Images

De la monarquia absolutista a la parlamentària (s. XIX a España)

  • Period: to

    Carles IV

    Els rei d'Espanya, Carles IV, es va unir a la coalició internacional contra França.
  • Period: to

    Convenció francesa

    Les tropes espanyoles van ser vençudes per l'exèrcit de la Convenció francesa.
  • El tractat de Fontainebleau

    El tractat de Fontainebleau
    El tractat de Fontainebleau va permetre el pas de les tropes franceses a Espanya per envair Portugal, aliada dels britànics.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    La població española estava indignada pel fet que les tropes napoleòniques s'haguessin establert permanentment, això va provocar el Moti d'Aranjuez, que reclamava la destitució de Godoy i de Carles IV.
  • Resistència popular

    Resistència popular
    Grups de patriotes van organitzar guerilles contra els francesos. Els francesos van ser derrotats a Bailèn. Josep I va fugir de Madrid.
  • Period: to

    Ofensives franceses

    Napoleó va ocupar gran part del territori espanyol. Girona i Saragossa no es van rendir i van patir setges durant molt de temps.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    Es van produir alçaments populars, iniciant una guerra quan el poble de Madrid es va alçar contra les tropes franceses.
  • Junta Suprema Central

    Junta Suprema Central
    Les abdicacions de Baiona van dixar un buit de poder. Per aquest motiu, la Junta Suprema Central va convocar una reunió de Corts a Cadis. Hi van assistir representants de tots els territoris i van defensar les noves idees del liberalisme.
  • Constitució

    Constitució
    La nova cambra va redactar una Constitució, aprovada el 1812, que va reflectir els principis bàsics del liberalimse polític.
  • Period: to

    Victòria angloespanyola

    Napoleó es va retirar a Rússia, amb la ajuda de Wellington, els espanyols van vèncer els francesos a Ciudad de Rodrigo, Arapiles i Vitòria.
  • Tractat de Valençay

    Tractat de Valençay
    Després d'anys de guerra, Napoleó va reconèixer la derrota i es va signar el tractat de Valençay, posant fi al conflicte.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII, el Desitjat, va arribar a Espenya.
  • Period: to

    Sexenni Absolutista

    Ferran VII va clausurar les Corts, va anul·lar la Constitutció i va governar com a monarca absolut durant sis anys.
  • Period: to

    Trienni Liberal

    Va triomfar el pronunciament protagonitzat pel coronel Riego a Las Cabezas de San Juan. Es va obligar el rei jurar la Constitució de Cadis. Va ser el Trienni Liberal, en el qual al país hi va haber dues formes d'entendre el liberalisme, els moderats i els exaltats. Les diferències es van concloure amb la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
  • Period: to

    Dècada Ominosa

    Ferran VII va recorar els seus poders absoluts i la senda de l'Antic Règim. Els governs van haver de fer front a diversos problemes que van erosionar la monarquia.
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    Davant els problemes que van erosionar la monarquia, Ferran VII va optar fer pública la Pragmàtica Sanció, que permetia a la seva filla nounada filla Isabel pogues heredar la Corona.
  • Period: to

    Maria Cristina

    Arran de la defunció de Ferran VII, la seva filla Isabel, de tres anys, va ser nomenada reina, però el govern va recuaure en un regnat per la seva mare, Maria Cristina. El seu oncle Carles, va respondre al nomenament amb la declaració de la guerra.
  • Desamorització

    Desamorització
    Per pal·liar el dèficit d'hisenda, es va dur a terme la desmorització de les propietats eclesiàstiques del clergat masculí, ordenada pel ministre Juan Álvarez.
  • Constitució

    Constitució
    L'aprovació de la Constitució del 1837, va establir la divisió de poders i la sobirania nacional.
  • Els moderats

    Els moderats
    Els moderats van accedir al govern amb el suport de el regnat i van introduir un gir conservador a la revolució liberal.
  • Dimissió de Maria Cristina

    Dimissió de Maria Cristina
    El suport de Maria Cristina va suscitar un moviment progressista en contra seu i es va veure obligada a dimitir.
  • Nou pronunciament moderat

    Nou pronunciament moderat
    Un nou pronunciament moderat va obligar a Espartero dimitir, i les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II per proclamar-la reina.
  • Period: to

    Dècada Moderada

    Amb el govern del general Narváez, es va iniciar la Dècada Moderada, que va donar una orientació conservadora i centralista al sistema liberal.
  • Nova Constitució

    Nova Constitució
    Es va aprovar una nova Constitució, que promovia un poder executiu compartit entre la reina i les Corts.
  • Bienni Progressista

    Bienni Progressista
    El poder de les camarilles moderades a la Cort i el favoritisme de la reina va portar els progressistes a recórrer a un nou pronunciament militar, que va donar origen al Bienni Progressista.
  • Period: to

