-
476
Inici de l'edat mitjana (Caiguda de l'imperi romà)
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es mantingué com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480 amb el suport de l'Imperi Romà d'Orient. Malgrat que el poder real es trobava en mans d'Odoacre -
518
Regne de Justinià
El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de restauració de l'Imperi Romà.[1] Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà d'Occident, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que és encara la base de dret civil en molts estats moderns. -
717
Caiguada del Regne Visigot
El 711, Tàriq ibn Ziyad, client berber de Mussa ibn Nussayr, el governador de l'Àfrica islàmica, va envair la península amb uns 7.000 soldats berbers, mentre Roderic es trobava al nord lluitant contra els bascos. La versió que Olban, comte de Ceuta, va facilitar la invasió, perquè una de les seves filles havia estat deshonrada per Roderic, és possiblement mític. A finals de juliol, va tenir lloc una batalla al riu Guadalete, a la província de Cadis. -
800
Coronació de Carlemany pel Papa de Roma
El regnat de Carlemany se sol associar amb el «renaixement carolingi», un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis carolingis dirigits per l'Església catòlica. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va esdevenir l'Europa occidental a l'edat mitjana. -
1054
Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al segle xi entre l'Església catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.El cisma va ser la culminació de les diferències teològiques i polítiques que s'havien desenvolupat durant els segles precedents entre el cristianisme oriental i occidental. -
1456
Caiguda de Constantinoble
La caída de Constantinopla en manos de los turcos otomanos, ocurrida el 29 de mayo de 1453 (de acuerdo con el calendario juliano vigente en esa época), fue un hecho histórico que puso fin al último vestigio del Imperio romano de Oriente y que, en la periodización clásica y según algunos historiadores, marcó también el fin de la Edad Media en Europa.