-
Cop d’estat de Napoleó.
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
Period: to
Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Napoleó, cònsol vitalici
Va ser a més cònsol vitalici des del 2 d'agost de 1802 fins a la seva proclamació com a emperador dels francesos el 18 de maig de 1804, sent coronat el 2 de desembre; va ser proclamat també rei d'Itàlia el 18 de març de 1805 i coronat el 26 de maig. -
Napoleó, emperador francès
Napoleó Bonaparte més tard conegut pel seu nom regi Napoleó I, va ser un militar i polític francès d'origen italià nascut a Còrsega que va saltar a la fama durant la Revolució francesa i va dirigir reeixides campanyes durant les Guerres revolucionàries. -
Codi civil napoleònicç
Quan Napoleó Bonaparte contemplava, des del seu exili de Santa Elena, el seu fabulós destí, podia dir: "La meva veritable glòria no consisteix a haver guanyat quaranta batalles: Waterloo esborrarà el record de tantes victòries; allò que no serà esborrat per res, allò que viurà eternament, és el meu Codi civil”. -
Period: to
Imperi napoleònic
El primer Imperi francès, també conegut com l'Imperi napoleònic o la França napoleònica, va ser el govern monàrquic establert per Napoleó Bonaparte després de la dissolució de la Primera República Francesa el 1804. -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
Les guerres napoleòniques, també anomenades guerres de la Coalició,29 van ser una sèrie de conflictes bèl·lics que van tenir lloc entre el Primer imperi francès, sota el comandament de l'emperador Napoleó I Bonaparte (1804–1815) i una sèrie fluctuant de coalicions europees. -
Fracàs de la invasió de Rússia
Després del fracàs de la invasió napoleònica de Rússia, el tsar Alexandre va portar la guerra a l'oest en un esforç titànic per expulsar els francesos d'Europa central. La destrucció de la Gran Armée obria la porta a la formació d'una Sisena Coalició, liderada per Rússia, per alliberar Europa. -
Derrota a Espanya
Tal dia com avui, però el 1814, les tropes espanyoles comandades pel marquès de Wellington es van enfrontar a l'exèrcit imperial del mariscal Soult a Tolosa. Aquela batalha foguèt la darrièra de la Guèrra d'Independéncia espanhòla e supausèt la fin de l'ocupacion napoleònica de la peninsula ibèrica. -
La coalició antifrancesa entra a París
La batalla de París va tenir lloc entre el 30 i el 31 de març de 1814 entre la Sisena Coalició —que consistia de Rússia, Àustria i Prússia— i l'Imperi francès. Després d'un dia d'enfrontaments als suburbis de París, els francesos es van rendir el 31 de març, i van acabar així la guerra de la Sisena Coalició i van obligar l'Emperador Napoleó a abdicar i exiliar-se. -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
El 1814, després del desastre de la campanya de Rússia i la derrota a la batalla de Leipzig, s'havia vist forçat a abdicar per primera vegada ia retirar-se a Elba, una illa situada entre Còrsega i la costa italiana. -
Napoleó s’escapa i recupera el poder
Després de passar un any confinat a Elba, Napoleó va tornar per sorpresa a França i va intentar ressuscitar el seu imperi, però aquest duraria només 100 dies. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
Es van enfrontar per una banda l'exèrcit francès, al comandament de l'emperador Napoleó Bonaparte, i de l'altra, les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes dirigides pel duc de Wellington juntament amb l'exèrcit prussià del mariscal von Blücher.2 El resultat va ser una derrota incontestable i definitiva de les forces napoleòniques que va determinar el final del primer Imperi francès, i la presó definitiva de Napoleó a la distant illa de santa Elena fins a la seva mort. -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
Tal dia com avui de 1821, va morir Napoleó a l'illa de Santa Helena (Regne Unit). El van exiliar i empresonar a una illa al mig de l'oceà Atlàntic com a precaució del que era Napoleó: una autèntica revolució. Tot i la mort de l'emperador francès, aquí la dita de “mort el gos, morta la ràbia” no és real.