-
Eleccions municipals (Esp)
El 12 d’abril de 1931 es van fer eleccions per escollir els governs locals. A les ciutats, van guanyar els partits republicans, mentre que als pobles van guanyar els monàrquics. Aquesta victòria republicana va fer que el rei Alfons XIII marxés i el 14 d’abril es proclamés la Segona República. La Segona República -
Proclamació de la República (Esp)
El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana des del balcó de la Generalitat. Però el govern espanyol no ho va acceptar. Després de negociar, es va crear la Generalitat de Catalunya com a govern autònom dins d’Espanya, amb poders limitats però importants per Catalunya. -
Formació del primer govern provisional de la Generalitat de Catalunya (Cat)
Francesc Macià va proclamar la República Catalana, però davant la negativa del govern central, va acordar la creació d'un govern provisional de la Generalitat dins de la República Espanyola. Macià va assumir la presidència d'aquest govern, representant un primer pas cap a l'autonomia de Catalunya. República Catalana
Francesc Maicà -
Francesc Macià va ser nomenat president de la Generalitat (Cat)
Francesc Macià va ser nomenat president de la Generalitat provisional, consolidant la seva figura com a líder del catalanisme. La seva presidència va obrir la porta a l'Estatut d'Autonomia de 1932 i va marcar l'inici de l'autogovern de Catalunya dins la Segona República. -
Triomf electoral de la coalició d'esquerres (Esp)
El 28 de juny de 1931 es van fer eleccions generals. Els partits republicans i socialistes van guanyar. Això va permetre fer lleis per millorar l’educació, la feina i els drets socials. També es va aprovar la Constitució de 1931, que donava més llibertats, com el vot per a les dones i la separació entre l’Església i l’Estat. -
Aprovacio de la Constitucio (Esp)
L’aprovació de la Constitució de desembre de 1931 va establir la Segona República com un estat democràtic, laic i amb drets socials avançats, incloent el sufragi femení i l’autonomia de les regions. -
Insurrrecció anarquista a l'Alt Llobregat (Cat)
Va ser una revolta obrera impulsada per la CNT en zones mineres i industrials de Catalunya, amb la proclamació del comunisme llibertari, però va ser ràpidament reprimida pel govern d'Azaña. -
Dissolució de la Companyia de Jesús (Esp)
El govern republicà dissol la Companyia de Jesús, una ordre religiosa influent en l’educació i economia. La mesura s’emmarca en la política laica de la República. L’Església i els sectors conservadors reaccionen amb hostilitat, considerant-la un atac a la religió, fet que agreuja la divisió entre catòlics i republicans. -
Llei de Reforma Agrària (Esp)
S’aprova la llei per redistribuir terres dels grans terratinents als jornalers. La reforma avança lentament per falta de recursos i oposició dels propietaris, generant tensions. És un dels punts més polèmics de la República, ja que radicalitza tant els obrers com els sectors conservadors que temen perdre poder. Llei de Reforma Agrària -
Estatut de Núria (Cat)
Els polítics catalans van escriure l’Estatut de Núria per demanar més autonomia per Catalunya. Volien tenir més control sobre les lleis i l’economia. Tot i que Espanya el va aprovar el 1932, li van treure algunes parts. Així i tot, va permetre que Catalunya tingués la Generalitat i més poder per governar-se. -
Estatut d'Autonomia de Catalunya (Cat)
Va ser aprovat durant el govern de Manuel Azaña, reconeixent Catalunya com una regió autònoma amb institucions pròpies, malgrat l'oposició de la dreta i sectors centralistes. -
Intent de cop d’Estat de Sanjurjo (Esp)
L’agost de 1932, el general Sanjurjo intenta un cop d’Estat contra la República perquè s’oposa a les reformes progressistes. La revolta fracassa ràpidament i és detingut. L’intent demostra les tensions entre sectors conservadors i republicans, anticipant futurs conflictes polítics i militars durant els següents anys. -
Eleccions Parlament de Catalunya (Cat)
Van ser les primeres sota l'Estatut d'Autonomia, amb una gran victòria d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Francesc Macià, consolidant l’autogovern català. -
Creació de la CEDA (Esp)
Al març, José María Gil-Robles funda la CEDA, un partit de dretes catòlic que vol protegir els valors tradicionals i frenar les reformes republicanes. Representa els grans terratinents i sectors conservadors, i s’inspira en règims autoritaris europeus. Aviat esdevé el principal partit de dreta. -
Govern de Lerroux (Partit Radical) (Esp)
Alejandro Lerroux, amb el suport de la CEDA, forma un govern conservador. Es paralitzen les reformes d’Azaña, creix la repressió obrera i s’agreuja la crisi política. L’escàndol de l’estraperlo, una trama de corrupció, desacredita el seu partit, afeblint la dreta i donant impuls a les esquerres pel 1936. -
Fundació de Falange Española (Esp)
José Antonio Primo de Rivera funda Falange Española, un partit d’extrema dreta influït pel feixisme italià. Defensa l’autoritarisme, el nacionalisme radical i l’eliminació dels partits polítics. Inicialment minoritari, creix gràcies a la violència i el suport de sectors militars i conservadors, sent clau durant la Guerra Civil. Fundació de Falange Española -
Triomf electoral del centradreta (Esp)
A les eleccions generals, la dreta guanya gràcies al vot femení i la fragmentació de l’esquerra. La CEDA i el Partit Radical lideren el nou govern. Es paralitzen les reformes progressistes i augmenta la repressió, provocant descontent obrer i tensions polítiques que esclataran en la Revolució d’Octubre de 1934. -
