-
Period: 1400 to 1560
RENAIXEMENT
El Renaixement és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. Aquesta època va ser marcada per la recuperació de la cultura clàssica grecoromana, la creació de nous estils artístics i literaris, i el desenvolupament de nous camps científics. -
1440
Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440. L'escultura representa el David moments després d'haver vençut al Goliat. És la primera estàtua exempta de l'escultura renaixentista que es va realitzar en bronze tota nua. -
Period: 1450 to
HUMANISME
L'humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics. -
1453
L'IMPERI OTÒMA CONQUESTA CONSTANTINOBLE
La caiguda de Constantinoble fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient, per l'exèrcit del soldà otomà Mehmet II entre el 6 d'abril i el 29 de maig del 1453. La caiguda de la ciutat en mans dels turcs constituí el punt final de l'Imperi Romà. -
1455
Invenció de la Impremta
La invenció de la impremta és un capítol molt important en la història de la humanitat, ja que va revolucionar la manera de comunicar-se i difondre coneixements. La impremta va ser inventada per Johannes Gutenberg, un impressor alemany. Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges. -
1469
CASAMENT D'ISABEL DE CASTELLA AMB FERRAN D'ARAGÓ
El príncep Ferran d'Aragó, i Isabel germana del rei de Castella es van unir en matrimoni en secret que van governar com a Reis Catòlics. Aquesta unió de corones no va comportar que els dos territoris es fusionés en un sol regne, sinó que van formar una monarquia dual. D'aquesta manera, els dos regnes conservaven l'autonomia i la independència dels monarques a cadascun dels seus regnes, però treballaven conjuntament en política exterior i en matèria religiosa i militar. -
1478
CREACIÓ DEL TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ
El tribunal de la inquisició es va crear pels Reis Catòlics i consistia d'un seguit d'institucions judicials per assegurar el predomini del cristianisme i a combatre els jueus. I que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses). Va ser l'única institució comuna d'Aragó i Castella durant molt de temps. Aquest fet va enfortir la monarquia. -
Period: 1479 to 1516
REGNAT DELS REIS CATÒLICS
El regnat dels Reis Catòlics d'Isabel i Ferran va marcar el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna a la península Ibèrica. Els monarques van ampliar els territoris peninsulars dels seus regnes i van desenvolupar una política exterior orientada a la consolidació dels seus dominis al Mediterrani i a l'obertura de noves rutes atlàntiques. Durant el seu regnat també va tenir lloc el viatge de Cristòfor Colom cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que el va portar el descobriment d'Amèrica. -
1486
SENTÈNCIA ARBITRAL DE GUADALUPE
La Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II, amb l'objectiu d'acabar amb el conflicte entre els pagesos de remença i els seus senyors del treball. Aquesta sentència va posar la fi dels maltractaments, etc. (mal usos) i iniciava una nova etapa al camp catalanoaragonès. Van exigir als pagesos a pagar un rescat si volia abandonar la terra que treballava. O també es va generalitzar el contracte d'emfiteusi (el pagès tenia el dret d'ús de la terra que treballava). -
1490
Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci
L'Home de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions del cos humà, realitzat a partir dels textos del tractat D'Arquitectura de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma, del qual el dibuix pren el nom. -
1492
CONQUESTA DEL REGNE DE GRANADA
