-
1787 BCE
LA REVOLUCIÓ FRNACESA
La Revolució Francesa (1789-1799) va passar per tres etapes: la Monarquia Constitucional, que volia reformar l'Antic Règim; la República Democràtica, que va abolir la monarquia; i la República Burgesa, que va restaurar el poder de la burgesia. Napoleó Bonaparte va liderar França (1799-1815) i va expandir els seus territoris. Després, el Congrés de Viena (1815) va restaurar les monarquies. Les Revolucions Liberals de 1820-848 van voler establir nous governs liberals i estats. -
1750 BCE
LES REVOLUCIONS INDUSTRIALS
La Revolució Industrial (RI) va començar al Regne Unit a la segona meitat del segle XVIII i es va expandir ràpidament. La revolució agrícola va fer que la gent deixés el camp per treballar a les ciutats. La màquina de vapor va transformar la indústria, i Adam Smith va defensar el liberalisme econòmic. Les males condicions laborals van portar al socialisme, ludisme, anarquisme i comunisme.Va accelerar la urbanització i van sorgir moviments obrers per millorar les dures condicions laborals. -
Primer Imperi Francès (Napoleó Bonaparte)
El Primer Imperi Francès va ser el període en què Napoleó Bonaparte es va convertir en emperador de França, des de 1804 fins a 1814. Napoleó va fer moltes reformes importants, com el Codi Napoleònic, que va canviar les lleis. A més, va aconseguir conquerir molts països d'Europa gràcies al seu exèrcit. Però, després de diverses derrotes, sobretot a Rússia i Waterloo, va perdre el poder i va ser obligat a abdicar el 1814. -
CONGRÉS DE VIENA
El Congrés de Viena va ser molt important per tornar a establir l'ordre a Europa després de les guerres napoleòniques. El seu objectiu principal era restaurar les monarquies i mantenir un equilibri de poder entre els diferents països. Això va ajudar a evitar que una sola potència dominés Europa. -
FERROCARIL MATARÓ-BARCELONA
El ferrocarril Mataró-Barcelona, inaugurat el 28 d'octubre de 1848, va ser la primera línia de tren de la península Ibèrica. Va ser impulsat per l'empresari Miquel Biada, de Mataró, que volia connectar la seva ciutat amb Barcelona. La línia feia 28,4 km de longitud i va suposar un gran avenç per al transport i l'economia de la regió, facilitant el moviment de mercaderies i persones. Aquesta línia va marcar l'inici del desenvolupament ferroviari a Espanya. -
CONFERÈNCIA DE BERLÍN
La Conferència de Berlín (1884-1885) va ser una reunió on les potències europees es van repartir Àfrica, sense consultar els africans. L'objectiu era evitar conflictes entre elles mentre colonitzaven el continent. Això va causar molts problemes a Àfrica, ja que es van crear fronteres sense tenir en compte els pobles i cultures locals, iniciant una colonització que va afectar greument la població africana. -
CRISI DEL 98
La crisi de 1898 va ser quan Espanya va perdre les seves últimes colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam) després de perdre una guerra amb els Estats Units. Això va causar descontentament i va fer que es reflexionés sobre el futur d'Espanya. Això va causar impacte moral i psicològic a Espanya, donant lloc al moviment regeneracionista que buscava democratització i fi de la corrupció. Al mateix temps, es va intensificar la política colonialista al Marroc. -
FETS DEL CU-CUT
El 1905, un acudit a la revista satírica "Cu-Cut!" va desfermar la ira de l'exèrcit espanyol, que va exigir al govern la Llei de Jurisdiccions (1906). -
CONFERÈNCIA D'ALGESIRES (1 CRISI AL MARROC)
La Conferència d'Algesires (1906) va ser una reunió de potències com França, Alemanya i Espanya per resoldre conflictes sobre el Marroc. Espanya va aconseguir que es reconeguessin els seus dominis al Rif, però després, l'ocupació de Casablanca per França el 1907 va fer que els acords perdessin força.La primera crisi del Marroc va ser un moment important que va mostrar la competència entre França i Alemanya per controlar el Marroc i va influir en les polítiques colonials al nord D'Àfirca. -
SETMANA TRÀGICA
•Espanya i França es van repartir el Marroc a la Conferència d'Algesires. Quan Espanya intentà explotar les mines del Rif, els rifenys s'hi oposaren i es van revoltar. Per imposar el seu domini, el govern espanyol envià tropes i mobilitzà reservistes, fet que provocà la Setmana Tràgica a Catalunya, una revolta popular obrera que coincidí amb la derrota al Barranco del Lobo. La repressió fou severa, amb l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia al castell de Montjuïc -
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
A partir de 1910 el reformisme dels governs liberals va comportar l’inici d’un procés de descentralització de l’Estat.
El 1914 es va crear la Mancomunitat, una institució de govern per a Catalunya. Agrupava les quatre diputacions catalanes i va ser presidida per Prat de la Riba, substituït l’any 1917 per Puig i Cadafalch.
La Mancomunitat va impulsar noves infraestructures i serveis públics i va endegar un nou projecte cultural i educatiu, destinat a promoure la llengua i la cultura catalanes. -
CRISI DEL 17
El 1917, el descontentament polític i social a Espanya va esclatar per la crisi econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, en la qual Espanya no participava. A Catalunya, l’oposició política es va unir a l’Assemblea de Parlamentaris per exigir Corts constituents. Paral·lelament, militars crearen juntes de defensa contra el govern, mentre que els sindicats CNT i UGT convocaren una vaga general per enderrocar-lo. Esclatà la Revolució Russa, que instaurà per primer cop un govern marxista. -
VAGA DE LA CADANENCA
Després de la crisi de 1917, Espanya viu un fort descontentament social amb enfrontaments militars, ruptura política a Catalunya i vagues obreres. El 1919, la vaga de la Canadenca dura 44 dies i força el govern a instaurar la jornada laboral de vuit hores i a apujar sous, però les vagues continuen. La patronal contracta pistolers i són assassinats sindicalistes com Salvador Seguí i Francesc Layret. Paral·lelament, el 1921 ocorre el Desastre d’Annual al Marroc. -
GUERRA DEL RIF
La poblacio del rif no accepta la invasió dels europeus s'organtzen per obtenir els seus territoris sota el lideratge de ABD-KARIM. I van vèncer als invasors, degut a la corrupció de l'exèrcit espanyol, que li venien armes als rifenys, Això va provocar el desastre anual(1921) Expedient Picaasso(1921) República del Rif(1921-1926) -
DIRECTORI MILITAR
La Dictadura presenta dues etapes:
Durant el Directori Militar (1923-1925) es va instaurar una forta repressió contra les llibertats, el moviment obrer i els nacionalismes. El nou règim va acabar amb el règim de la restauració:
-va suspendre la Constitució
- va dissoldre el Parlament (es prohibeix la senyera, ús del català…)
-va prohibir els partits polítics (Unió Patriòtica) i els sindicats. -
DIRECTORI CÍVIL
En el Directori Civil (1925-1930) es va organitzar un partit únic, la Unió Patriòtica, i es va dur a terme una economia dirigida.Desembarcament d’Alhucemas (1925) juntament amb tropes franceses per acabar amb la República del Rif.Durant la dictadura, va augmentar l'oposició des de diferents àmbits. Per exemple, els Fets de Molló (1926, Macià)-La dictadura es va mantenir fins al 1930, quan Primo de Rivera, faltat de suports, va dimitir,iAlfons XIII va nomenar cap de govern el general Berenguer. -
DESEMBARCAMENT D'ALHUCEMAS
l desembarcament d'Alhucemas (1925) va ser una operació militar liderada per Espanya, amb suport de França, per acabar amb la resistència dels rebels rifenys al Marroc, encapçalats per Abd el-Krim. Aquesta operació, considerada el primer desembarcament amfibi modern, va implicar l’ús combinat de forces navals, aèries i terrestres. La victòria a Alhucemas va marcar la fi de la guerra del Rif i va consolidar el control espanyol sobre la regió.