Sufragi femení (Esp)
Per primera vegada, les dones poden votar a Espanya. La mesura, defensada per Clara Campoamor, genera controvèrsia fins i tot entre republicans. Alguns temen que les dones, influenciades per l’Església, afavoreixin la dreta. Tot i això, representa un avenç històric per a la igualtat de drets democràtics. Sufragi femení -
Llei de la Generalitat de Catalunya aprovada pel Parlament espanyol (Cat)
Es va aprovar la Llei de la Generalitat de Catalunya, que va limitar l'autonomia catalana i va reforçar la intervenció del govern espanyol en els afers de la Generalitat. Això va generar tensions entre els defensors de l'autogovern i el govern central. -
Catalunya: Llei de contractes de conreu i Llei de bases (Cat)
Impulsada per la Generalitat pretenia millorar les condicions dels pagesos arrendataris, però va ser declarada inconstitucional pel govern espanyol, generant un fort conflicte entre la Generalitat i l'Estat. -
La Llei de contractes de conreu declarada inconstitucional (Cat)
La Llei de contractes de conreu de 1934 va ser declarada inconstitucional perquè limitava la llibertat dels propietaris agraris, afectant els drets de propietat i la lliure negociació dels contractes. Va ser vista com una violació de la Constitució de 1931. -
La CEDA al govern (Esp)
La incorporació de la CEDA al govern provoca la indignació de les esquerres, que veuen aquest partit com un perill per la República. L’oposició convoca protestes i vagues generals. A Astúries, la revolta obrera es reprimeix amb extrema duresa. L’autonomia catalana és suspesa després d’una proclamació independentista. -
Insurrecció a Astúries (Esp)
Els miners asturians es revolten contra el govern, proclamant una revolució socialista. L’exèrcit, comandat per Franco, respon amb una brutal repressió: bombardejos, afusellaments i milers d’empresonats. La repressió radicalitza la política, enfrontant definitivament dretes i esquerres. La CEDA es consolida, mentre que les esquerres es preparen per reagrupar-se. Insurrecció a Astúries -
Enfrontament amb la Generalitat (Cat)
La Generalitat de Catalunya va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal, però el govern espanyol va respondre amb l'ús de la força, detinguent Lluís Companys i reprimint la insurrecció. Això va intensificar les tensions entre Catalunya i l'Estat. -
Suspensió de l'Estatut català (Cat)
Després de l'enfrontament entre la Generalitat i el govern espanyol, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que havia estat aprovat el 1932. Aquesta suspensió va ser una resposta a la proclamació de l'Estat Català per part de la Generalitat i va suposar una gran retrocés per a l'autonomia catalana. Suspensió Estatut català -
Lluís Companys va ser alliberat de la presó (Cat)
Lluís Companys va ser alliberat de la presó després de la repressió de l'insurrecció d'octubre de 1934, en què va defensar una resposta armada contra el govern central. El seu alliberament va consolidar la seva figura com a líder de la lluita per l'autonomia de Catalunya dins de la Segona República. -
Escàndol de l’estraperlo (Esp)
L’octubre esclata l’escàndol de l’estraperlo, un afer de corrupció relacionat amb ruletes de joc il·legals que implica el govern de Lerroux. La crisi obliga a la seva dimissió i debilita el Partit Radical, afavorint la unió de les forces d’esquerra per preparar-se per les següents eleccions generals de 1936. -
Triomf del Front d’Esquerres (Esp)
Al febrer, les eleccions donen la victòria al Front Popular, coalició d’esquerres liderada per Manuel Azaña. Es restableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i es tornen a impulsar reformes socials i polítiques. La dreta, descontenta, comença a organitzar-se per preparar un cop d’Estat contra la República. -
Lluís Companys va ser reelegit president de la Generalitat (Cat)
Lluís Companys va ser reelegit president de la Generalitat en un context de tensió política previ a la Guerra Civil Espanyola. Aquesta reelecció va reflectir la seva defensa de l'autonomia catalana enmig de les divisions internes de la República i l'amenaça del feixisme. -
Manifestació del 1r de Maig (Cat)
El 1r de maig de 1936, la Generalitat de Catalunya va reafirmar el seu compromís amb el moviment obrer i els drets laborals, organitzant una gran manifestació del Dia Internacional del Treballador. Aquest esdeveniment va reflectir el suport del govern republicà a les reivindicacions laborals en un moment de gran tensió social. -
Assassinat del tinent Castillo (Esp)
El tinent José Castillo, guàrdia d’assalt republicà i socialista, és assassinat per feixistes. Aquest crim augmenta la tensió política, ja que era un símbol del republicanisme. Com a represàlia, policies republicans segresten i assassinen José Calvo Sotelo, líder monàrquic de dretes, fet que accelera el cop d’Estat militar. -
Assassinat de José Calvo Sotelo (Esp)
Un grup de guàrdies d’assalt republicans assassina el líder monàrquic José Calvo Sotelo en represàlia per la mort del tinent Castillo. L’oposició veu aquest crim com un senyal de descontrol del govern. La dreta usa aquest fet com a justificació per accelerar el cop d’Estat militar contra la República. -
Inici de la insurrecció militar (Esp)
El 17 de juliol, militars a Melilla s’aixequen contra la República. L’endemà, el cop s’estén per tot Espanya. Franco assumeix el lideratge a Canàries i vola al Marroc per dirigir l’exèrcit rebel. El fracàs parcial del cop desencadena la Guerra Civil, dividint Espanya en dos bàndols irreconciliables. Inici de la insurrecció militar -
Bibliografia