Una de les estratègies dels Reis Catòlics per afavorir el seu objectiu: la unió de tots els territoris peninsulars sota la seva corona, va ser la conquesta del Regne de Granada. En aquest regne, els nassarites governaven l'últim regne musulmà de la península, després d'una guerra que va durar entre l'any 1482 i l'any 1492, el rei Boabdil, l'últim rei nassarita, va acceptar la rendició i Granada va passar a formar part (va fusionar amb el regne de Castella) del regne de Castella. -
1492
EXPULSIÓ DELS JUEUS DE LA CORONA HISPÀNICA
L'expulsió dels jueus va ser ordenada pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, d'obligar els jueus a convertir-se al cristianisme o a abandonar els regnes. Els nous cristians van ser anomenats conversos i el tribunal de la inquisició els vigilava de prop per impedir-los practicar la seva religió anterior. Aquesta expulsió va ser considerada com un perill per al procés d’unitat política. -
1492
DESCOBRIMENT D'AMÈRICA
El descobriment d'Amèrica es refereix a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques al segle XV. Especialment, Cristòfor Colom, era un mariner genovès que estava interessat pels projectes marítims de Castella i Portugal, d'aquesta manera, va iniciar un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el va dur fins a Amèrica. Aquest nou descobriment va tindre una gran repercussió i èxit arreu d'Europa. -
Period: 1492 to
EDAT MODERNA
L'edat moderna es caracteritza per una sèrie de canvis significatius en la societat, la política, l'economia, la ciència i la cultura. Aquesta època es marcà per la consolidació de les monarquies absolutes, el Renaixement i l'Humanisme, que van donar lloc a una crisi de l'autoritat absoluta i a una revolució en la forma de govern. -
1493
SEGON VIATGE DE COLOM A AMÈRICA
Colom va tornar a salpar amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel·les), en direcció a les Índies des del port de Cadis. L'objectiu d'aquest viatge va ser explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris que havien descobert sota el conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació de difondre el cristianisme que protegien els territoris descoberts de les reclamacions portugueses. -
1497
CONQUESTA DE MELILLA
La conquesta de Melilla es va produir quan uns vaixells, soldats i constructors enviats pel duc de Medina Sidonia, un dels homes més rics de la Corona de Castella, va ocupar la ciutat nord-africana de Melilla amb l'objectiu de conquerir-la, de començar a reconstruir les muralles i la fortalesa de la ciutat. Els reis catòlics van veure Melilla com una manera d'expandir-se al llarg de la costa mediterrània africana. -
1498
TERCER VIATGE DE COLOM A AMÈRICA
Colom va partir des de Sanlúcar de Barrameda que va capitanejar amb vuit vaixells. En aquest viatge, Colom va arribar a la costa nord d'Amèrica del Sud, va descobrir la desembocadura del riu Orinoco explorant el golf de Paria, la Boca de Dragó, i l'illa Margalida, i navegant per les illes de Tobago (Bella Forma) i Granada (Concepció), també va descobrir les illes de Martinica i Trinitat. -
Period: 1501 to
ECONIMIA I POLÍTICA S.XVI
El segle XVI és un període de transició en l'economia i política d'Europa. L'economia es basa en la producció agrícola, el comerç i l'artesanat, mentre que la política es caracteritza per la consolidació de les monarquies i l'aparició de nous estats. El descobriment americà i la Guerra dels Trenta Anys són dos dels fets més importants d'aquesta època. -
1502
EXPULSIÓ DELS MUSULMANS DE LA CORONA HISPÀNICA
Els musulmans de Castella i la Corona d'Aragó van ser tots obligats a convertir-se al cristianisme o anar-se'n. Els musulmans que van acceptar batejar-se van ser anomenats moriscos. Aquesta expulsió va comportar moltes conseqüències, ja que bona part de l'economia estava lligada a l'explotació agrària de la mà d'obra dels moriscos. I també va causar la pèrdua d'una població molt important que va ocasionar que algunes terres es quedessin abandonades i molts nuclis de poblament sense reocupar. -
1502
QUART VIATGE DE COLOM A AMÈRICA
El viatge s'inicià a Sevilla amb dues caravel·les i dues naus. Van començar a explorar les costes d'Amèrica central com: Hondures, Jamaica, Gran Antilles i Hispaniola. Colom també va descobrir les illes anomenades Caiman Brac i Petites Caiman de Gran Antilles. Durant el viatge varen tenir problemes amb la manca de vaixells i d'aliments, i per això es van quedar a Jamaica, però varen ser rescatats per un vaixell enviat per Diego Mendez i d'aquesta manera, varen poder arribar a Hispaniola. -
1504
Creació del David de Michelangelo Buonarroti
La Creació del David de Michelangelo Buonarroti és un esculpte en marbre que representa a l'heroi bíblic, el Rei David, quan s'està preparant per a enfrontar-se al guerrer filisteu Goliat. La peça va ser creada entre 1501 i 1504 i es considera una de les obres mestres de l'artista italià. -
1504
CONQUESTA DEL REGNE DE NÀPOLS
Per convertir la monarquia en una potència del Mediterrani, els Reis Catòlics van conquerir certs territoris. Ferran va continuar la política aragonesa tradicional d'intervenció al Mediterrani i es va enfrontar amb França, el seu rival de sempre, que tenia intenció de conquerir el Regne de Nàpols, governat per un descendent de la casa d'Aragó. Finalment, Ferran va aconseguir vèncer els francesos a Nàpols, després de molts enfrontaments, i els va obligar a abandonar el sud d'Itàlia. -
1510
CONQUESTA D'ALGER I BUGIA
Per frenar els pirates barbarescos (pirates musulmans del nord d'Àfrica) que començaven a amenaçar el Mediterrani, la monarquia va conquistar Alger i Bugia al mateix any.
- La conquesta d'Argel va ser coordinada pel govern francès sota el regnat del rei Luis Felipe I.
- A la conquesta de Bugia, Mallorca va participar a aturar la pirateria barbaresca que va aportar diners, homes i armes. Van arribar a Bugia i, amb la seva presència, permeteren als defensors de la ciutat resistir el setge. -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
L'escola d'Atenes és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre el 1510 i el 1511 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà que ara es coneixen com les Stanze di Raffaello. -
1515
CONQUESTA DEL REGNE DE NAVARRA
Davant l'aliança de Navarra amb França, Ferran va envair el regne al capdamunt d'un exèrcit castellà amb la pretensió de fer valer els drets dinàstics hereditaris. L'any 1515, Navarra va quedar incorporada a Castella sense fusionar-se, sinó que va conservar els furs, les lleis i les institucions pròpies. -
Period: 1516 to 1556
REGNAT DE CARLES I D'ESPANYA
Carles I, nét dels Reis Catòlics, va rebre dels seus avis el Sacre Imperi Romanogermànic. Va gestionar en la defensa dels territoris de l'imperi i el manteniment del catolicisme. Va ser educat a Flandes i va arribar a la Península Ibèrica sense saber castellà i amb un grup de consellers flamencs que van encarregar-se d'exercir les tasques de govern. Els afers imperials l'obligaven estar llargues temporades lluny dels regnes peninsulars, que finalment va acabant provocant revoltes greus. -
1517
Inici de la Reforma Protestant
La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517. Va conduir a la separació de l'Església catòlica Romana i la creació de noves denominacions cristianes. El punt d'inflexió de la reforma va ser la denúncia dels abusos i les corrupcions de l'Església catòlica per part de Luter, Calví i Zwingli, tres teòlegs protestants. -
1520
REVOLTA DE LES COMUNITATS
La revolta de les comunitats va tenir lloc a diferents ciutats de Castella (Burgos, Àvila, Segòvia, Toledo). Va ser la protesta dels Hidalgo (nobles), els artesans i els comerciants per la política econòmica i el poc respecte cap a les lleis del regne. El conflicte es va anar escampant i al camp es van produir revoltes antisenyorials. -
1521
CAIGUDA DE TENOCHTITLAN
La formació de l'imperi americà es va produir amb expedicions diverses entre 1518 i 1524.
L'Imperi Asteca va ser conquerit per Hernán Cortés. A la capital d'aquest imperi, Tenochtitlán, els asteques hi van resistir. Cortés va aconseguir prendre a Moctezuma (l'emperador asteca) com a ostatge i, finalment, l'any 1521 va derrotar els asteques a la batalla d'Otumba. -
1521
BATALLA DE VILLALAR
L'exèrcit comuner de la revolta de les comunitats va ser derrotat per les tropes de l'Imperi Hispànic a la batalla de Vilallar. Els dirigents principals d'aquesta revolta, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats. Les tropes de castellanes eren liderades per Iñigo Fernández de Velasco i Mendoza, Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, líders de la revolta, eren tots tres Hidalgo. -
1522
PRIMERA VOLTA AL MÓN
Castella va organitzar una expedició per arribar a les illes de les Espècies navegant cap a l'oest. Aquesta missió la va començar el portuguès Fernão de Magalhães i la va acabar el basc Juan Sebastián Elcano. Al cap de tres anys de navegació, i després de passar en molts perills, el 1522 es va completar la primera volta al món, gràcies a aquest viatge es va poder demostrar que la terra era esfèrica. -
1525
BATALLA DE PAVIA
Els borbons (França) rivalitzaven pel control de la península Itàlica amb els Hasburg (casa d'Àustria, que ocupava el tron del Sacre Imperi Romano-germànic, casa a la qual pertany Carles I). Francesc I de Borbó va ser un dels grans rivals de Carles I, però va ser derrotat a la batalla de Pavia l'any 1525. A causa d'aquesta derrota, el Milanesat (nord d'Itàlia), va passar a formar part de l'Imperi Hispànic. -
1543
Copèrnic proposa l'heliocentrisme de l'Univers
Nicolau Copèrnic és considerat el pare de l'astronomia moderna. Trencarà amb la Teoria de Ptolomeu proposant el model Heliocèntric ja defensat a la Grècia clàssica per Aristarc de Samos i en el mateix renaixement per Giordano Bruno. Ell proposa que la Terra gira al voltant del Sol. -
1543
Vesalius descriu l'anatomia i realitza les primeres disseccions del cos humà
Andreas Vesalius va ser un notable metge d'origen brabançó del segle XVI. Va representar l'anatomia humana mitjançant l'observació directa de disseccions anatòmiques de cossos humans i a partir del pensament de Galè que feia disseccions amb animals similars amb la de l'ésser humà. Va escriure «De Humani Corporis Fabrica», una obra important tractat sobre anatomia humana escrit per Vesalius, i publicat per primera vegada l'any 1543 on també està il·lustrada amb gravats de gran qualitat artística. -
1553
Servet descobreix la circulació pulmonar de la sang
Miquel Servet va ser un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal. Va descobrir la circulació pulmonar o també anomenada circulació menor i va explicar que la sang arriba al cor provinent de les diferents parts del cos. Aquesta sang transporta el diòxid de carboni, el cor la impulsa cap als pulmons, allà es produeix l'intercanvi de gasos. Carregant la sang d'oxigen, torna al cor i des d'allà la bombeja a la resta del cos. -
1555
PAU D'AUGSBURG
Als Estats alemanys (que formaven part de l'imperi de Carles I) hi va esclatar la guerra: els prínceps van donar suport al protestantisme i els intents de negociació no van funcionar. A causa de les primeres victòries dels prínceps, Carles I va signar la pau d'Augsburg l'any 1555, acceptant l'expansió del protestantisme. -
Period: 1556 to
REGNAT DE FELIP II
Felip II va ser el fill de Carles I. Va heretar l'imperi del seu pare i el va governar i ampliar. Va centralitzar el govern i va crear noves institucions als territoris hispànics i a les Índies. Per imposar els principis de la Contrareforma catòlica, es va haver d'enfrontar a un gran nombre de guerres amb diferents territoris. Pel desig del monarca d'imposar el catolicisme, els jueus i els moriscos van ser perseguits. Felip II també va imposar la seva autoritat per damunt les lleis aragoneses. -
