-
Feb 3, 1468
invenció de la imprenta de Gutenberg.
Després de tornar a la seva Magúncia natal, el 1450 es va associar amb el cal·lígraf Peter Schoeffer, format a París, i el comerciant Johannes Fust, de qui va obtenir 800 florins per a finançar la investigació prèvia i la impressió de la Bíblia. De fet, l'invent va ser una tasca conjunta en la qual Fust va ser l'element capitalista, i Gutenberg i Schoeffer (el qual posteriorment va tenir una fecunda carrera com a impressor i va fer servir tipus diferents) van aportar-ne la idea. -
1484
muiguelangel pinta la capella sixtina
La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina. -
Oct 12, 1492
descubriment d'america
Colom inicia un viatge cap a les Índies amb 1 nova ruta per l'oest de continent, 1 itinerari equivocat que el Dugué Fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'1 Cap amunt, Colom cregué haver Arribat a un Arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que els terres on acabava de posar als peus eren 1 nou continent. El 1504, Amerigo Vespucci, en una publicació anomenada Novus Mundus, fou el primer a explicar Obertament que es tractava d'1 nou món. -
1519
primera volta al mon
L'expedició de Magallanes i Elcano va ser la primera a "recórrer i descobrir tota la redondeza del món" segons paraules del mateix Juan Sebastián de Elcano. Això va ocórrer entre 1519 i 1522, quan els mitjans de navegació eren encara increïblement rudimentaris, i la vida a bord d'aquelles primitives naus no tenia qualsevol comoditat o seguretat. A més, es tractava d'un viatge al desconegut, que no anava a comptar amb cap possibilitat de rebre auxili, i ple de possibles perills. -
Oct 7, 1571
batalla de lepant
A les set del matí les dues esquadres s'encaren. En el costat cristià, Barbarigo, al comandament de l'ala esquerra, rep ordres d'enganxar-se a la costa tant com sigui possible, per evitar que les galeres turques els sobrepassin i facin una maniobra encerclant. El centre es col·loca a un costat, però l'ala dreta, al comandament de Gianandrea Doria, triga a incorporar-se a la formació, deixant un espai lliure entre el centre i l'ala dreta. -
mort de shakespeare i cervantes.
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari julià[nb 1] - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)[nb 2] fou un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. Miguel de Cervantes Saavedra[nota 1] (Alcalá de Henares,[nota 2] 29 de setembre de 1547 - Madrid, 22 d'abril de 1616) fou un escriptor castellà, conegut sobretot per la seva novel·la El Quixot. -
guerra dels segadors.
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.[1] -
tractat dels pirineus
El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló. -
invenció de la bicicleta.
osteriorment, en 1813, aquest celerífer va sofrir una gran metamorfosi, gràcies al fet que el baró Karl Drais d'Alemanya va inventar el vehicle d'una sola via, que va anomenar màquina errant, precursora de la bicicleta i la motocicleta. Drais de Sauerbronn va començar per introduir-hi uns ressorts sota el selló i, després, va crear-ne el manillar. Aquesta màquina errant consistia en una mena de carretó de dues rodes, col·locades una darrere de l'altra.
