-
Period: 1401 to 1500
Renaixement (Segle XV - Segle XVI)
És una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. -
1440
Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò (1440)
El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència. Actualment, es troba al Museu del Bargello.
És una escultura representativa del Quattrocento italià, inspirada en l'època clàssica i amb una composició clarament Praxíteles; encara que tracta un tema bíblic, a l'escultura es pot observar la gran semblança que té amb un heroi. -
Period: 1450 to
Humanisme (Mitjans segle XIV - Segle XVII) (o sigui del 1450-1601)
L'humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles xv i xvi.
Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle xvi, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics. -
1453
L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
Al principi del segle xv, l'expansió otomana a Anatòlia i els Balcans havia reduït l'Imperi Romà d'Orient a qualques territoris sense continuïtat geogràfica centrats en Morea, Tessalònica i Constantinoble, juntament amb algunes illes del mar Egeu i el mar de Màrmara. Les guerres constants de les dècades anteriors havien exhaurit el capital econòmic i demogràfic de l'imperi, l'exèrcit del qual amb prou feines arribava als 5.000 homes. -
1455
Invenció de la Impremta (1455)
La Bíblia de Gutenberg va sortir publicada l'any 1455 a la ciutat de Magúncia. Imprimir 180 exemplars en tres anys pot semblar excessiu, però cal tenir present, per exemple, que els copistes de l'edat mitjana, en el mateix període, haurien fet uns 9 llibres. Així doncs, la Bíblia va ser la seva primera obra. -
1469
Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars. Van començar la colonització de les illes Canàries. Van mantenir assetjada la ciutat de Granada des de 1491 fins a la seva capitulació el 2 de gener de 1492. Com a campament van fundar prop la ciutat el de Santa Fe. -
1478
Creació del Tribunal de la Inquisició
El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes. -
Period: 1479 to 1516
Regnat dels Reis Catòlics
Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella (com el de rei Cristianíssim dels de França); tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel. -
1486
Sentència arbitral de Guadalupe
La Sentència Arbitral de Guadalupe va ser una resolució jurídica dictada al Monestir de Santa Maria de Guadalupe, Extremadura, el 21 d'abril de 1486 per Ferran el Catòlic per alliberar els camperols remenses del Principat de Catalunya dels mals usos que els tenien. sotmesos els senyors feudals a canvi del pagament d'una indemnització.2 -
1490
Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci (1490)
L'Home de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions del cos humà, realitzat a partir dels textos del tractat D'Arquitectura de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma, del qual el dibuix pren el nom. -
1492
Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
L'expulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó [Espanya encara no existia] va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin. -
1492
Descobriment d’Amèrica
El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització.Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. -
1492
Conquesta del Regne de Granada
2 de gener de 1492: el Regne de Granada es rendeix davant els Reis Catòlics, que posen fi a la Reconquesta. Isabel de Castella i Ferran d'Aragó van aprofitar les divisions internes del regne nassarita per derrotar-ho. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó). -
1493
Segon viatge de Colom a Amèrica
El segon viatge de Cristóbal Colón (va sortir de Port de Cadis, 25 de setembre de 1493 – va tornar a Cadis, 11 de juny de 1496) va ser una expedició transoceánica cap al continent americà, terra trobada per Cristóbal Colón en el seu primer viatge. Hi va començar la colonització espanyola de l'illa L'Espanyola, que avui comprèn la República Dominicana i Haití, es va pacificar als indígenes taïns de l'illa i, a més, es va dur a terme el descobriment de diverses illes. -
1497
Conquesta de Melilla
La guerra de Granada fue el conjunto de campañas militares que tuvieron lugar entre 1482 y 1492, emprendidas por la reina Isabel I de Castilla y su esposo, el rey Fernando II de Aragón, en el interior del reino nazarí de Granada, que culminaron con la rendición del sultán Boabdil, quien había oscilado entre la alianza, el doble juego, la contemporización y el enfrentamiento abierto con ambos bandos. -
1498
Tercer viatge de Colom a Amèrica
El tercer viatge va ser entre 1498 i 1500. Al maig de 1496, Colom emprenia un nou recorregut cap a les Índies amb la intenció de trobar Cipango o la costa de la Xina. L'almirall continuava amb la idea que hi havia la possibilitat que aquestes terres abans descobertes pertanyessin a parts desconegudes de l'Àsia. -
