-
Period: 395 to 1453
IMPERI ROMA D'ORIENT/BIZANTÏ
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453 -
Period: 476 to 1000
ALTA EDAT MITJANA
La ruptura que va superar la caiguda de Roma. l'any 476, va ser tan important que els istoriadors marquen aquesta data con l'iniçi de l'Edat Mitjana.
Aquest periode va durar mil anys i va acabar per la caiguda de Constantinoble (1453) per un exercit turcomusulmà i altes, amb la arribada de America de Cristófor Colom (1492) -
554
Toledo es converteix en capital del regne visigòtic
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona, i en els darrers a Narbona i altres ciutats de Septimània (després de la invasió àrab del 711). -
Period: 632 to 1258
IMPERI ISLÂMIC
Califa (de l'àrab خليفة, ẖalīfa, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.Quan encara era vigent, el califa regia el califat, que teòricament comprenia el conjunt del món sota domini islàmic. Aquesta institució perdurà fins a l'any 1924, quan fou abolida per Mustafà Kemal, conegut com a Atatürk, que posà fi a l'existència del darrer califat, el califat otomà -
711
Arribada dels musulmans a la Península Ibèrica
L'Islam a la península Ibèrica va ser una religió important, començant amb la conquesta omeia d'Hispània i acabant (almenys obertament) amb la seva prohibició per l'estat espanyol modern a mitjans del segle XVI i l'expulsió dels moriscs a principis del segle XVII. -
Period: 751 to 843
IMPERI CALORINGI
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per ra un període de la història europea . Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció[1] de la translatio imperii). Després de la seva dissolució, el 843, seria succeït un segle després pel Sacre Imperi Romanogermànic. -
797
Emperadiu Irene Bizanci governa en solitari
Irene o Sarantapechaina (c. 750-756 - 9 d'agost de 802), coneguda també com Irene d'Atenes va ser emperadriu de l'Imperi Bizantí —si bé en algunes monedes es titula, en masculí, βασιλεύς basilýs ("emperador"), en lloc del corresponent femení, basílissa , va ser esposa de l'emperador Lleó IV i mare de Constantí VI, durant la minoria d'edat del qual (780-790) va assumir la regència. El 792 va ser associada al tron pel seu fill i, més tard, va assumir el poder en solitari entre 797 i 802. -
843
Tractat de Verdum
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca. -
880
Fundació del monestir de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll. El monestir, fundat cap a l'any 880 pel comte Guifré el Pelós. -
Period: 1001 to 1492
BAIXA EDAT MITJANA
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement). Podem dividir aquest període entre una edat mitjana central (segles XI-XIV) i una edat mitjana tardana (segles XIV i XV). -
1053
Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al segle xi entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.[1] El cisma va ser la culminació de les diferències teològiques i polítiques que s'havien desenvolupat durant els segles precedents entre el cristianisme oriental i occidental. -
1137
Fundació de la Corona d'Argo
La Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions com Corona catalanoaragonesa) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona -
1212
Batalla de las Navas de Tolosa
La batalla de les Navas de Tolosa, anomenada a la historiografia àrab “batalla d'Al-Iqāb” “batalla del càstig” (معركة العقاب) ia la cristiana també “batalla d'Úbeda”, va enfrontar el 16 de juliol de 1212 a un exèrcit aliat cristià format en gran part per tropes castellanes d'Alfonso VIII de Castella -
1346
Arribada de la Pesta Negra a Europa
La pesta negra o mort negra va ser la pandèmia de pesta bubònica més devastadora de la història de la humanitat, que va afectar Euràsia al segle xiv i que va assolir un punt màxim entre 1347 i 1353.1 És difícil conèixer el nombre de morts, però models contemporanis els calculen entre 80 a 200 milions a Euràsia i Àfrica del Nord. -
1492
Descubriment d'America de Cristófor Colom
El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle XV el terme descobriment era sinònim de cristianització.Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib.