-
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
La Bienni Reformista va ser un període en la història d'Espanya que va tenir lloc entre el 1931 i el 1933, durant el govern de Manuel Azaña. Durant aquest temps, es van implementar una sèrie de reformes polítiques i socials que cercaven modernitzar i democratitzar el país. -
“Dictablanda” del general Berenguer
La Dictablanda va ser el terme utilitzat per descriure el règim del general Dámaso Berenguer durant el seu mandat com a President del Govern d'Espanya entre 1933 i 1934. Aquest terme va ser encunyat per assenyalar la manca de fermesa i l'ambigüitat del règim de Berenguer, que intentava conciliar les demandes de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera amb les exigències dobertura política i democràtica. -
Dimissió de Primo de Rivera
La dimissió de Primo de Rivera va tenir lloc el 30 de gener de 1930, quan el general Miguel Primo de Rivera va presentar la seva renúncia com a cap de govern d'Espanya. Primo de Rivera havia governat amb poder dictatorial des de 1923 i va portar a terme diverses reformes socials i econòmiques, però també va crear una forta oposició i va acabar sent responsable de la crisi econòmica i política del país. -
Pacte de Sant Sebastià
Aquest acord tenia com a objectiu reforçar l'aliança entre els dos països en el marc de la Guerra de Successió austríaca. Aquesta aliança preveia sobretot una cooperació militar reforçada i un repartiment dels territoris conquerits en cas de victòria. El Pacte de Sant Sebastià va permetre als dos països guanyar diverses batalles decisives i consolidar la seva influència a Europa. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va ser fundada, quan es va fusionar el Partit Republicà Català amb altres forces independentistes. El seu objectiu principal era aconseguir la independència de Catalunya i establir-hi una república. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. -
Proclamació de la República
La Proclamació de la República fa referència al moment en què un territori declara la seva independència respecte a un altre estat i es proclama com a república. Aquesta acció implica la creació d'una nova forma d'organització política i de govern, basada en la sobirania del poble i en l'autogovern. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià proclamà la República Catalana i la Generalitat provisional guanyant les eleccions municipals. Aquesta proclamació es va fer des de les finestres de l'Ajuntament de Barcelona davant una multitud eufòrica que celebrava la fi de la monarquia i l'inici d'una nova etapa política a Catalunya. -
Eleccions a Corts Constituents
Les eleccions a les Corts Constituents són les eleccions a l'òrgan legislatiu unicameral de les comunitats autònomes d'Espanya. Aquestes eleccions es celebren cada quatre anys i el seu objectiu és renovar els membres de les Corts Constituents, que s'encarreguen de debatre i aprovar les lleis i pressupostos de la comunitat autònoma corresponent. -
Constitució de 1931
La Constitució de 1931 és la primera constitució democràtica adoptada a Espanya després de la proclamació de la Segona República. Aprovada pel Parlament espanyol el 9 de desembre de 1931, va entrar en vigor el 14 d'abril de 1931, data en què es va proclamar la República espanyola. -
Aprovació de la Llei del Divorci
La llei del divorci va permetre posar fi al matrimoni civil de forma més àgil i senzilla, i va establir per primera vegada la igualtat de drets i deures entre els cònjuges. A més, va donar més autonomia a les persones per decidir sobre la seva vida amorosa i familiar, sense estar sotmesos a l'autoritat de l'Estat o de l'església. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
L'Estatut de Núria va ser aprovat en referèndum amb un ampli suport de la població. Amb un altíssim percentatge de participació i una majoria clara a favor de l'estatut, es va confirmar la voluntat popular de dotar a la regió de Núria d'una normativa pròpia i adaptada a les seves necessitats i característiques. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal),des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
-
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric. -
Period: to
Bienni conservador
Període de la II República comprès entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 durant el qual van governar els partits de centredreta republicana encapçalats pel Partit Republicà Radical d'Alexandre Lerroux, aliats amb la dreta catòlica de la CEDA i del Partit Agrari, primer des del parlament i després participant al govern. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
En les eleccions generals, les dretes han aconseguit un triomf rotund. Els partits conservadors han guanyat en gran part dels districts electorals i han obtingut la majoria de vots a nivell nacional. Això significa que els drets tenen ara majoria al parlament i poden començar a implementar les seves polítiques i propostes. -
Mor Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà, el 122è president de la Generalitat de Catalunya, moria el 25 de desembre de 1933 -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
El 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, proclamà l'Estat Català dins la República espanyola. Aquesta proclamació va ser una resposta a la situació política i social que es vivia a Espanya en aquell moment, marcada per tensions polítiques i socials entre el govern de la República i els sectors més conservadors de la societat espanyola. -
Insurrecció obrera a Astúries
L'insurrecció obrera a Astúries va tenir lloc durant la Segona República espanyola, el mes d'octubre de 1934. Aquesta insurrecció va ser liderada pels sindicats anarquistes i socialistes com a resposta a les mesures repressives del govern conservador de la CEDA. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
Les eleccions generals del Front Popular es van celebrar el 16 de febrer de 1936 a Espanya, i van suposar la victòria de les forces de l'esquerra. El Front Popular, una coalició de partits de l'esquerra, va aconseguir guanyar amb una clara majoria parlamentària, obtenint 263 diputats de 473 en total. -
Govern del Front Popular