Period: 1501 to
Segle XVI: Economia i política
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600. Està marcat pel Renaixement, que fa abandonar progressivament una cosmovisió teocèntrica, i pels canvis en l'equilibri de poders. A Europa, el descobriment d'Amèrica fa que Espanya prengui una posició dominant, mentre a Àsia els otomans són la principal potència d'un món marcat per una major interconnexió entre continents. -
1502
Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica
Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. -
1502
Quart viatge de Colom a Amèrica
El quart viatge de Cristòfor Colom va ser una expedició transoceànica dirigida per Cristòfor Colom amb el propòsit de trobar un pas marítim per l'oest cap a Àsia que va partir de Sevilla el 3 d'abril de 1502.Aquest viatge va recórrer la costa de Centreamèrica i va veure les costes caribenyes dels actuals països d'Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, així com algunes petites illes com les Caiman Brac i Petit Caiman. -
1504
Creació del David de Michelangelo Buonarroti (1504)
El David, de vegades anomenat David de Miquel Àngel, és una obra renaixentista de Michelangelo Buonarroti que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és, junt amb el Moisès i la Pietat, una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal. L'escultura representa a l'heroi bíblic, el Rei David, quan s'està preparant per a enfrontar-se a Goliat. -
1504
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou. -
1510
Conquesta d’Alger i Bugia
A partir del 1505, van organitzar-se diferents expedicions per ocupar alguns ports al nord d'Àfrica. El resultat d'aquesta política va ser la conquesta d'Orà i Bugia (1509) i la submissió del rei d'Alger el 1510. -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes (1511)
L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre el 1510 i el 1511 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà que ara es coneixen com les Stanze di Raffaello. -
1515
Conquesta del Regne de Navarra
La invasió de Navarra per les tropes de Ferran el Catòlic, encapçalades pel duc d'Alba, a finals de juliol de 1512, va tenir com a conseqüència la conquesta de tot el territori, completada al setembre d'aquell mateix any. -
Period: 1516 to 1556
Regnat de Carles I d’Espanya
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554). -
1520
Revolta de les comunitats
La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid. El seu caràcter ha estat objecte d'agitat debat historiogràfic, amb postures i enfocaments contradictoris. -
1520
Primera volta al món
Fa exactament 500 anys, el 20 de setembre de 1519, una expedició de cinc vaixells i 239 homes van salpar del port de Sanlúcar de Barrameda amb una missió: arribar a les Índies Orientals navegant cap a l’oest.El que aquells mariners i exploradors no sabien era que acabarien sent els protagonistes d’un dels capítols més importants de la història: completar la primera circumnavegació, és a dir, la primera volta al món navegant. -
1521
Caiguda de Tenochtitlan
El 13 d'agost de 1521, d'acord amb les interpretacions de les fonts històriques per part dels historiadors, va esdevenir la Caiguda de Tenochtitlán, també conegut com el Lloc de Tenochtitlan, la capital de la civilització mexica, dut a terme mitjançant la negociació entre civilitzacions que es trobaven sota ell. -
1521
Batalla de Villalar
La batalla de Villalar va ser un enfrontament armat lliurat durant la guerra de les Comunitats de Castella que va enfrontar el 23 d'abril de 1521 a Villalar a les forces realistes partidàries del rei Carles I d'Espanya, capitanejades per Íñigo Fernández de Velasco i Mendoza, condestable castellà que exercia de governador del regne per l'absència del monarca, i les comuneres de la Santa Junta conformada a Àvila al juliol de l'any anterior. -
1525
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia es va lliurar el 24 de febrer de 1525 entre l'exèrcit francès al comandament del rei Francesc I i les tropes germano-espanyoles de l'emperador Carles V, amb victòria d'aquestes últimes, a les proximitats de la ciutat italiana de Pavia. -
1555
Pau d’Augsburg
La Pau d'Augsburg, també anomenada Pau de les religions, va ser un tracte signat per Ferran I d'Habsburg, germà i representant de l'emperador Carles V, i els Estats imperials, el 25 de setembre de 1555 a la ciutat lliure d'Augsburg a Alemanya, pel qual es resolia el conflicte religiós de la Reforma protestant. -
Period: 1556 to
Regnat de Felip II
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir de 1580. El seu regnat es va veure marcat per l'esclat de la revolta als Països Baixos espanyols, que va iniciar la Guerra dels Vuitanta Anys, així com les relacions exteriors amb França i Anglaterra, que acabaren amb la Pau. -
1561
Madrid es converteix en la capital de l’Imperi.
Si bé l'àrea ja havia estat ocupada per assentaments previs, la història de Madrid com a nucli urbà habitat de manera continuada té el seu inici al segle ix, amb la construcció d'una fortalesa a la zona promoguda per l'emir Mohammad I, i està marcada per l'establiment en ella de la cort reial el 1561 i, amb la consolidació del país, la seva transformació a la capital de la monarquia, capital a què l'antimadrilenyisme hauria tractat, en paraules de José Cepeda Adán. -
1568
Insurrecció de les Alpujarras
La rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II. L'abundant població morisca del Regne de Granada es va alçar en armes en protesta contra la Pragmàtica Sanció del 1567, que limitava les seves llibertats culturals. -
1571
Fundació de la ciutat de Manila
El 24 de juny de 1571, l'any en què es va derrotar el turc a Lepant, després d'algunes escaramusses amb indígenes i pirates, es va procedir a fundar la ciutat de Manila. La badia on s'ubicava podria acollir una nombrosa flota i recordava molt la d'Acapulco. -
1571
Batalla de Lepant
La batalla de Lepant (en italià: Battaglia di Lepant; en turc: İnebahtı deniz muharebesi, 'batalla naval d'İnebahtı') va ser un combat naval que va tenir lloc el 7 d'octubre de 1571 al golf de Patras, prop de la ciutat grega de Naupacto, llavors llavors coneguda com Lepant. -
1579
Independència d’Holanda
La guerra dels Vuitanta Anys (coneguda a Espanya com a guerra de Flandes i als Països Baixos com a guerra d'independència dels Països Baixos)7 va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies dels Països Baixos contra el seu sobirà Felip II d'Espanya . La rebel·lió contra el monarca va començar l'any 1568, en temps de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, i va finalitzar el 1648. -
Derrota de l’Armada Invencible
La Gran i Felicíssima Armada o Gran Armada de 1588 (comunament coneguda com a Armada Invencible) va ser una expedició militar marítima que, després del triomf a la batalla de Lepant i la consolidació del poder espanyol a Europa, va ser planificada pel monarca espanyol Felipe II destronar la seva contrapart Isabel I i envair Anglaterra. L'atac que va dur a terme va ocórrer en el context de la guerra angloespanyola de 1585-16049. -
Execució de Juan de Lanuza
Juan de Lanuza es va refugiar a Épila, però va decidir tornar a la capital aragonesa, on va ser detingut el 19 de desembre de 1591. Sense judici previ i contra el criteri d'Alonso de Vargas, va ser decapitat per ordre personal de Felip I el 20 de desembre del 1591. -
Period: to
Segle XVII: Economia política
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes. El barroc suposa la plasmació artística d'aquest descrèdit, amb obres que qüestionen la realitat o la transformen amb excessos. -
Judici a Galileu Galilei (1633)
Responent a una controvèrsia creixent sobre teologia, astronomia i filosofia, la Inquisició Romana va jutjar Galileu el 1633 i el va acusar de "sospitós d'heretgia", i el condemnà a presó indefinida. Galileu estigué en presó domiciliària fins a la seua mort, el 1642. -
Revolta de les Barretines
La revuelta de las Barretines fue una revuelta campesina que se produjo en el Reino de Aragón, sitio de Cataluña entre 1687 y 1689 y que estuvo originada por un malestar social vinculado a una crisis agraria y a un entendido abuso de poder contra la población campesina, que se circunscribió a zonas rurales de la actual provincia de Barcelona, si bien los actores de esa revuelta se presentaron ante la capital del principado. -
Period: to
Barroc (Segle XVII - Segle XVIII)
El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del segle xvii i els inicis del segle xviii.[1] Com a corrent artístic va influir sobre la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagan.