Eix cronlógic Roma Jose Maria 2º eso B1

Diversos pobles a la Peninsulas Itàlica

800 BCE

llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília

Ròmul

753 BCE

Fundació de Roma

753 BCE

El turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal).

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

Monarquia:
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit

- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.

Numa Pompili

717 BCE

Tul·li Hostili

672 BCE

Ancus Marci

640 BCE

Tarquini

616 BCE

Servi Tul·li

578 BCE

Tarquini II el Superb

534 BCE

Revolta a Roma

509 BCE

Varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

La Roma Republicana:
- Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis (Curiats, Tribunats i Centuriats)
Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens)
Senat: Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats

Expansió a la Península Itàlica

Period: 500 BCE to 250 BCE

Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.

Guerres púniques

Period: 264 BCE to 146 BCE

(Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.

Les guerres entre Roma i Cartago

Period: 238 BCE to 202 BCE

Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).

Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats

Period: 218 BCE to 202 BCE

Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.

La costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir

Period: 202 BCE to 154 BCE

Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).

Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta

Period: 154 BCE to 133 BCE

Forta resistència dels lusitans i dels celtíbers.

Roma adopta la mitologia grega

146 BCE

Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.

Expansió pel Mediterrani Oriental

Period: 146 BCE to 14

Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)

Lusitans

139 BCE

Dirigits per Viriat

Celtíbers

133 BCE

Numància

Consolidació de l’ocupació de la Meseta

Period: 133 BCE to 29 BCE

Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta

123 BCE

Al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.

Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons

Period: 29 BCE to 19 BCE

Imperi

Period: 27 BCE to 476

• L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi
  L’organització de l’Imperi
• Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.

Jesús

1 CE

Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.

Guerra civil

27

Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

L'emperador Constantí

313

Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà

L’emperador Teodosi

380

L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir

Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills

395

Per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).

Desaparició de l'imperi romà

476

Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.