-
476
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. -
527
Regnat de Justinia
Justinià I el Gran també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de restauració de l'Imperi Romà. -
529
Fundació de l'ordre de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet, més conegut sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Els seus monjos, coneguts com a benedictins, benets o monjos negres, posposen al seu nom les sigles O.S.B.. -
550
Expansió del cristianisme a Europa
Amb la mort de Crist, el cristianisme va començar la seva expansió des de Jerusalem a tots els racons de l'Imperi, fins a esdevenir el segle IV en la religió oficial de l'Imperi. Des de Roma, els papes es fan cada vegada més forts i, per al segle IX, el cristianisme es va estendre per gairebé tot el continent europeu. -
711
Conquesta musulmana a la península
Es coneix com a conquesta musulmana de Hispania o etapa musulmana inicial de la península ibérica, a el complex procés polític i militar que al llarg del principi de segle VIII explica la formació i consolidació d'al-Andalus, així com la gènesi dels principals regnes cristians medievals peninsulars. Tot i que el procés en total va ocupar tot aquest temps, la cronologia no és exacta pel que fa als anys i les dates, sinó només aproximada, ja que les fonts difereixen entre si. -
843
Divisió de l'Imperi Carolingui
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident . -
929
Creació del Califat Omeia
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756. -
950
Glosos Emilianenses
Primers textos en castellà trobats.
Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites fetes en diverses llengües —llatí, romanç i èuscar—, entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60; segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del segle x i finals del segle XI. -
988
Independència de Catalunya
El compte Borrel II va proclamar la independència de catalunya.
Quan l’any 985, els musulmans van destruir Barcelona, en un atac llampec comandat per l’ambiciós cabdill Al-Mansur, a París el rei Franc, Lotari I, es va fer el sord als precs d’ajut del seu vassall el comte de Barcelona. Va estar la gota que vessà el got. Borrell II, comte de Barcelona, Girona-Besalú, Osona i Urgell-Cerdanya decidí que ja n’hi havia prou. -
1000
Reactivació del comerç i manofactura.
Aquest gran augment de producció es va donar principalment gràcies a dos factors importants;
Per una banda es va augmentar considerablement el terreny de superfície cultivada, no només a partir de l’ocupació de noves terres , sinó que també es van talar més boscos i es van dessecar pantans per tal de tenir una major superfície per als conreus.
Per altra banda, es van millorar notablement les tècniques i les eines agrícoles. -
1100
Forum ludicum
Primer texxt en català trobat
(traducció de les lleis visigòtiques)
Eclesastics van condicionar la literatura medieval i la seva funció d'intermediaris amb la divinitat. La literatura popular de transmissió oral. Nou grup social la burgesia, desenvolupa una literatura al public burges i al mes enlla de l'ambit cortes, empreses d'editorials am la impremta. -
1150
Les croades
Les croades van ser una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i de vegades dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana. Van ser organitzades per coalicions d'estats europeus per reconquerir Terra Santa dels musulmans, i sostingudes pels denominats estats cristians de la regió. Van tenir lloc entre els segles xi i xiii, especialment entre els anys 1095 i 1276. -
1213
Batalla de Muret
La batalla de Muret va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França. -
1214
Batalla de Bouvines
La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14). Va ser fonamental pel desenvolupament de la França Medieval confirmant la sobirania de la corona francesa sobre l'Imperi angeví del Ducat de Bretanya i el Ducat de Normandia. Felip II de França va vèncer un exèrcit compost pel Sacre Imperi Germànic i soldats anglesos i flamencs, dirigits per l'emperador Otó IV. -
1215
Aprovació de la Carta Magna
Es tractava d'una declaració de drets i deures de cada estament social i obligava el rei a respectar el procediment legal. Per a un rei de la dinastia Plantagenet resultava nou, i en certa manera humiliant, acceptar que també el rei estava sotmès a la llei. Els drets dels súbdits es trobaven especialment protegits: entre d'altres mesures s'establia una comissió de 25 barons per controlar el poder del rei i assegurava la llibertat religiosa i política. -
1238
Conquesta de valència
fi de 5 segles de cultura musulmana.
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I. -
1244
Reconquistació de Jeruslem
Els musulmans reconquereixen Jerusalem definitivament.
L'ocupació cristiana de Jerusalem el 15 de juliol de 1099 va suposar la culminació d'un ampli operatiu militar al litoral sirià-palestí. Va ser el colofó de la primera de les vuit creuades importants que es van desenvolupar al Pròxim Orient durant l'Edat Mitjana. Per arribar a les portes de la ciutat santa va fer cal un coratge extrem. -
1410
Mort sense descendents del rei Martí
Ja hem dit que els fills que Martí el Jove havia tingut de Maria I de Sicília i de Blanca de Navarra
havien mort essent infants. Tanmateix Martí el Jove, després de la seva mort, deixà dos fills il·legítims:
Frederic i Violant, fills, respectivament, de les sicilianes Tarsia Rizzari i Agatuzza de Pesci. -
1440
Invenció de l'impremta
La irrupció de la impremta en l'Edat Mitjana va suposar una revolució: els llibres podien copiar-se amb una rapidesa mai abans vista i el seu impacte va ser incalculable.
La història moderna seria inconcebible sense la invenció de la impremta ja que el seu ús va canviar per complet la cultura occidental i posteriorment, la història del món. Fins a 1453 els coneixements es transmetien mitjançant manuscrits elaborats per monjos. -
1453
Caiguda de l'Imperi Romà d'Orient
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica. Constantí XI Paleòleg, darrer emperador romà, intueix el perill que Constantinoble, ciutat de cultura europea mil·lenària, caigui davant la supremacia militar de la jove nació turca. -
1492
Descobriment d'Àmerica
El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. -
1492
Caiguda de regne de granada
Enclavament musulmà d'Europa occidental semblava compensar la conquesta de Constantinoble pels turcs otomans, que havia tingut lloc el 1453, o la seva més recent ocupació d'Otranto, l'any 1480. El mateix papa Innocenci VIII va acudir a l'església de Santiago dels Espanyols i va oficiar una missa en celebració de la victòria.
