-
Period: to
Etapa napoleònica
L'època napoleònica (1799-1815) va ser el moment culminant d'una total reestructuració de l'Europa continental, van desaparèixer el Sacre Imperi Romà Germànic i els Estats Pontificis, Itàlia i Alemanya van patir profundes transformacions, tot això en benefici de França -
Period: to
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena, de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. -
Period: to
1815-1830: Restauració
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830. La Restauració consisteix en una tornada a la sobirania monàrquica, exercida en el marc d'una monarquia limitada per la Carta de 1814, sota els regnats de Lluís XVIII i Carles X, germans de Lluís XVI.[1] -
1ª onada revolucionària (Espanya, Portugal i Itàlia)
Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848. -
Independència de Bèlgica
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les. -
2ª onada revolucionària (França, Itàlia, Alemanya, Polònia…)
La Revolta polonesa del 1830, també coneguda com a Revolució dels cadets o Revolta de novembre, va ser una rebel·lió armada contra el domini rus a Polònia. S'inclou dins el cicle revolucionari europeu, iniciat en les tres jornades de juliol a França, que es coneix com a revolució de 1830. -
Independència de Grècia
el conflicte armat lliurat pels revolucionaris grecs entre 1821 i 1830 contra el domini de l'Imperi otomà. Els grecs van ser assistits més tard per diverses potències europees com l'Imperi Rus, el Regne de França i el Regne Unit, mentre que els otomans van rebre l'ajuda dels vassalls del nord d'Àfrica, particularment l'eyalato d'Egipte. La guerra va conduir a la formació de la Grècia moderna. Els grecs de tot el món celebren la revolució com el dia de la independència el 25 de març. -
Caiguda de la monarquia borbònica a França. Regnat de Lluís Felip d’Orleans
La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol , que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic. L'agitació social es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica – que va obtenir la independència del Regne Unit dels Països Baixos –, Alemanya i Itàlia – on s'identifica amb moviments de tipus nacionalista unificador –, Polònia i l'Imperi Austríac. -
3ª onada revolucionària (França, Itàlia, Confederació Germànica, Imperi austríac…)
La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. -
Caiguda de Lluís Felip d’Orleans a França i proclamació de la 2ª República
La Revolució francesa de 1848 és una insurrecció popular que va tenir lloc a París del 23 al 25 de febrer de 1848. Va obligar el rei Lluís Felip I de França a abdicar i va donar pas a la Segona República Francesa. -
Segon Imperi a França. Napoleó III es proclama emperador
En 1851, Luis Napoleón Bonaparte (1808-1873), presidente desde 1848 (ver t56) dio un golpe de Estado. Al año siguiente fue proclamado emperador, con el nombre de Napoleón III. -
Unificació alemanya
La unificació d'Alemanya va ser un procés històric que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX a Europa Central i que va culminar amb la creació de l'Imperi alemany el 18 de gener de 1871 reunint diversos estats fins aleshores independents, com Prússia, Baviera, o Saxònia . -
Unificació italiana
La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli