EDAT CONTEMPORÀNIA

  • Mort Carles II

    Mort Carles II
    Carlos II d'Espanya, conegut com "el Hechizado", va ser rei d'Espanya entre 1665 i 1700. Fill i hereu de Felip IV i de Mariana d'Àustria, va romandre sota la regència de la seva mare fins que va arribar a la majoria d'edat el 1675.
  • Period: to

    Espanya S.XVIII

  • Period: to

    Guerra de succesió

    La Guerra de Successió espanyola va ser un conflicte d'ordre internacional per la successió al tron d'Espanya després de la mort de Carles II, que va durar de 1703 a 1713, tot i que a Catalunya es va prolongar fins al 1714 i a Mallorca fins al 1715. Va suposar la instauració dels Borbons a Espanya.
  • Period: to

    Decret de nova planta

    Els Decrets de Nova Planta (Decrets de Nueva Planta en castellà) són un conjunt de normes promulgades per Felip V d'Espanya després de la Guerra de Successió Espanyola que van afectar Catalunya i altres territoris de l'antic Principat de Catalunya. Aquests decrets van ser implementats com a mesures de repressió contra les institucions i les lleis pròpies dels territoris que havien recolzat l'arxiduc Carles d'Àustria durant el conflicte.
  • Derrota Barcelona

    El 1714, durant la Guerra de Successió Espanyola, va tenir lloc la derrota de Barcelona. Aquest conflicte va enfrontar les forces borbòniques, encapçalades per Felip V d'Espanya, contra les forces austracistes, que recolzaven a l'arxiduc Carles d'Àustria com a pretendents al tron espanyol.
  • Derrota de Barcelona

    Derrota de Barcelona
    Els Tres Comuns de Catalunya van resoldre la rendició de la ciutat el 12 de setembre, que va ser ocupada el 13 de setembre de 1714. El 18 de setembre es va produir la capitulació de la Ciutat i el Castell de Cardona, posant fi a la guerra a tot Catalunya.
  • Decret Nova Planta a Catalunya

    Decret Nova Planta a Catalunya
    El Decret de Nova Planta va respondre al desig de portar "tots els meus regnes d'Espanya a la uniformitat de les mateixes lleis, costums i tribunals". Es va imposar una nova organització político-administrativa basada en la de Castella, seguint el model centralista de la monarquia absolutista francesa.
  • Period: to

    Revolució industrial

    La Revolució Industrial va ser un període clau en la història mundial, marcat per canvis profunds en l'economia, la tecnologia i la societat. El seu impacte continua sent visible en la manera com vivim i treballem avui en dia.
  • Period: to

    Revolució Americana

    La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).
  • Màquina de vapor

    La màquina de vapor, inventada per James Watt, és un dels invents més importants de la història moderna. Va impulsar la Revolució Industrial i va obrir el camí a una nova era de producció, transport i tecnologia que va canviar el món de manera significativa.
  • Redacten declaració independència dels EUA

    Redacten declaració independència dels EUA
    La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, és un document redactat pel segon Congrés Continental —a la Cambra Estatal de Pennsilvània de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776, que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes, llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya, s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic.
  • Tractat de París

    Tractat de París
    Es tracta d'un acord de pau que va posar fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units. Aquest tractat va ser signat el 3 de setembre de 1783 entre el Regne Unit de Gran Bretanya i els Estats Units d'Amèrica, reconeixent la independència dels Estats Units i establint les fronteres entre les colònies americanes i el domini britànic. Aquest tractat va ser un pas important en la formació dels Estats Units d'Amèrica com a nació independent.
  • Period: to

    Revolució francesa

    La Revolució Francesa va ser un esdeveniment històric que va tenir lloc a França entre 1789 i 1799. Va ser un període de canvi radical en la societat, política i cultura francesa, caracteritzat per l'enderrocament de l'antic règim monàrquic i l'establiment d'una república. Algunes de les principals causes de la Revolució van ser la desigualtat social, els problemes econòmics, la influència de les idees il·lustrades i la creixent frustració amb el règim monàrquic absolutista.
  • Primer president EUA

    Primer president EUA
    El primer president de els Estats Units d'Amèrica (EUA) va ser George Washington. Va exercir com a president des del 30 d'abril de 1789 fins al 4 de març de 1797. George Washington va ser un dels pares fundadors dels EUA i va desempenyar un paper fonamental en l'establiment de la nova nació. És considerat com un dels presidents més importants de la història dels EUA.
  • Estats Generals

    Estats Generals
    Els Estats Generals (États Généraux en francès) va ser una assemblea política de representants dels diferents estaments de la societat francesa que es va convocar durant la Revolució Francesa. Aquesta assemblea es va reunir per primera vegada el 5 de maig de 1789 a Versalles com a resposta a la crisi econòmica i política que enfrontava el país.
  • Assemblea Nacional - Sala joc de la pilota

    Assemblea Nacional - Sala joc de la pilota
    L'Assemblea Nacional (Assemblée nationale en francès) va ser una institució política creada durant la Revolució Francesa. Va ser formada el 17 de juny de 1789 pels membres del tercer estat, que es van declarar a ells mateixos com a representants legítims de tot el poble francès. Aquesta declaració va tenir lloc després de ser exclòs dels Estats Generals i sentir-se desfavorablement tractat.
  • Presa de la bastilla

    Presa de la bastilla
    La presa de la Bastilla (Prise de la Bastille en francès) va ser un esdeveniment important durant la Revolució Francesa. Va tenir lloc el 14 de juliol de 1789, quan una multitud de ciutadans de París es va dirigir a la presó de la Bastilla, un símbol del poder absolutista i un centre de detenció, amb l'objectiu de prendre les seves armes i alliberar els presos polítics.
  • República democràtica

    Durant la Revolució Francesa, es va establir una república democràtica a França. Després de la caiguda de la monarquia, es va formar una sèrie de governs republicans amb diferents noms i estructures polítiques.
  • Convenció Girondina

    La Convenció Girondina va ser una facció política de la Convenció Nacional durant la Revolució Francesa. Prend el nom de Girondins, ja que molts dels seus membres eren diputats procedents de la regió de la Gironda, al sud-oest de França. Defensaven la descentralització del poder i una república federativa, amb més autonomia per a les regions. També tenien una visió més liberal i econòmica, promovien les llibertats individuals i el lliure comerç.
  • Guillotinen Rei i Reina

    El rei Lluís XVI de França va ser guillotinat durant la Revolució Francesa el 21 de gener de 1793. La seva esposa, la reina Maria Antonieta, va ser guillotinada posteriorment, el 16 d'octubre del mateix any. Les execucions del rei i la reina van ser un esdeveniment significatiu durant la Revolució Francesa i van representar la caiguda de la monarquia i l'establiment d'un règim republicà.
  • Convenció Jacobina

    La Convenció Jacobina va governar durant la Revolució Francesa, amb els seus membres defensant reformes radicals i exercint un fort control polític. Tot i que la seva influència va ser efímera, van deixar un llegat significatiu en la història de la revolució.
  • Period: to

    El directori

    El Directori va ser una etapa de la Revolució Francesa que va abastar el període entre 1795 i 1799, caracteritzat per un govern executiu format per cinc directors. Tot i els seus objectius inicials de restablir l'estabilitat, el Directori va ser marcat per la inestabilitat política i va culminar amb l'ascens de Napoleó al poder.
  • Cop d'estat Napoleó

    Amb el cop d'estat de Napoleó, s'iniciava una nova etapa de la història de França coneguda com l'era napoleònica. Napoleó va consolidar el seu poder, va implementar reformes polítiques i legals, i va expandir l'imperi francès a través de les guerres napoleòniques, convertint-se en una figura clau de l'Europa de l'època.
  • Batalla Trafalgar

    Aquesta batalla va ser significativa per diverses raons. En primer lloc, va minar els intents de Napoleó per a dur a terme una invasió de Gran Bretanya i va consolidar el domini naval britànic durant les guerres napoleòniques. En segon lloc, va marcar un punt d'inflexió en la història naval, ja que va demostrar la superioritat de les tàctiques britàniques de línia de batalla. I finalment, va convertir l'almirall Nelson en una llegenda i un heroi nacional britànic.
  • Batalla Rússia

    La batalla de Borodinó va ser una confrontació clau durant la campanya de Rússia de Napoleó Bonaparte i va ser una de les batalles més importants de les guerres napoleòniques. Encara que no va representar una victòria decisiva per a cap de les dues parts, va tenir un impacte significatiu en el curs de la campanya i va marcar l'inici de la caiguda de Napoleó.
  • Batalla de Waterloo

    La batalla de Waterloo va tenir un impacte profund en la història europea. Va posar fi a les ambicions imperials de Napoleó i va suposar la seva segona i definitiva derrota. Després d'aquesta batalla, va ser exiliat a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821.
    La batalla de Waterloo va marcar el final de les guerres napoleòniques i va establir el context per a la restauració de la monarquia a França i per a la creació d'un ordre polític i social nou a Europa.
  • Mort Napoleó

    Napoleó Bonaparte, l'emperador francès i líder militar destacat, va morir el 5 de maig de 1821 a l'illa de Santa Helena, una petita illa remota a l'Atlàntic sud, on havia estat exiliat després de la seva derrota a la batalla de Waterloo el 1815.
  • Guerra de l'Opi

    La Guerra de l'Opium va ser un conflicte que va tenir lloc entre el Regne Unit i l'Imperi Qing de la Xina durant els anys 1839 a 1842 i 1856 a 1860. El conflicte es va originar a causa de la disputa comercial entre els britànics i els xinesos sobre l'opi.
  • Period: to

    Segona revolució industrial

    La Segona Revolució Industrial va ser una etapa de canvis tecnològics i econòmics ràpids i profunds. Va introduir innovacions que van canviar radicalment la forma de treballar, viure i connectar-se, sent un factor clau en el desenvolupament del món modern.
  • Pau armada

    "Pau armada" és un terme que fa referència al període de relativa pau i estabilitat a Europa que va durar des de la finalització de la Guerra Franco-prussiana el 1871 fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914. Durant aquest temps, les principals potències europees estaven immerses en un complex sistema d'aliances i augment de la capacitat militar, amb l'objectiu de mantenir l'equilibri de poder i evitar conflictes de gran escala.
  • Conferència de Berlín

    La Conferència de Berlín va ser una reunió internacional que va establir les regles i les reclamacions territorials per a l'ocupació de regions a l'Àfrica durant el període de la colonització. Va marcar un punt d'inflexió en la carrera colonial europea i va tenir un impacte durador en el continent africà.
  • Colonització Àfrica

    La colonització d'Àfrica va ser un procés complex i dolorós que va tenir un impacte profund en el continent. Encara avui, les conseqüències de la colonització es reflecteixen en les dinàmiques socials, econòmiques i polítiques d'Àfrica.
  • Incident de Fashoda

    l'Incident de Fashoda va ser un conflicte entre França i el Regne Unit per l'ocupació de la regió de Fashoda a l'Àfrica central. Va ser resolt mitjançant una solució diplomàtica, que va evitar una guerra directa entre les dues potències. Aquest incident va marcar un canvi en les relacions colonials i va confirmar la supremacia britànica a l'Àfrica oriental.
  • Assassinat Arxiduc Francisco Fernando Àustria- Hungria

    L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran va ser un punt d'inflexió històric i va marcar l'inici d'una sèrie d'esdeveniments que van transformar profundament el panorama polític i social de l'època, provocant una guerra que va durar quatre anys i que va tenir un impacte devastador a nivell mundial.
  • Guerra de moviments

    La guerra de moviments va ser una fase intensa i dinàmica de la Primera Guerra Mundial, caracteritzada per un ritme ràpid d'avanç i retrocés, maniobres tàctiques i confrontacions directes entre les forces enfrontades. No obstant això, a mesura que el conflicte progressava, es va desenvolupar una guerra d'atrinxerament que duraria fins al final del conflicte.
  • Guerra de posicions

    La guerra de posicions, també coneguda com a guerra de trinxeres, va ser una fase clau de la Primera Guerra Mundial que va seguir a la guerra de moviments. Aquesta fase es va caracteritzar per l'establiment de línies defensives fortificades i el bloqueig mutu entre les forces combatents.
  • Period: to

    I Guerra Mundial

    La Primera Guerra Mundial va ser un punt d'inflexió en la història mundial i va tenir un impacte significatiu en el mapa polític, social i econòmic global.
  • Enfonsament Lusitània

    L'enfonsament del transatlàntic RMS Lusitània va ser un esdeveniment significatiu que va tenir lloc durant la Primera Guerra Mundial. El 7 de maig de 1915, el vaixell va ser torpedinat per un submarí alemany, el U-20, prop de les costes d'Irlanda, causant la mort de prop de 1.200 persones, incloent-hi passatgers i membres de l'equip.
  • Revolució Russa

    la Primera Guerra Mundial va aguditzar les tensions socials i polítiques a Rússia, generant una situació de crisi que va conduir a la Revolució Russa. El descontentament popular, la ineficiència del govern tsarista i la desmoralització de l'exèrcit van ser factors clau en el desenvolupament d'aquesta revolució que va canviar el curs de la història russa i mundial.
  • Tsar Nicolàs II

    Nicolau II, de nom complet Nicolau Alexandrovitx Romanov, va ser l'últim tsar de Rússia. Va néixer el 18 de maig de 1868 i va regnar des del 1 de novembre de 1894 fins al 15 de març de 1917, quan va abdicar com a resultat de la Revolució de Febrer.
  • Tractat de Versalles

    El Tractat de Versalles és un tractat de pau que va ser signat el 28 de juny de 1919 després de la finalització de la Primera Guerra Mundial. Va ser negociat i signat a Versalles, a prop de París, França, i va implicar la participació de diversos països vencedors de la guerra, principalment el Regne Unit, França, Itàlia i Estats Units, així com Alemanya i altres nacions derrotades.