-
Exili Primo de Rivera
Primo de Rivera va dimitir al 1930 i es va exiliar a París, on va morir un any després. La seva renúncia va suposar l'inici d'un període de transició cap a la Segona República Espanyola -
Period: to
Bienni Reformista
Govern provisional -
Eleccions Municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. -
Exili Alfons XIII
En la nit del 14 al 15 d'abril de 1931, el Rei Alfons XIII va partir de Madrid cap a Cartagena, i des d'allí va salpar per a Marsella -
2na Republica Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939 -
Eleccions Generals
La primera volta de les eleccions generals d'Espanya de 1931, considerades a Corts Constituents, es va celebrar el 28 de juny de 1931. Van tenir lloc poc després de la proclamació de la Segona República Espanyola amb la finalitat d'elaborar una nova constitució. -
Constituició de la Republica
El 9 de desembre de 1931, el President de les Corts, Julián Besteiro, va promulgar la Constitució de la Segona República espanyola. -
Estatut d'autonomia a Catalunya
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, l'Estatut fou aprovat als corts republicanes el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per els corts espanyoles. -
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
El 10 d'agost de 1932 el general José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, és va aixecar contra la República a Sevilla. El cop de Sanjurjo va fracassar però el fet exemplificava el creixent descontentament dintre del si dels forces armades contra els avenços socials i els minses llibertats nacionals dels pobles de l'Estat (un dels motius del cop va ser l'aprovació de l'Estatut de Catalunya). -
Eleccions parlament autonomiques - guanyador F.Macià
El 6 de desembre de 1932 es constituí el Parlament de Catalunya amb 85 diputats. El dia 14 de desembre el Parlament elegí Francesc Macià com a 122è. President de la Generalitat, i a Lluís Companys, també d'ERC, com a President del Parlament de Catalunya. -
Creació C.E.D.A.
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola, i arribarà al Govern en el període de 1933-1935, durant l'anomenat bienni conservador o bienni negre. -
Creació Falange Espanyola
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera. El partit va ser donat a conèixer en un míting celebrat en el Teatro de la Comedia de Madrid. -
Period: to
Bienni conservador
El segon bienni de la Segona República Espanyola, constitueix el període de la II República comprès entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 durant el qual van governar els partits de centredreta republicana encapçalats pel Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, aliats amb la dreta catòlica de la CEDA i del Partit Agrari, primer des del parlament i després participant en el govern. -
Sufragi Femení Universal
El sufragi femení a Espanya fa referència als processos socials i polítics que van permetre a les dones d'aquest país aconseguir el dret al vot. Dones votant a Eibar en el referèndum autonòmic del País Basc del 5 de novembre de 1933, primera en què les dones van votar a Espanya. -
Mort de F.Macià
l'any 1933 va morir el primer president de la Generalitat republicana, Francesc Macià, va morir a causa de les complicacions derivades d'una apendicitis antiga mal diagnosticada -
Elecció de Lluis Companys
El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista. Companys succeïa el president Francesc Macià i Llussà, que va morir de manera sobtada el 25 de desembre de 1933 -
Llei de contractes de conrreu
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934[1] pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols. -
Llei de contractes de conrreu anulada
Com és sabut, el Govern espanyol va impugnar la primera Llei de con-
tractes de conreu i el resultat el decidí la Sentència del Tribunal de Ga-
ranties Constitucionals de 8 de juny de 1934, en una votació dividida en
10 vots a favor de la constitucionalitat i 13 en contra, i 3 vots particulars. -
Revolució social a Astúries
Revolució social a Astúries i fracàs de la revolta socialista a la resta de l’Estat, va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius principals de la qual es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. -
Proclamació República Catalana - Suspensió Estatut Català
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'estat espanyol. -
Govern de Lerroux
Alejandro Lerroux va arribar al poder el 1934 després de les eleccions generals en què el seu Partit Radical va obtenir un suport important, gràcies a l'aliança amb la dreta espanyola. La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va donar suport extern al govern de Lerroux, però sense participar-hi directament. La victòria de les dretes es va produir com a reacció a les polítiques d'esquerres del govern anterior. -
Dimisió de Lerroux
La dimissió d'Alejandro Lerroux el 1935 va ser causada per l'escàndol de corrupció conegut com l'"estraperlo", que va implicar suborns dins del seu Partit Radical. Aquest afer va provocar la pèrdua de suport polític, especialment de la CEDA, amb qui governava en coalició. A més de l'escàndol, la seva política repressiva va generar un gran descontentament. Lerroux va dimitir a l'octubre de 1935, marcant el principi de la crisi de la Segona República. -
Fundació Front Popular
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. Va guanyar-les per un estret marge i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals, amnistia de presoners polítics. -
Aprovació Estat Autonomia Catalunya
El triomf del Front Popular a les eleccions de 16 de febrer de 1936 comportà l'aixecament de la suspensió de l'Estatut, l'excarceració de Companys i la seva reposició en la presidència de la Generalitat. L'aixecament militar del 18 de juliol fracassà a Catalunya i fou seguit de manera immediata per un desbordament revolucionari de l'autoritat de la Generalitat de -
Alçament militar - Comançament de la guerra Civil
El triomf del Front Popular als eleccions de 16 de febrer de 1936 comportà l'aixecament de la suspensió de l'Estatut, l'excarceració de Companys i la seva reposició en la presidència de la Generalitat. L'aixecament militar del 18 de juliol fracassà a Catalunya i fou seguit de manera immediata per un desbordament revolucionari de l'autoritat de la Generalitat de -
Govern CNT-FAI
La CNT era una organització sindical. D’ideologia anarquista, al llarg de les dues dècades següents va aconseguir fer-se amb el suport d’una gran quantitat de persones arreu del país, si bé va ser a Catalunya on disposava de més simpatitzants i membres. Així mateix, a principis dels anys 30’, la CNT es va fusionar amb la FAI, una organització anarquista radical membres de la qual van aconseguir controlar l’estructura organitzativa del sindicat.