-
Period: 1347 to 1351
Epidèmia de Pesta negra al principat
La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor. -
Period: 1517 to
Inici de la Reforma Protestant
La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment. -
Oct 11, 1517
Les 95 tesis de Lutero
Martí Luter es va enfrontar directament a l'Església Catòlica amb la publicació de les 95 tesis. En elles, desafiava directament el poder del Vaticà en criticar obertament la utilitat de les indulgències. La tradició popular diu que el mateix teòleg va ser l'encarregat de clavar a la porta de l'església del Palau de Wittenberg el 31 d'octubre de 1517. -
1543
Saqueig de Malgrat, Cadaqués i Palamós.
Uns pirates van saquejar les ara ciutats catalanes Malgrat, Cadaqués i Palamós deixant-les en runes. -
1558
Saqueig pirata de Ciutadella. (L’any de sa desgràcia”)
Els pirates van entrar a Ciutadella i van saquejar tota Ciutadella, deixant-la totalment inhabitable. -
1571
Batalla de Lepant. Una aliança cristiana atura l’expansionisme turc pel mediterrani oriental.
Va ser ocorreguda el 7 d'octubre del 1571, al Peloponès (Grècia). Es van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana. Aquesta coalició es deia Lliga Santa, i van ser els guanyadors d'aquesta batalla. -
Period: to
Expulsió de la població morisca.
Va ser ordenada pel rei Felip III i va ser duta a terme de forma esglaonada entre 1609 i 1613. Els primers moriscs expulsats van ser els del Regne d'Aragó. Els últims expulsats van ser els del Regne de Múrcia. En total van ser expulsades unes 300 000 persones, la majoria d'elles del regne d'Aragó que va ser el més afectat, ja que va perdre un sisè de la seva població. -
Execució en massa de bandolers i col·laboradors per part del lloctinent duc d'Alburquerque.
El duc d'Alburquerque va executar a molts bandolers i col·laboradors. -
Period: to
Guerra dels Trenta Anys
Conflicte bèl·lic de caràcter europeu, que es prolongà en la guerra entre França i la monarquia hispànica. En conjunt, s’inclou en la lluita per l’equilibri de poder a Europa, i hi intervingueren els estats dels Habsburg d’Àustria i els dels prínceps alemanys. -
Detenció i execució de Joan Sala, Serrallonga.
Va ser detenit i el van executar a Barcelona per bandoler,robaments i segrest amb els seus germans. -
Revolució popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang
La Revolta dels Segadors es va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640, quan els sometents de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega, van decidir marxar contra les forces del "Conde-Duque de Olivares" -
Period: to
Guerra del Segadors
Va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a bona part del Principat de Catalunya. Com a efecte va tenir la signatura del Tractat dels Pirineus entre Espanya i França. -
Pau de Westfalia
Són un conjunt de tractats que van donar la pau a la llarga guerra dels trenta anys -
Tractat dels Pirineus: annexió del Rosselló i la Cerdanya a la corona francesa.
El 7 de novembre de 1659 d.C., és va firmar el "Tractat dels Pirineus" per part de la monarquia hispànica i francesa. En el tractat, els comptats de Catalunya varen donar els territoris de l'antic comptat de Rosselló i bona part de la Cerdanya. -
Period: to
Guerra de Successió Espanyola
Carles II d'Habsburg (darrere rei de la casa d'Àustria) va morir al 1700 sense fills. Llavors no hi havia ningú que ocupes el seu tron. Josep Ferran de Baviera, Felip d’Anjou i L’arxiduc Carles d’Habsburg van provocar la guerra de successió. Finalment va guanyar Felip d'Anjou i va heretar el tron de Carles II d'Habsburg. -
Tracta d’Utrech. Fi de la guerra de successió
Són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides).
A més, la Corona d'Aragó perdria la seva sobirania, que ara restaria sota mans castellanes -
11 de setembre. Rendició de Barcelona
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. -
Abolició de les institucions de Catalunya
Encara que a la Guerra de Successió la Generalitat ocupà un lloc secundari, ja que fou la Junta de Braços la que tenia el comandament, s'havia posicionat en favor de la causa austriacista aixecant un regiment, els Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de gener del 1716, liquidaren de fet la institució centenària, transgredint les Constitucions catalanes. -
Decret de nova planta. Instauració del règim borbònic centralitzat.
Són el conjunt de lleis sancionades i aprovades catalanes per Felip V. Un exemple d'aquestes lleis és la prohibició del català. Això implantà el règim absolutista, és a dir, que el poder no tenia límits i no compartit.
Varen quedar abolides les lleis del Regne d'Aragó fent així que tots els seus principats tinguessin noves lleis creades pel rei Borbó. Aquest tractat suposa l'abolició de les institucions de Catalunya al 1714. -
Primera fàbrica d’indianes
Les fàbriques d'indianes van ser unes instal·lacions industrials dedicades a la producció d'indianes, que es van establir a principalment a Barcelona i Mataró en els segles XVIII i XIX. Fins al principi del segle XVIII, els productes de cotó arribaren quasi exclusivament de l'Índia i foren comercialitzats per grans societats empresarials, com la poderosa Companyia Britànica de les Índies Orientals -
Expulsió dels jesuïtes
Els governs il·lustrats de l'Europa del segle xviii es van proposar posar fi a la Companyia de Jesús per la seva defensa incondicional del Papat, la seva activitat intel·lectual, el seu poder financer i el seu influx polític.
