-
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau va ser signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i l'Imperi Francès, representat per Napoleó Bonaparte. Aquest tractat va permetre a les tropes franceses travessar territori espanyol per envair Portugal, aliat del Regne Unit. A canvi, Espanya es comprometia a permetre la presència de tropes franceses a la península Ibèrica.
Aquest fet pertany a l'època napoleònica i va ser una de les causes de la Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814). -
Tractat de Fontainebleau Segona part
Com va passar?
L'objectiu era crear un bloc pro-francès a la Península Ibèrica, però el tractat va acabar sent perjudicial per a Espanya, ja que va permetre la influència directa de Napoleó, que poc després va ocupació de l'Espanya amb la invasió de 1808. La situació va desembocar en la Guerra de la Independència Espanyola contra les tropes franceses. -
Tractat de Fontainebleau Tercera part
La invasió de Napoleó a Espanya.
La destitució de Carles IV i la pujada al tron de Josep Bonaparte, germà de Napoleó, que va ser imposat com a rei d'Espanya.
Inici de la resistència popular i la guerra d'independència espanyola. Napoleó Bonaparte i el Regne d'Espanya, en representació del rei Carles IV. -
Ferran VII (1784- 1833)
Ferran VII va ser fill de Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Parma. Va ser el rei d'Espanya en dues etapes, primer durant la Guerra de la Independencia Espanyola (1808-1814), i després, després de la restauració del seu poder absolut fins a la seva mort el 1833. Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814): va ser capturat per les tropes franceses i va ser reemplaçat per Josep Bonaparte, però, durant la seva absència, es va formar la Junta Suprema Central i es va proclamar. -
Corts de Càdis segona part
Les Corts es van constituir a Càdis (una ciutat no ocupada per les tropes franceses) amb l'objectiu de defensar els interessos de la monarquia espanyola i crear una nova base legal per al país. Va ser una etapa de gran tensió política, ja que existien profundes divisions entre els liberals i els absolutistes. Aquestes Corts van ser un element clau dins de la guerra napoleònica i van marcar l'inici de l'època contemporània d'Espanya, com un pas cap a la modernització i la reforma política. -
Period: to
Corts de Càdis
Les Corts de Càdis van ser una assemblea constituent que va reunir representants de les terres d'Espanya, les colònies americanes i altres territoris en ple conflicte de la Guerra de la Independència. Les Corts van establir la Constitució de 1812 (també coneguda com "La Pepa"), una carta magna liberal que establia principis com la sobirania nacional, la igualtat davant la llei, i la separació de poders. -
Ferran VII (1784-1833) Segona part
Constitució de Cadis (1812) que establia un règim constitucional per Espanya. Restauració de l'absolutisme (1814): En tornar del seu exili a França, Ferran VII va anul·lar la Constitució de 1812 i va restaurar el sistema absolutista, obrint una etapa de repressió contra els liberals. Els pronunciaments: A la seva mort, Espanya es trobava en un estat de conflicte intern per la successió, que va derivar en les Guerres Carlines entre els partidaris del seu germà, Carles Maria Isidro i els liberals. -
Corts de Càdis Tercera part
Constitució de 1812, que establia un sistema polític liberal.
Reformes liberals com la supressió dels drets feudals i l'abolició de la Inquisició.
Es va augmentar la influència de les colònies americanes, que també volien participació política.
Qui ho va fer?
Les Corts de Càdis van ser presidides per personatges com José de Cadalso, i Francisco de Saavedra. Els liberals van ser els principals impulsors. -
Pragmàtica Sanció (1830)
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser un decret dictat pel rei Ferran VII que anul·lava la Llei Sálica, permetent que la seva filla, Isabel II, pogués succeir al tron. Aquest decret va desencadenar una crisi dinàstica coneguda com la Primera Guerra Carlista (1833-1839), ja que el germà de Ferran VII, Carles de Borbó, va reclamar els drets dinàstics al tron.El rei Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, intentant assegurar la continuïtat dinàstica de la casa de Borbó. -
Pragmàtica Sanció (1830) segona part
Ferran VII va tenir una filla, però el germanastre Carles de Borbó considerava que, segons la Llei Sálica, el tron havia de passar a ell, ja que Isabel era dona. La Pragmàtica Sanció, que permetia a Isabel heretar el tron, va causar una divisió profundament política entre els partidaris de Isabel (isabelins) i els partidaris de Carles (carlistes), que van portar a una guerra civil. Aquest fet va ocórrer al començament de la Restauració Borbònica, un període de la història contemporània d'Espanya -
Isabel II (1830- 1904)
Isabel va ser filla de Ferran VII i la seva cuarta esposa maria Cristina Borbó. Va ser reina d'espanya des de la seva infantesa després de lamort del seu pare.
Tot i que durant els primers anys va ser regentada per la seva mare. Va ser un personatge clau en l'evolució de l'Espanya moderna, ja que el seu regnat va coincidir amb l'aparició de moviments liberals i amb l'estratègia d'implantació d'un sistema polític liberal a Espanya. -
Isabel II (1830-1904) segona part
La Primera Guerra Carlista (1833-1839): Després de la mort de Ferran VII, va esclatar la guerra entre els partidaris de la reina Isabel II (isabelins) i els del seu oncle Carles Maria Isidro (carlistes), que defensaven els drets dinàstics del carlisme.
