Edat Moderna

By laassia
  • Aug 3, 1492

    Descobriment d'Amèrica

    Descobriment d'Amèrica
    Aquest viatge es va fer amb 2 caravel·les (la Pinta i la Niña) i 1 nau (Santa María) i va ser finançat per la reina Isabel I.
    Colom intentava viatjar cap a les Índies per una nova ruta cap a l’oest i demostrar que la terra no era plana.
    Va poder arribar a Amèrica, però ell pensaba que havia a arribat a les Índies, així que va morir sense saber que va descobrir un nou continent
  • Feb 24, 1500

    Carles l d’Espanya i V d’Alemanya

    Carles l d’Espanya i V d’Alemanya
    Va neixer el 24 de febrer del 1500 als Flandes i morí el 21 de setembre del 1558 amb 58 anys a Espanya .Carles va ser rei de la monarquía Hispànica des de l'any 1516 fins l'any 1556 i emperador del Sacre Imperi Romano Germànic, des de l'any 1519 fins l'any 1556.
    Era fill de Felip Habsburg (el Bell) i de Joana de Castella (la Boja)
  • 1519

    Les revoltes de les germanies

    Les revoltes de les germanies
    La rebel·lió de les Germanies va ser un conflicte que es va produir en els regnes de Mallorca i València al començament del regnat de Carles I, entre 1519 i 1523. Va tenir lloc en paral·lel la la rebel·lió de les Comunitats de Castella de l'any 1520 a 1522.
  • 1520

    La revolta de comunitats

    La revolta de comunitats
    La revolta de les Comunitats de Castella, també anomenada revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I.
    La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
  • May 21, 1527

    Felip II

    Felip II
    Va neixer a Valladolid l’any 1527 i va morir a L'Escorial en 1598 va ser Rei d'Espanya durant els anys 1556 i 1598. A excepció del Sacre Imperi Germànic, la corona del qual va cedir a Ferran I d'Habsburg, el rei i emperador Carles V va llegar totes les possessions europees i americanes que constituïen l'Imperi espanyol al seu fill Felip II, que va passar a ser llavors el monarca més poderós de l'època.
  • Sep 25, 1555

    Pau d’Augsburg

    Pau d’Augsburg
    La Paz d'Augsburg, també anomenada "Pau de les religions", va ser un tracte signat per Ferran I d'Habsburg, germà i representant de l'emperador Carles V, i les forces de la Lliga de Esmalcalda el 25 de setembre de 1555 a la ciutat d'Augsburg a Alemanya, per la qual es resolia el conflicte religiós de la reforma protestant.
  • Oct 7, 1571

    La batalla de Lepant

    La batalla de Lepant
    En aquesta batalla es van enfrontar turcs i cristians, els cristians eren de una coalició anomenada Liga santa, ells van ser qui van guanyar la batalla, deixant només 30 galeres turques.
    Això va provocar l'aturacio de l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental
  • Apr 14, 1578

    Felip III

    Felip III
    Va ser rei d'Espanya i Portugal, fill de Felip II. Amb Felip III van reviure les lluites cortesanes entre favorits, àvids de poder. D'aquesta manera, la introducció del règim de privats va permetre a l'alta noblesa castellana usufructuar el poder que des de començaments del segle XVI, Felip III, místic i indolent, no va brillar per la seva intel·ligència ni per la seva energia;
  • Armada Invencible

    Armada Invencible
    Armada Invencible és un terme d'origen anglès per a referir-se a la Gran Armada de 1588, projectada pel monarca espanyol Felip II per a destronar a Isabel I i envair Anglaterra. L'atac va tenir lloc en el context de la guerra anglo-espanyola de 1585-1604. L'atac va fracassar però la guerra es va prolongar setze anys més i va acabar amb el Tractat de Londres de 1604, favorable a Espanya.
  • Expulsió des moriscos

    Expulsió des moriscos
    Aquesta expulsió va ser programa per Felip lll, va ordenar que tots els musulmas que vivian en el territori que en aquell moment se lis anomenava moriscos siguin expulsats pels territoris espanyols.
  • Guerra dels 30 anys

    Guerra dels 30 anys
    La Guerra dels 30 anys va ser una guerra la Europa en la qual van participar tots els gran països europeus. Com totes les guerres, els motius que la van causar van ser la religió,van haver-hi mes causes com ara pel trencament existent entre la reforma i la contrareforma i pel nombrament de Fernando II
  • Pau de Westfàlia

    Pau de Westfàlia
    El terme de Pau de Westfàlia es refereix als dos tractats de pau de Osnabrück i Münster, signats el 24 d'octubre de 1648, aquest últim a la Sala de la Pau de l'ajuntament de Münster, a la regió històrica de Westfàlia, amb els quals va finalitzar la guerra dels Trenta Anys a Alemanya i la guerra dels Vuitanta Anys entre Espanya i els Països Baixos.
  • Pau de Pirineus

    Pau de Pirineus
    Pau és una ciutat francesa del sud-oest del país. És la capital del departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de Nova Aquitània. Està situada en el cor de l'antic Estat sobirà de Béarn,
    Aquest tractat va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma. Els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l' illa dels Faisans tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
  • Carles II

    Carles II
    Carles II , va ser rei d'Espanya entre 1665 i 1700. ​ ​ Fill i hereu de Felip IV i de Mariana d'Àustria, va romandre sota la regència de la seva mare fins que va començar a envellir i arribar al dia de la seva mort 1675 .Junt els seus homes, va aconseguir mantenir l'imperi enfront del poder francès de Lluís XIV, va aconseguir l'augment del poder adquisitiu en els seus regnes, la recuperació de les arques públiques, la fi de la fam i la pau.
  • La revolució francesa

    La revolució francesa
    Aquesta revolució es deguda al moviment polític, social, econòmic i militar, que va sorgir a França en 1789. La revolució francesa va difondre pel món els ideals de llibertat i fraternitat, així com el de la sobirania popular; i va divulgar, primordialment el coneixement dels drets fonamentals de l'home i del ciutadà.