-
Zacharias Janssen (1570-1638)
Va inventar la combinació de lents.
Va utilitzar dues lents encaixades en un sol tub per observar una imatge ampliada de formes microscòpiques. -
Van Helmont (1580-1644)
Va donar suport experimentalment a l'abiogènesi ideant un mètode que produïa ratolins.
Va col·locar material brut en un recipient que contenia formatge, blat i el va incubar en un lloc fosc estable durant 21 dies.
Va trobar ratolins a prop d'aquests materials i va concloure que els ratolins eren produïts per abiogènesi. -
Robert Hooke (1635–1703): el primer a observar l'existència de microorganismes
A la dècada de 1660 es va modificar el disseny bàsic del microscopi i va desenvolupar un microscopi compost que tenia sis polzades de llarg i tenia dues lents convexes que s'assembla molt al disseny del microscopi modern. Va observar al microscopi exemplars de diverses coses com ara les fulles, exemplars prims de suro, pèl de paó, algues, fusta, esponges, etc. -
Robert Hooke (1635–1703): el primer a observar l'existència de microorganismes
El 1665 va descriure les formes de fongs com el floridura blavosa en un tros de cuir i una de les sangoneres en vinagre. Les descripcions de Hooke van fer posible classificar a grans trets el motlle blanc com Mucor. -
Robert Hooke (1635–1703): el primer a observar l'existència de microorganismes
Va observar amb lents d'augment i utilitza per primer cop el terme cel·lula. -
Francisco Redi (1626-1697)
Va ser un metge italià i es va oposar a la teoria de l'abiogènesi. Va realitzar un experiment de 3 pots per desmentir l'abiogènesi. L'experiment de Redi no va poder demostrar completament que la vida microbiana no s'origina de manera espontània, però va demostrar que l'entrada de mosques i ous als pots pot conduir a la formació de vida i la vida no es pot crear espontàniament. -
Antonie van Leeuwenhoek (1632–1723): El primer microbiòleg
Antony Van Leeuwenhoek és conegut com el Pare de la Microbiologia. Va fabricar 419 lents i més de 250 microscopis. L'augment més alt amb el qual va observar va ser de 200 a 300 vegades.
Va ser la primera persona a informar-ne de les formes microscòpique. En una sèrie de les seves cartes escrites a la Royal Society britànica va registrar acuradament les seves observacions i descripcions. En una de les seves cartes, va descriure les criatures diminutes com "animalcules". -
Antony van Leeuwenhoek (1632-1723)
El 1683 va publicar un esbós de la forma principal dels bacteris, bastons, cocs i espirals. -
Louis Joblot (1645-1723)
Va realitzar experiments en què va observar que el fenc quan s'infusiona amb aigua i es deixa reposar durant uns dies mostra el creixement de microorganismes. Per tant, va donar suport a la biogènesi i va demostrar que la vida no es pot crear espontàniament. -
John Needham (1713-1781)
Va ser un fort defensor de l'abiogènesi o generació espontània.
Va fer un experiment en el qual va bullir el brou de carn en un matràs amb tap de suro i en estar uns dies va observar el creixement del matràs. Va concloure que això es devia a la generació espontània.
Aquest resultat es va deure a una ebullició insuficient del brou i, per tant, no va poder matar les espores resistents a la calor del brou. -
Edward Jenner (1749–1823): el primer i més gran èxit de la immunització
El concepte de vacunació va ser inventat per aquest metge britànic. Va desenvolupar amb èxit una vacuna contra la verola. -
Robert Brown (1773-1858)
Descriu el nucli cel·lular -
Agostino Maria Bassi (1773–1856): pioner en l'estudi de les malalties contagioses
Va realitzar la primera prova experimental d'un agent biològic com a causa d'una malaltia epidèmica. -
Purkinje (1787-1869)
Proposa el terme “ protoplasma” per definir l’interior de la cèl·lula -
Matthias Schleiden (1804-1881) i Theoder Schwann (1810-1882)
Proposen els fundaments de la teoria cel·lular: La cel·lula com a unitat dels essers vius. -
Ignaz Philipp Semmelweis (1818–1865): Salvador de les mares
Va ser el primer metge en la història de la medicina que va demostrar que la febre puerperal (també coneguda com a “febre del puerperi”) era contagiosa i que la seva incidència podia reduir-se dràsticament amb un rentat de mans adequat . -
Heinrich Georg Friedrich Schröder (1810-1885) i Theodor von Dusch (1824-1890)
El 1854 aquests dos científics van realitzar experiments similars en què l'aire es filtrava a través de cotó.
Aquest mètode evitava el creixement microbià en les infusions bullides. Aquest concepte s'utilitza encara avui als laboratoris.
El cotó no absorbent s'utilitza com a tap per a provetes de manera que l'aire que entra sigui estèril. -
Rudolf Virchow (1821-1902)
Enuncia la idea básica de que tota cèl·lula procedeix d’una altra -
Louis Pasteur (1822–1895): el mestre de microbiologia
Per desmentir la teoria de la generació espontània, Louis Pasteur va dissenyar el 1862 un matràs especial amb un coll llarg anomenat "Flask de coll de cigne" o "matràs en forma de S". -
Louis Pasteur (1822–1895): el mestre de microbiologia
Va demostrar que tot procés de fermentació i descomposició orgànica és degut a l'acció d'organismes vius i que el creixement dels microorganismes en vins nutritius no era degut a la generació espontània. -
Joseph Lister (1827–1912): pioner de l'antisèpsia
Gràcies al descobriment dels antisèptics el 1865, Lister va contribuir a reduir en gran mesura el nombre de morts per infeccions contretes al quiròfan després que els pacients fossin sotmesos a intervencions quirúrgiques. -
Gregor Mendel (1822-1884)
Els experiments genètics que Mendel va fer amb plantes de pèsols li van portar vuit anys (1856-1863) i va publicar els seus resultats el 1865. Mitjançant la seva acurada cria de pèsols, Gregor Mendel va descobrir els principis bàsics de l'herència i va establir les bases matemàtiques de la ciència de la genètica. -
Ferdinand Julius Cohn (1828–1898): pioner de la bacteriologia
Fundador de la microbiologia moderna i és considerat el pare de la bacteriologia. El 1872 va Va confirmar la presència d'endospores en bacteris. També va descobrir flagels bacterians i alguns pigments bacterians. -
Gerhard Henrik Armauer Hansen (1841–1912): pioner dels estudis sobre la lepra
Descobridor de que el Mycobacterium leprae era l'agent causant de la lepra. Aquest descobriment va ser realitzat el 1873, per Gerhard Henrik Armauer Hansen, a partir de l'estudi al microscopi de lesions de pell. -
Robert Koch (1843–1910): El gran microbiòleg mèdic
El 1876, Koch va descobrir, utilitzant el microscopi, que un bacteri estava sempre present a la sang dels animals que van morir d'àntrax. Va prendre una petita quantitat de sang d'un animal infectat i la va injectar en un ratolí sa, que va emmalaltir i va morir.Als laboratoris de Robert Koch a Berlín va desenvolupar els primers sèrums immunològics contra dues temudes malalties infeccioses: la diftèria i el tètanus. Això li va valer el primer Nobel concedit a Medicina, el 1901. -
Louis Pasteur (1822–1895): el mestre de microbiologia
L'any 1877 Louis Pasteur va descobrir els bacteris anaeròbics durant el seu estudi sobre la fermentació de l'àcid butíric.
També va resoldre el problema de l'aciditat del vi per la presència de bacteris a França. Va proposar bullir el suc de fruita per matar els contaminants. Aquest procés es coneix com a "pasteurització".
Va descobrir uns microorganismes anomenats 'llevat' que són els responsables de la conversió del sucre en alcohol. -
Heinrich Anton de Bary (1831–1888): pioner de la micologia
De Bary va assenyalar que alguns fongs eren els agents causals de les malalties vegetals. De Bary també va descriure espècies de fongs patògens de plantes que formen un, dos i fins a cinc tipus d'espores diferents al llarg del cicle de vida. -
Louis Pasteur (1822–1895): el mestre de microbiologia
Va descobrir el principi de la immunització activa el 1880.
Va aïllar l'agent causant de la chlorella de pollastre (Pasturela spp) i després dels seus experiments, durant diverses setmanes va concloure que els cultius més antics perden la seva capacitat de provocar una malaltia que es coneix com a patogenicitat o virulència, però estimula l'hoste a produir determinades substàncies que pot protegir l'hoste de l'exposició posterior al patogen. -
Thomas Jonathan Burrill (1839–1916): pioner de les malalties microbianes i vegetals
Després de dècades de suposicions, Thomas J. Burrill, botànic nord-americà, va observar nombrosos bacteris en el teixit malalt —havia descobert el culpable. Va publicar els seus resultats el 1882 i va nomenar el bacteri Micrococcus amylovorus. -
Carlos Finlay (1833-1915)
Va proposar la teoria de que la febre groga fos trasmessa mitjançant mosquits. -
Hans Christian Gram (1853-1938)
Va desenvolupar el mètode de tinció més important el 1884 per visualitzar els bacteris coneguts com a tinció de Gram.
A partir de les diferències en el contingut de peptidoglicà a la paret cel·lular dels bacteris, adquireixen colors diferents.
Els bacteris es diferencien en Gram-positius (Violeta) i Gram-negatius (Rosa) pel procediment de tinció.
És el procediment bàsic de tinció utilitzat per identificar els bacteris. -
David Bruce (1855–1931)
Va ser el primer a aïllar el bacteri de soldats britànics malalts que van morir de brucel·losi -
Martinus Willem Beijerinck (1851–1931)
Va aïllar el Bacillus radicicola, l'organisme nodular de les plantes lleguminoses i va descobrir que alguns bacteris eren capaços d'usar sulfat com a acceptador d'electrons en lloc de l'oxigen. -
Emile Roux (1953–1933)
Emile Roux, l'ajudant de Pasteur, en poc temps va descobrir que el bacil de la diftèria segrega un verí estrany i poderós, que n'hi ha prou per matar milers de gossos. -
Kitasato Shibasaburo (1853-1931)
Kitasato va aconseguir obtenir el primer cultiu pur del món del bacteri del tètanus (bacils). També va demostrar que es podia aconseguir immunitat amb un sèrum que contenia una antitoxina, inventant el que avui es coneix com a "teràpia de sèrum", que li va valer un reconeixement internacional immediat. -
Emil von Behring (1854–1917)
Aquest científic va descobrir l'antitoxina del tètanus juntament amb el bacteriòleg japonès Shibasaburo Kitasato. -
Sergei N Winogradsky (1856–1953):
Descobreix el bacteri fixador de nitrogen Clostridium pasterianum. Anys més tard també centra els seus estudis en altres bacteris fixadors de nitrogen com ho són del gènere Azotobacter. Els descobriments d'aquest microbiòleg porten a conèixer un nou tipus d'obtenció d'energia i, per tant, un nou tipus de metabolisme, la quimioautotròfia, on certs bacteris obtenen la seva energia d'oxidar compostos inorgànics. -
Elie Metchnikoff (1845-1916)
El 1892 Elie Metchnikoff va descobrir el procés de la fagocitosi i els fagòcits.
Aquest va ser un descobriment important en el sector de la microbiologia clínica. -
D. Ivanovski (1864-1920)
Científic rus que va descobrir que els extrets filtrats de plantes del tabac afectades per la malaltia anomenada mosaic podien infectar plantes sanes i reproduir-hi la malaltia. Era el descobriment del virus filtrable, de dimensions molt més petites que els bacteris. -
Dimitri Ivanovski (1864-1920
Va ser el primer cientific en descobrir els virus. -
Alexandre Yersin (1863–1943):
Aïllada a Hong-Kong el 1894 per Alexander Yersin, el bacteri Yersinia pestis, va resultar ser una espècie del gènere yersinia, bacils gramnegatius que produeix una zoonosi que ocasionalment infecta l'home com a “hoste terminal” ja que no contribueix al cicle natural de la malaltia. -
Theobald Smith (1859–1934)
Theobald Smith va publicar els seus descobriments sobre el bacil tuberculós, humà i boví, on va demostrar que la tuberculosi humana i la bovina eren causades per dos organismes diferents coneguts com a Mycobacterium tuberculosi (M. tuberculosi) i Mycobacterium bovis (M. bovis). -
S. Winogradsky (1853-1953) i M.W. Beijerinck (1851-1931)
Van descobrir la importància dels microbis en els cicles biogeoquímics com el carboni, el nitrogen i els cicles del sofre.
Winogradsky també va desenvolupar una columna que demostrava els diversos microambients i mostrava diferents llocs on creixen diferents microorganismes. -
Walter Reed (1851–1902)
Va comprovar la teoria de que la febre groga era transmesa pel mosquit Aedes aegypti. -
Charles Louis Alphonse Laveran (1845–1922): descobridor del paràsit de la malària
Va descobrir que el paràsit protozoari Plasmodium era el responsable de transmetre la Malària i que el Trypanosoma causava la tripanosomiasi. -
Élie Metchnikoff (1845–1916): fagocitosi i immunologia
Metchnikoff va ser qui va descobrir i descriure el fenomen de la fagocitosi i en funció d'això ha estat considerat com el «pare de la immunitat cel·lular». -
Carlos Chagas (1879-1934)
Va descobrir el Trypanosoma brucei. -
Paul Ehrlich (1854-1915)
Va descobrir una droga sintètica, el derivat quimioterapèutic de l'arsènic 'Salvarsan' conegut com a 'Bala màgica'. El fàrmac era efectiu contra la sífilis. Va descriure i va denominar els mastòcits, va classificar els glòbuls blancs en limfòcits i leucòcits ia aquests últims en neutròfils, basòfils i eosinòfils. -
Howard Taylor Ricketts (1871–1910)
Demostra que la febre de les Muntanyes Rocoses és transmesa per paparres, i va aïllar el microorganisme causant de la malaltia (que ell va anomenar rickettsia). -
Charles J H Nicolle (1866–1936)
Descobreix que el poll és el principal transmissor del tifus. -
Erwin F Smith (1854–1927)
Al llarg de la seva carrera, va perseguir la hipòtesi que els bacteris eren causes importants de malalties de les plantes. La resistència al camp, sobretot per Alfred Fischer, finalment va donar pas, culminant en els seus tres volums "Bacteri en relació amb les malalties de les plantes". -
Alice C. Evans (1881-1975)
Va ser una microbiòloga que va descobrir el mecanisme de contagi de la Brucel·losi i va requerir significativament la seva incidència recomanant la pasteurització de la llet de vaca. -
Albert Jan Kluyver (1888–1956)
Va desenvolupar un sistema per classificar els bacteris basat en les característiques del seu metabolisme i bioquímica, establint una base important en la moderna taxonomia bacteriana. -
Albert Leon Charles Calmette (1863–1933):
Albert Calmette junt a Camille Guérin va desarollar la vacuna contra la tuberculosis. -
Frederick Griffith (1879–1941)
Va ser un bacteriòleg britànic l'experiment del qual de 1928 amb bacteris va ser el primer a revelar el “principi transformador”, que va conduir al descobriment que l'ADN actua com a portador d'informació genètica. -
Alexander Fleming (1881-1955)
L'any 1928 es va descobrir l'antibiòtic penicil·lina que s'ha utilitzat àmpliament des de llavors.
Va descobrir que això era efectiu contra diversos bacteris Gram positius que causaven malalties com la gonorrea, l'escarlatina i moltes més. -
Ernst Ruska (1906-1988) i Max Knoll (1897-1969)
Inventen el micròscopi electronic amb un poder de 400x -
Gerhardt J Domagk (1895–1964)
Domagk va realitzar el descobrimen de la sulfonamida Prontosil, primera droga efectiva contra les infeccions bacterianes, posteriorment va obtenir el premi Nobel per aquest descobriment. -
Gustav Embden (1874-1933), Otto Meyerhof (1884-1951), i Jakub Karol Parnas (1884-1949)
Van descobrir la important via enzimàtica de la descomposició de la glucosa en piruvat.
La via metabòlica es coneix com a glucòlisi. -
Beadle (1903-1989) i Tatum (1909-1975)
Amb el descobriment de mutants del fong Neurospora per part de Beadle i Tatum es va establir la connexió entre microbiologia i genètica.
També van proposar la hipòtesi d'un gen, un enzim. -
Cornelis B van Niel (1897–1985
Van Niel va determinar que l'oxigen alliberat per les plantes durant el procés prové de la divisió de les molècules d'aigua, no del diòxid de carboni com es creia anteriorment. -
Delbruck (1906-1981) i Luria (1902-1977)
Van analitzar les mutacions en bacteris i van proporcionar una base per a la genètica microbiana. -
Oswald avery (1877-1955), Colin macleod (1909-1972) i Maclyn mccarty (1911-2005)
Van descobrir el procés de transformació en Streptococcus pneumoniae i van confirmar que el principi transformador dels organismes és l'ADN i no la proteïna.
Després d'aquest descobriment, es va observar un gran avenç en el camp de la genètica. -
Albert Schatz (1920-2005) i Selman Waksman (1888-1973)
Descobreixen un altre antibiòtic: l'estreptomicina que aviat s'utilitzarà contra la tuberculosi. -
Oswald Theodore Avery (1877–1955)
Va ser un dels primers biòlegs moleculars i un pioner al camp de la immunoquímica, encara que és millor conegut pel seu descobriment el 1944, juntament amb el seu col·laborador Maclyn McCarty, que l'ADN (àcid desoxiribonucleic) és el material del que els gens i els cromosomes estan formats. -
René Jules Dubos (1901–1982)
El 1946 va desenvolupar una tècnica de cultiu que permet obtenir bacils tuberculosos de qualitat uniforme. -
Max Theiler (1899–1972
Va ser un microbiòleg sud-africà que va marcar un abans i un després a la medicina. Una de les principals aportacions va ser el desenvolupament d'una vacuna contra la febre groga, un avenç pel qual va ser reconegut amb un premi Nobel. -
Rosalind Franklin (1920-1958)
Va ser la primera persona que va realitzar una cristal·lografia de raigs X per identificar l'estructura de l'ADN.
Les principals pistes de l'estructura de l'ADN les va descobrir ella. -
James Dewey Watson (1928) i Francis Harry Compton Crick (1916-2004)
Van publicar un breu article que descrivia l'estructura de l'ADN el 1953.
Van descriure que el material genètic: l'ADN té una estructura de doble hèlix. -
Matthew Stanley Meselson (1930) i Franklin Stahl (1929)
A través de la sèrie d'experiments van descobrir el procés de replicació semiconservador de l'ADN.
Aquest descobriment va demostrar l'herència observada en els organismes. -
François Jacob (1920-2013), David Perrin (-) , Carmen Sanchez(-) i Jacques Monod (1910-1976)
Proposen el concepte d'operó per al control de l'expressió gènica bacteriana. -
Carl Woese (1928-2012)
Estudia l'ARN ribosòmic per descobrir una tercera forma de vida, Archaea , genèticament diferent dels bacteris i dels eucariotes. -
Kary Mullis (1944-2019)
Va descobrir un mètode per amplificar l'ADN i desenvolupar múltiples còpies mitjançant el procés de PCR (Reacció en cadena de la polimerasa).
Aquest procés és molt utilitzat i es pot dur a terme durant un període curt. -
Craig Venter (1946-encara)
Seqüenciació completa del primer genoma bacterià ( Haemophilus influenzae ) per Craig Venter i els seus col·legues del TIGR . La microbiologia entra a l'era de la genòmica. -
Emmanuelle Charpentier (1968-encara) i Jennifer Doudna (1964-encara)
Descobreixen, en bacteris, el sistema CRISPR-Cas9 i descobreixen com utilitzarlo per tallar i pegar Adn.