La Constitució de 1837: Va ser promulgada en el context de la lluita entre liberals i conservadors, establint un sistema de monarquia constitucional. -
Desamortització de Mendizàbal (1836-1837)
La Desamortització de Mendizàbal va ser una sèrie de reformes econòmiques implementades per Juan Álvarez Mendizábal, ministre d'Hisenda de Isabel II, amb l'objectiu de confiscar terres a l'Església i a les ordres religioses per vendre-les i, així, augmentar els ingressos de l'Estat. Va passar durant el Regnat d'Isabel II i forma part del moviment liberal. Juan Álvarez Mendizábal, ministre d'Hisenda de Isabel II, va ser l'artífex d'aquesta reforma. -
Desamortització de Mendizàbal (1836-1837) segona part
Mendizábal va voler modernitzar l'economia espanyola i reduir la influència de l'Església a la vida pública. Aquesta desamortització va consistir en la venda de terres que eren propietat de l'Església i que no estaven treballant per generar ingressos. Va permetre que molts terratinents i burgessos compressin terres a baix preu. -
General Baldomero Espartero (1793-1879)
Va ser un militar i polític destacat. Va jugar un paper clau en la victòria del bàndol isabelí durant la Primera Guerra Carlina i, com a recompensa, va rebre el títol de Duc de la Victòria. Espartero va exercir com a Regent d’Espanya entre 1840 i 1843, durant la minoria d’edat d’Isabel II, un període en què va acumular un gran poder fins que va ser deposat. Tot i que després va quedar en un segon pla polític, el seu prestigi com a líder militar va perdurar al llarg del temps. -
El General Joan Prim (1814-1870)
Va ser un militar i polític català, nascut a Reus. Va destacar per la seva participació en la Guerra d'Àfrica (1859-1860), on va obtenir grans èxits militars que li van atorgar un prestigi considerable. Va tenir un paper fonamental en la Revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa, que va provocar la caiguda d'Isabel II. -
Isabel II (1830-1904) Tercera part
Govern de moderats i liberals: Durant el seu regnat, els governs es van alternar entre moderats i liberals, tot intentant equilibrar el poder del rei i el de les Corts.
La Revolució de 1868: L'any 1868 va tenir lloc la Revolució Gloriosa, que va portar a la caiguda del règim d'Isabel II, i a la seva exili a França, on va viure fins a la seva mort. -
Alfons XII (1857-1885)
Alfons XII era fill de la reina Isabel II i el seu consort, Francisco de Asís de Borbón. Va ser el primer rei de la dinastia de la Restauració Borbònica després de la revolució de 1868, en què Isabel II va ser destronada. Restauració Borbònica (1874): Alfons XII va ser proclamat rei després de l’abdicació d’Amadeu de Savoia, l'únic monarca de la curta experiència de la Primera República Espanyola. -
El General Joan Prim (1814-1870) Segona part
Durant el Govern Provisional va ocupar els càrrecs de President del Consell de Ministres (1869-1870) i Ministre de la Guerra. Va ser l’impulsor de l’elecció d’Amadeu I de Savoia com a rei d'Espanya, tot i que Prim va morir assassinat el desembre de 1870, abans de veure'l coronat. -
Práxedes Mateo Sagasta (1825-1903) Segona part
Va alternar en el poder amb Cánovas del Castillo gràcies al sistema de torns. També va participar en la redacció de la Constitució de 1869 i va servir tant a Alfons XII com a la regent Maria Cristina durant la minoria d’edat d’Alfons XIII. -
Práxedes Mateo Sagasta (1825-1903)
va ser el líder del Partit Liberal i la principal figura del liberalisme espanyol durant la Restauració. Va ocupar el càrrec de President del Consell de Ministres vuit vegades entre 1871 i 1902. Sagasta va ser un defensor ferm de les llibertats individuals i va impulsar reformes progressistes com la llibertat de premsa i l’abolició de l’esclavitud a les colònies. -
La Primera República Espanyola (1873-1874)
La Primera República Espanyola (1873-1874) es va proclamar després de l’abdicació d’Amadeu I en un context d’inestabilitat. Dividida en la República Federal i la Unitària, va patir greus conflictes com la Tercera Guerra Carlina i la insurrecció cantonalista. La falta d’unitat i suport va portar al seu final el 29 de desembre de 1874, amb el cop d’estat del general Martínez Campos, que va restaurar la monarquia amb Alfons XII. Va marcar el desprestigi del republicanisme. -
Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897)
Va ser un polític i historiador espanyol, líder del Partit Conservador i figura clau de la Restauració borbònica. Va ser l’artífex del retorn dels Borbons al tron amb la proclamació d’Alfons XII el 1875. Cánovas va ser l’autor principal de la Constitució de 1876, que va establir un sistema polític estable basat en l'alternança de poder entre conservadors i liberals, conegut com el torn pacífic. -
Alfons XII (1857-1885) Segona part
La Restauració del sistema parlamentari: Alfons XII va consolidar el sistema bipartidista amb el sistema de torn (alternança de poder entre els liberals i conservadors), que va garantir una certa estabilitat política.
Crisi colonial i l'inici de la decadència imperial: Durant el seu regnat, Espanya va començar a perdre les seves colònies (Cuba, Filipines, etc.), però el país va gaudir d'una certa estabilitat interna en comparació amb les dècades anteriors. -
Alfons XII ( 1857- 1885) tercera part
Mort prematura: Alfons XII va morir el 1885 a només 27 anys, deixant el regnat a la seva esposa, Maria Cristina, qui va actuar com a regent fins que el seu fill, Alfons XIII, va aconseguir la majoria d’edat. -
Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897)
Va ocupar la presidència del Consell de Ministres en diverses ocasions entre 1875 i 1897, defensant una política d’ordre i centralització. Va ser assassinat el 1897 per un anarquista italià, posant fi al seu lideratge polític.