-
Period: 50,000 BCE to 500 BCE
Prehistòria
-
42,500 BCE
el instrument mes antic del mon
Un grup d'investigadors ha descobert l'instrument musical més vell del món, una flauta feta d'os d'aus i marfil de mamut, que té entre 42.000 i 43.000 anys d'antiguitat. La troballa s'ha produït en una cova al sur d'Alemanya, on també es van trobar evidències d'una primerenca ocupació d'Europa per part dels Homo Sapiens. -
3500 BCE
la primera representacio de una partitura del l'antic egipte
La Música a l'antic Egipte s'emprava en diverses activitats, però el seu desenvolupament principal va ser als temples, on era usada durant els ritus dedicats als diferents déus i era utilitzada com a remei terapèutic, com indiquen alguns papirs: de fet, el signe jeroglífic per a la música és el mateix que per a benestar i per a alegria. -
3400 BCE
la canço mes antiga del mon
L’obra musical més antiga que es coneix es va descobrir als voltants de 1950 a Síria, en forma de partitura gravada en una rajola d’argila. Forma part d'una col·lecció de 36 himnes anomenats Cançons hurrites, dels quals només se'n conserva una: la Cançó hurrita número 6 . -
Period: 3100 BCE to 30 BCE
Egipte dels Faraons
-
Period: 2400 BCE to 4000 BCE
Mesopotàmia
-
1509 BCE
pastime with good time
Pastime with Good Company", també coneguda com "The King's Ballad" ("The Kynges Balade"), és una cançó popular anglesa escrita pel rei Enric VIII en els primers anys del segle XVI, poc després de ser coronat. És considerada la més famosa de les seves composicions i es va convertir en una cançó popular a Anglaterra i altres països europeus durant el Renaixement -
Period: 560 BCE to 750 BCE
Antiga Grècia
-
Period: 500 BCE to 1300
Edat Mitjana
-
Period: 4 BCE to 204
Imperi Romà
-
1200
la zanfona
Instrument musical de corda, semblant a una viola, que es toca fent girar una roda amb una maneta i prement simultàniament les cordes per mitjà d'un petit teclat -
1274
DIES IRAE
La melodia pertany a Dies irae, que significa Dia de la ira. És un himne en llatí datat al segle XIII i atribuït al monjo franciscà Tomás de Celano que relata el judici final. "Dia de la ira / aquell dia / en què els segles es redueixin a cendres", diuen els primers versos d'aquest poema