    Darrera etapa del regnat d'Isabel II

    Alternança en el govern entre els moderats i la Unió Liberal, un partit centrista creat per O'Donnell. Els governs moderats van prescindir de les Corts i van exercir una forta repressió.
  • Motí de La Granja

    Motí de La Granja
    Les protestes populars van fer que Maria Cristina entregés el govern als progressistes, que van posar fi a l'absolutisme i a l'Antic Règim.
  • "Gloriosa Revolució"

    "Gloriosa Revolució"
    La crisis de la monarquia va conduir a la "gloriosa Revolució", una insurrecció per enderrocar Isabel II i democritzar el sistema polític, impulsada per progressistes i democrates.
  • Period: to

    Sexenni Democràtic

    El Sexenni esta dividit en tres etapes: el Govern provisional (1868-1870), la monarquia d'Amadeu de Savoia (1870-1873) i la Primera República (1873-1874).
  • Period: to

    El govern provisional

    Es va formar un govern provisional, dirigit pel general Serrano. Es van convocar Corts que van redactar una nova Constitució de caràcter democràtic, aprovada el 1869. Es recuperava la sobirania nacional, el sufragi universal masculí, l'Església se separa de l'estat i s'establia la monarquia constitucional com a forma de estat.
  • Period: to

    Illa de Cuba, nova guerra.

    Va esclatar una insurrecció independista a l'illa de Cuba que va iniciar una nova guerra.
  • Period: to

    La monarquia d'Amadeu de Savoia

    Amadeu de Saboia va pretendre ser un rei democràtic. Va comptar amb el suport de progressistes, unionistes i demòcrates. El govern va posar en marxa noves mesures per la recuperació econòmica i per la democratització del país.
  • Period: to

    Els carlins, nova guerra

    Els carlins van proclamar rei a Carles VII, que va fer esclatar en una nova guerra, mentre que els republicans volien proclamar la República.
  • La Insurrecció Cantonalista i la Conspiració Monàrquica

    La Insurrecció Cantonalista i la Conspiració Monàrquica
    Promoguda pels intransigents, es va produir la insurrecció cantonalista i ciutats com Alcoi, Cartagena o Múrcia, es van declarar cantons independents. Cal afegir també l'oposició dels monàrquics, que van conspirar per restaurar la monarquia a Alfons, fill d'Isabel II.
  • Period: to

    La primera república

    Les Corts van proclamar la primera República després de l'abdicació d'Amadeu de Savoia, la pressió popular i la dels republicans.
  • El Cop d'Estat de Pavía

    El Cop d'Estat de Pavía
    Un cop d'estat liderat pel general Pavía va dissoldre les Corts i va lliurar la presidència del govern al general Serrano.
  • La Sucesión Presidencial en la República

    La Sucesión Presidencial en la República
    El primer president de la república, Estanislau Figueras, el van succeir al govern tres presidents més: el "centralista i federalista" Pi i Margall, defensor d'una política d'"ordre i progrés", i els "unionistes i moderats" Salmerón i Castelar.
  • Pronunciament de Sagunt

    Pronunciament de Sagunt
    El pronunciament de Sagunt, protagonitzat pel general Martínez Campos, va proclamar rei d'Espanya Alfons de Borbó, fill d'Isabel II.
  • Period: to

    Restauració monàrquica

    Va ser un intent de consolidar la monarquia i estabilitzar Espanya després d'anys de turbulències polítiques.
  • Fi de la guerra

    Fi de la guerra
    Es va posar fi a la guerra carlina.
  • Constitució

    Constitució
    Per garantir l'estabilitat del nou règim, es va proclamar la Constitució del 1876. El text proposava la monarquia constitucional, sobirania compartida entre les Corts i el rei, Corts bicamerals, amplis poders al monarca i declarava l'estat confessional.
  • Pau de Zanjón

    Pau de Zanjón
    La Pau de Zanjón va posar punt final a la insurrecció cubana.
  • Mort d'Alfons XII

    Mort d'Alfons XII
    Va morir Alfons XII i la seva dona, Maria Cristina, va assumir la regència fins que el seu fill arribés a la majoria d'edat.
  • Nova insurrecció a Cuba

    Nova insurrecció a Cuba
    Va esclatar una nova insurrecció a Cuba, par la incapacitat de l'administració espanyola per fer reformes polítiques a l'illa, concedir-lo autonomia i reduir el contrlo econòmic.
  • Tractat de París

    Tractat de París
    Espanya va patir una derrota i la frma del Tractat de París va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico.
  • Declaració de guerra a Espanya

    Declaració de guerra a Espanya
    Els Estats Units van declarar la guerra a Espanya, arran de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana, la revolta també va implicar les Filipines.
  • Crisis

    Crisis
    El fracàs va implicar el fi del passat imperial espanyol. Aquesta situació va comportar la fallida de tot un sistema i d'una època de la història d'Espanya.