-
Descobriment de l'electró
El 30 d'abril de 1897, Joseph John Thomson (1856-1940) va anunciar el descobriment de l'electró (encara que no el va anomenar així, el va anomenar com a corpuscle). Thompson va provar que l'electró era una partícula més lleugera que qualsevol element conegut i constituent de tots els àtoms. Foto":El descubrimiento del electrón y del núcleo"(Khan Academy) -
Model atòmic de Thomson
Segons el model atòmic de Thomson, l'àtom consisteix en electrons col·locats en una sopa carregada positivament, que compensa les càrregues elèctricament negatives dels electrons. Al model de Thomson, els electrons poden rotar lliurement en òrbites d'anells, que s'estabilitzen mitjançant interaccions entre electrons. Els espectres de línia eren explicats per la diferència d'energies quan es movien al llarg de diferents òrbites d'anells. Foto:energia-nuclear.net -
Publicació de la teoria de la relativitat
Einstein afirmava que, en presència d'una massa, l'espai-temps es deforma, de manera que qualsevol altra massa nota aquest espai deformat, i es veu obligada a seguir trajectòries diferents de quan hi havia l'espai sense deformar. La relativitat afirmava que les lleis de la física no podien dependre de la velocitat a què et moguessis; tot el que podies mesurar era la velocitat d'un objecte en relació amb un altre. Foto:es.wikipedia.org -
Model atòmic de Rutherford
El Model de Rutherford establia que l'àtom té un nucli central on estan concentrades la càrrega positiva i pràcticament tota la massa. La càrrega positiva dels protons és compensada amb la càrrega negativa dels electrons, que es troben fora del nucli. Per tant, el nucli conté protons en un nombre igual al d'electrons de l'àtom. Els electrons giren a gran velocitat al voltant del nucli i n'estan separats per una gran distància. Foto:es.wikipedia.org -
Model atòmic Bohr
El físic danès Niels Bohr va fer una sèrie d'estudis dels quals va deduir que els electrons de l'escorça giren al voltant del nucli descrivint només determinades òrbites circulars. A l'àtom, els electrons s'organitzen en capes i, a cada capa tindran una certa energia, omplint sempre les capes inferiors i després les superiors. Foto:didactalia.es -
Descobriment del protó
El 1918, Ernest Rutherford va considerar expressament aquestes partícules. Havia comprovat que en disparar les partícules alfa contra un gas de nitrogen, els seus detectors de centelleig mostren els mateixos signes que els nuclis d'hidrogen i va deduir que aquests nuclis d'hidrogen procedien de dins dels nuclis del nitrogen. Va concloure que el nucli d'hidrogen era una nova partícula fonamental amb càrrega positiva: el protó. Foto:"www.quimicafisica.com" -
Descobriment del neutrí
L'investigador austríac Wolfgang Pauli va proposar el 1930 la idea que hi havia una partícula que no tenia càrrega, i ell pensava que també una massa menyspreable, i que era la que s'emportava la part d'energia que faltava. La va anomenar neutrí. Els neutrins sorgeixen en processos nuclears: al Big Bang, als nuclis de les estrelles i també als acceleradors de partícules. Els neutrins només es veuen afectats per la força gravitatòria. Foto:wikipedia.org"Física de partícules" -
Descobriment del positró
Aquesta partícula va ser predita per Paul Dirac el 1928, per després ser descoberta el 1932 pel físic nord-americà Carl David Anderson en fotografiar les empremtes dels raigs còsmics en una cambra de boira. El positró o antielectró és una partícula elemental, antipartícula de l'electró. Posseeix la mateixa quantitat de massa i espí que l'electró; no obstant això, la seva càrrega és de 1e, mentre que la de l'electró és de -1e. Foto:wikipedia.org"Positrón" -
Descobriment del neutró
El Neutró va ser predit teòricament el 1920 per Ernest Rutherford, va rebre el nom de "neutró" de William Draper Harkins el 1921 i va ser després proposat per Santiago Antúnez de Mayolo el 1924 i el 1932 va ser descobert i documentat per James Chadwick. La revista científica Nature publicava el 27 de febrer de 1932 un article de James Chadwick (Manchester, Regne Unit, 1891 – 1974) que canviaria la nostra concepció de la matèria, titulat Possible Existence of a Neutron. Foto:"El átomo" -
Formació del CERN
El CERN va néixer el 29 de setembre del 1954, tot i que els seus orígens es remunten a la dècada del 1940. Un petit grup de científics visionaris i administradors públics d'ambdós costats de l'Atlàntic, va identificar la investigació fonamental com a vehicle per reconstruir el devastat continent. El CERN és avui dia un model de col·laboració científica internacional i un dels centres de recerca més importants al món. Actualment compta amb 21 estats membres. Foto:es.wikipedia.org -
Descubriments dels quarks
El 1964 per Murray Gell-Mann i George Zweig, de manera totalment independent. Aquests científics van observar la necessitat que els quarks existissin per la naturalesa de la interacció forta entre partícules del nucli atòmic. Posteriorment, es varen observar en el Gran Col·lisionador d'Hadrons a principis del 2000. -
Posada en funcionament de l'LHC
El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom). Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008. El GCH és a un túnel de 27 km de circumferència, soterrat ENTR 50-175 m sota terra. Està situat entre les fronteres de França i Suïssa, al nord-oest de la ciutat de Ginebra. Foto:es.wikipedia.org