1561
MADRID ES CONVERTEIX EN LA CAPITAL DE L'IMPERI
L'any 1561, Felip II va decidir establir la cort reial permanentment a Madrid. Un dels motius pels quals Felip II va escollir a Madrid com a capital va ser la centralitat geogràfica de la ciutat respecte a la península. D'altra banda, el trasllat li permetria establir un símbol de poder reial a Madrid, on la presència de poder noble i eclesiàstic era gairebé inexistent. -
1568
INSURRECCIÓ DE LES ALPUJARRAS
Els moriscos granadins eren perseguits i se'ls va prohibir utilitzar la llengua, roba i costums propis. L'any 1568, aquest fet va desencadenar la insurrecció de les Alpujarras. Aquesta insurrecció (rebel·lió armada violenta) es va acabar al cap de tres anys de lluita i va provocar que uns 80.000 moriscos marxessin cap a altres zones de la península. -
1571
FUNDACIÓ DE LA CIUTAT DE MANILA
El 24 de juny del 1571 se celebrava una cerimònia per la qual quedava fundada la ciutat de Manila, sota les ordres de Miguel López de Legazpi. S'establia així la capital de Nova Castella, nom que se li va donar a la colònia de les Filipines, un territori que Espanya es va apropiar malgrat no tenir dret legal a fer-ho. -
1571
BATALLA DE LEPANT
Per frenar l'expansió musulmana al Mediterrani, Felip II va organitzar una flota aliada per enfrontar-se als turcs, derrotant-los a la batalla de Lepant l'any 1571. La flota aliada era formada pel papat, Venècia i la Corona Hispànica. -
1579
INDEPENDÈNCIA D'HOLANDA
A Holanda es va difondre el calvinisme, branca del protestantisme, i els ciutadans es van negar a pagar impostos a la corona espanyola. L'any 1579, després de forts combats, una part d'Holanda es va independitzar de la corona espanyola formant les Províncies Unides. -
DERROTA DE L'ARMADA INVENCIBLE
L'any 1588, Felip II va enviar una flota, l'Armada Invencible, a Anglaterra, que emparava els protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica.
L'Armada Invencible va ser derrotada i destruïda a la costa anglesa per una tempesta i els “filibotes”. Els “filibotes” eren vaixells pesquers buits amb explosius que els anglesos van enviar a la flota espanyola. -
EXECUCIÓ DE JUAN DE LANUZA
Juan de Lanuza fou un Justícia Major d'Aragó, un dels més coneguts, per haver estat executat a la plaça del Mercat de Saragossa, per donar suport a Antonio Pérez. Tot va començar quan Felip II va acusar el seu secretari, Antonio Pérez, d'assassinat. Aquest va fugir a Aragó, i va exigir la protecció dels furs (lleis pròpies). Felip II no va fer cas de les lleis i va entrar amb el seu exèrcit a Saragossa. L'execució del Justícia va suposar un canvi important en la doctrina foral dels aragonesos. -
Mercator idea un sistema de representació cartogràfica de la Terra
Gerardus Mercator va ser un cartògraf flamenc, l'any 1569 va idear una projecció cartogràfica cilíndrica, anomenada «Projecció de Mercator». Aquesta projecció és conforme (manté les formes i els angles localment) però no és equivalent (distorsiona molt les àrees relatives). L'escala és constant al llarg de l'equador, però la distorsió creix molt cap a les zones polars, i no es poden representar en les latituds molt altes. -
Jansen construeix el primer microscopi
Zacharias Jansen va ser un holandès fabricant d'ulleres de Middelburg, associat amb la invenció del primer telescopi òptic. A vegades, a Jansen també se li atribueix la invenció del primer veritable microscopi compost. No obstant això, l'origen del microscopi, igual que l'origen del telescopi, és sovint tema de debat. -
Period: to
BARROC
El Barroc és un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del segle XVII i els inicis del segle XVIII. El Barroc és un estil artístic i arquitectònic que es caracteritza per la riquesa ornamental, el curvilinisme, l'abstracte i l'ornamentació geomètrica. Té variants regionals que reflecteixen les cultures locals i influències globals. -
Period: to
ECONOMIA POLÍTIC S.XVII
El segle XVII és un període de transició en l'economia i la política europees, caracteritzat per la consolidació dels estats nacionals, el creixement del comerç i la influència de les ideologies culturals i científiques. -
Galileu construeix el primer telescopi
Els primers telescopis coneguts van aparèixer l'any 1608 als Països Baixos i s'atribueixen a Hans Lippershey. Però Galileu va ser qui va anant evolucionant i fent millores a l'instrument, que ha passat de ser un aparell òptic format per dues lents col·locades en els extrems d'un tub, a convertir-se en xarxes informatitzades d'observatoris repartits tant per tot el globus terraqüi com en naus en òrbita. -
Harvey descobreix la circulació sanguínia
William Harvey va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor. Tanmateix, el metge nascut a Damasc Ibn an-Nafís (1213 - 1288) va ser el primer a descriure al Caire el 1242, el procés de circulació de la sang, i en particular la circulació pulmonar, en el cos humà. -
Judici a Galileu Galilei
Galileo Galilei va ser un físic, matemàtic, i filòsof d'Itàlia que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va ser condemnat a presó perpètua per defensar la teoria heliocèntrica (el Sol al centre de l'univers), donant proves amb el seu telescopi millorat va facilitar l'observació astronòmica per divulgar la teoria d'en Copèrnic. Els llibres heliocèntrics d'en Galileu foren prohibits per l'Església i Galileu va ser obligat a declarar públicament la falsedat de les seves idees. -
Descartes elabora el mètode de raonament científic i fa progressar les matemàtiques
René Descartes va ser un important filòsof racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. -
Pascal construeix una calculadora mecànica
La Pascalina fou una de les primeres calculadores mecàniques, tenia una forma rectangular. Al seu interior hi havia rodes dentades connectades entre si, per girar les rodes es feia a partir d'una maneta. Per sumar o restar, només calia moure la maneta en el sentit correcte per tal que correguessin els passos necessaris. Va ser inventada per Blaise Pascal l'any 1642, quan ell només tenia 19 anys, i la va crear pel seu pare perquè havia de fer càlculs com a recaptador d'impostos que era. -
Torricelli mesura la pressió atmosfèrica
L'experiment de Torricelli va ser inventat a Pisa el 1643 pel científic italià Evangelista Torricelli (1608-1647). El propòsit del seu experiment era provar que la font de buit ve de la pressió atmosfèrica. L'experiment utilitza un baròmetre senzill per mesurar la pressió d'aire, que s'omple amb mercuri fins al 75% de capacitat. -
Boyle descobreix la dilatació dels gasos
Robert Boyle va ser un físic i químic angloirlandès que va descobrir la llei de Boyle-Mariotte conjuntament amb Edme Mariotte que la va descobrir independentment l'any 1662. Aquesta llei diu que, per als gasos ideals, si la temperatura és constant, pressió i volum són inversament proporcionals. Boyle amb Robert Hooke també varen poder identificar una altra llei: a temperatura constant si es produeix una dilatació o compressió d'un gas el producte de la pressió pel volum es manté constant. -
Newton formula la llei de la gravitació universal
Isaac Newton va ser un físic, matemàtic, astrònom, teòleg i autor anglès. Va publicar un llibre anomenat «Philosophiae Naturalis Principia Mathematica», publicat en 1687. En ell descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica. La llei ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos. -
REVOLTA DE LES BARRETINES
La Revolta dels Barretines (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina. Va ser una de les revoltes pageses més nombroses a l'Europa del segle xvii, arribant a revoltar 18.000 pagesos el 1689.