-
Period: to
Etapa napoleònica
L'època napoleònica (1799-1815) va ser el moment culminant d'una total reestructuració de l'Europa continental, van desaparèixer el Sacre Imperi Romano Germànic i els Estats Pontificis, Itàlia i Alemanya van sofrir profundes transformacions, tot això en benefici de França, el gran Imperi del qual va arribar a estendre's de l'Ebre al Elba (i fins i tot més enllà), així com dels seus més pròxims aliats. -
Period: to
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. -
Period: to
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830. La Restauració consisteix en una tornada a la sobirania monàrquica, exercida en el marc d'una monarquia limitada per la Carta de 1814, sota els regnats de Lluís XVIII i Carles X, germans de Lluís XVI. -
1ª onada revolucionària (Espanya, Portugal i Itàlia)
Les revolucions de 1820 van sorgir com a reacció a la Restauració que es va produir a conseqüència de la derrota de la França revolucionària, i que suposava el restabliment de l'Antic Règim i l'aplicació dels principis legitimistes del Congrés de Viena de 1815, confiats per força i determinació intervencionista de la Santa Aliança. -
2ª onada revolucionària (França, Itàlia, Alemanya, Polònia…)
En la dècada de 1830 novament sorgiran moviments revolucionaris que ja afectarien tant a l’Europa central com a l’occidental, amb una extensió i unes repercussions més grans que les viscudes a la dècada anterior. En aquesta ocasió, les insurreccions tindrien més suport popular i, en aquells països on van triomfar, van comportar la substitució dels règims absolutistes per sistemes polítics constitucionals en els quals la burgesia va passar a detenir el poder. -
Independència de Grècia
Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia se celebra com a festa nacional. -
Caiguda Monarquia borbònica a França. Regnat de Lluís Felip d’Orleans
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial. -
Independència de Bèlgica
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les. -
Caiguda de Lluís Felip d’Orleans a França i proclamació de la 2ª República
La Revolució francesa de 1848 és una insurrecció popular que va obligar el rei Lluís Felip I de França a abdicar i va donar pas a la Segona República Francesa. -
3ª onada revolucionària (França, Itàlia, Confederació Germànica, Imperi austríac…)
La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. -
Segon Imperi a França. Napoleó III es proclama emperador
En 1851, Luis Napoleó Bonaparte (1808-1873), president des de 1848 va donar un cop d'estat. A l'any següent va ser proclamat emperador, amb el nom de Napoleó III. Naixia així el Segon Imperi francès -
Unificació alemanya
La unificació d'Alemanya va ser un procés històric que va tenir lloc en la segona meitat del segle XIX a Europa Central i que va culminar amb la creació de l'Imperi alemany el 18 de gener de 1871 reunint diversos estats fins llavors independents, com Prússia, Baviera, o Saxònia. -
Unificació italiana
La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià.