultimàtum a Rússia exigint que aturés la seva mobilització, però Rússia no va cedir, i Alemanya li va declarar la guerra. El 2 d’agost, Alemanya va enviar un ultimàtum a França demanant la seva neutralitat, però França es va negar a respondre clarament. Com a resultat, Alemanya va declarar la guerra a França el 3 d’agost, expandint el conflicte europeu. -
Mobilitzacións i Invasió de Bèlgica
El 1r d’agost de 1914, Alemanya va ordenar la seva mobilització general després de declarar la guerra a Rússia. França va respondre amb la seva pròpia mobilització el 2 d’agost, preparant-se per al conflicte. El 4 d’agost, Alemanya va envair Bèlgica per aplicar el Pla Schlieffen, que buscava atacar França ràpidament passant pel territori belga. Aquesta invasió va violar la neutralitat de Bèlgica i va portar el Regne Unit a declarar la guerra a Alemanya el mateix dia. -
Situació Exèrcit Alemany i Revolta de Novembre del 1917
A finals de 1917, l'exèrcit alemany es trobava esgotat després d'anys de guerra. Tot i haver aconseguit avantatges a l’est després de la Revolució Russa, al front occidental la situació era difícil, amb les tropes debilitades i la moral baixa. Mentrestant, al novembre de 1917, a Rússia, la Revolució d’Octubre (segons el calendari julià) va portar els bolxevics al poder, i Lenin va negociar una pau amb Alemanya, culminant en el Tractat de Brest-Litovsk (març de 1918). -
Triomf Revolució Bolxevic i Pau de Brest-Litovsk
La Revolució Bolxevic va triomfar el 7 de novembre de 1917 (25 d’octubre segons el calendari julià), quan els bolxevics, liderats per Lenin, van derrocar el govern provisional rus. Van establir un estat socialista i van iniciar negociacions de pau amb Alemanya. Això va portar al Tractat de Brest-Litovsk, signat el 3 de març de 1918, en què Rússia es retirava de la Primera Guerra Mundial. -
Derrota al F.Or. (Aus-Hon) → Petició Armistici
El 1918, l'exèrcit austrohongarès va patir una greu derrota al front oriental durant l'ofensiva final de les forces aliades. Aquesta derrota, juntament amb les dificultats internes com els moviments nacionalistes i les revoltes, va debilitar molt l'Imperi Austrohongarès. A causa de la situació desesperada, el 3 de novembre de 1918, Àustria-Hongria va demanar un armistici a les potències aliades, posant fi a la seva participació en la Primera Guerra Mundial. -
2a. Bat. Marne → Derrota ALE
La Segona Batalla del Marne va tenir lloc entre el 15 de juliol i el 6 d’agost de 1918. Va ser l'última gran ofensiva alemanya al front occidental. Alemanya va intentar aprofitar la seva superioritat numèrica per trencar les línies franceses i aliades, però va ser aturada per una ofensiva aliada combinada, que incloïa forces franceses, britàniques i americanes. La derrota alemanya va ser decisiva, ja que va marcar l'inici de la retirada alemanya a gran escala. -
Armistici de Compiègne
L'armistici de Compiègne es va signar el 11 de novembre de 1918 a la Compiègne, França, posant fi a la Primera Guerra Mundial. Alemanya, després de les seves derrotes al front occidental i amb el col·lapse del seu front intern, va acceptar les dures condicions imposades per les potències aliades. Les condicions incloïen la retirada de les tropes alemanyes de territori ocupat, la desmilitarització de la zona de Rhin.